skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig de 2010

V

Ventre, FOR/SUR Capa interna del suro natural.

Verduc m, BOT/FOR Rebrot d'un arbre. Un verduc d'olivera.

Vergell, BOT/FOR Cada un dels trossos de la branqueta.

Vergella, f 1 Rebrot jove d'un arbre. 2 Vareta.

Vergella, Verduc, BOT/FOR És el tany o brot que neix a les branques o branquillons o a les ferides produïdes per la tallada d'una branca.

Vern (m.), cas.:Aliso, BOT/FARM/FOR (Alnus glutinosa (L.) Gaertn.,família de les Betulàcies). Arbre caducifoli, monoic, de 10 a 20(25) m d'alt, escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, flors masculines en aments cilíndrics i femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula. Es fa en boscos de ribera en tot Europa, excepte a les illes Balears i a zones àrides i fredes; aquí, als boscs de ribera i canals de regadiu,a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: II-IV. Altitud: 0-1650 m. L'escorça en decocció és emprada en gargarismes. La fusta és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d'albera. La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l'aigua és de les més duradores.

Verolar (v. i.) Començar a prendre color de madur un fruit verd. / sin. compl. enverar.

Verticil m BOT 1 Conjunt de fulles o òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix. 2 verticil floral 1 En les flors

cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell. 2 p ext Nom aplicat al calze, la corol·la, a l'androceu i al gineceu.

Verticil·lat-ada adj BOT/FOT Disposat en verticil. Fulles verticil·lades.

Vesc m cas.: Muerdago, Almuerdago, Liga, 1 BOT/FOR (Viscum album, família de les lorantàcies) Subarbust dioic, perennifoli, hemiparàsit, de 20 a 60 cm d'alçària, de fulles oposades, coriàcies, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa. Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana. Es popularitza per Nadal, hom creu que duu bona sort. 2 1 Matèria apegalosa treta del vesc, que serveix per a enganxar. 2 caça amb vesc CINEG Modalitat popular de caça menor amb parany per a caçar ocells cantaires; l'ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles, etc, disposats en forma de creu (d'aqui el nom de creueres), i els col·loca entre les branques d'un arbret perquè s'hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir el cant d'un reclam convenientment amagat prop de l'arbre.

Vessant 1 adj que vessa. 2 GEOMORF En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena. L' interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall. ...3 m o f Aiguavés. / Pendent per on corren les aigües de pluja.

Vial m Camí.

Viarany (m.) Camí estret. Corriol. Caminoi. Sendera.

Vidalba f BOT/FARM cas.: Clemàtide, Muermera, (Clematitis vitalba L., família de les Ranunculàcies) Liana de 3 a 20 (25) m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni. Es fa en boscs humits i en bardisses, a l'Europa central i meridional; aquí, bardissars i boscs caducifolis de les contrades plujoses mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: VI_VIII: Altitud: 0-1600 m. És fortament vesicant.

Vímet,Vim, Vimer, (m.) (Menorca),BOT cas.: Mimbre...Rama llarga i prima de la vimetera i d'altres espècies de salze ; emprada, seca, per a cistelleria i mobles lleugers..

Vimetera (f.) BOT/MOBL, Vimer (Men) cas.: Mimbrera, (Salix fragilis ssp neotricha, fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli de 8 a 15 m d'alçària, d'escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l'anvers i glauques o d'un verd fluix al revers, i d'aments cilíndrics. Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de sèquies i llocs humits, en una gran part d'Europa. En conreu presenta un tronc rabassut, del qual es treuen els vímets, que són tallats periòdicament.

Vint-i-Quatrer, FOR És una de les peces de fusta que es baixen -quan duia xumet- per l'aigua. Fa 26 pams de llarg per 0,60 m. de gruix del cap gros i 0,50 m. el prim. L'unitat de venda és el vint-i-quatrer.

Vinya f BOT/AGR cas.: Vid,Parra, Liana caducifòlia d'1-20(35) m. Cultivada i subespontània als boscs de ribera de les contrades mediterrànies. Floració: V-VI. Altitud: 0 1200 m.

Virosta,f, FOR Fullaraca.

Vol, En un bosc, plantació, etc, part aèria de la vegetació.

Vorada-es f 1 Vora o marge. A la vorada del riu. 2 1 Allò que guarneix la vora d'una cosa. 2 Arbres que hi ha a les vores dels camins, dels camps, etc. 3 OBR PÚBL Filera de pedres, de maons, etc, que formen la vora o el marge d'una andana o voravia, d'una calçada, etc.

Vuitena, Aquest és el nom que a l'Empordà donen a la post, quan té 1,5 cm. De gruix.

Fotografia: vimet

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger