A Peu Dret, Expressió emprada al parlar d'arbres de bosc referint-se a tal qual estant, sense tocar.
Abrinat-ada adj 1 Dit de la fusta que presenta fibres regulars, sense grops / Esvelt. 2 Esvelt,alt i prim. Cal la espessetat suficient a la fageda perquè els faigs hi pugin ben abrinats.
Acàcia, Acàcia Falsa, Robínia. Veure Robínia.
Aclarida de millora, Simultaneïjar a l'acció de fer menys espessa la de fer més bona la cosa o massa segons les finalitats.
Aclarida de plançoneda, Aplicació d'aquesta acció a un conjunt de plançons.
Aclarida f 1 1 Acció de fer menys espès, menys apinyat. 2 esp AGR Acció de fer menys espès un bosc, una plantació, a fi de facilitar el desenvolupament dels arbres i les plantes que hi resten. 3 esp AGR Acció de tallar els tanys d'una soca que són aptes per a rodells, deixant els altres per a perxes o cimals. 4 esp AGR Esporgada de ramificacions, brots i fulles que hom efectua per tal de permetre l'entrada de la llum a l'interior de formes vegetatives denses. 5 esp AGR Supressió de part dels fruits per tal de millorar els qui hi resta'n. 2 METEO Espai serè entre el cos i la cua d'un sistema nuvolós. Correspon, per tant, al interval que separa el pas del front calent del pas del front fred d'una pertorbació. Si és de poca extensió, s'anomena clariana.
Acostalar, S'entén per acostalar l'operació de fer costal.
Actuacions Silvícoles, Diferents accions en el quefer silvícola.
Afetgegar (v.t.) Pitja la terra o una matèria, constrenyent aquesta en el que la conté.
Afrau (f.) Frau, timba, precipici. Congost.
Aiguamoix m 1 Aiguamoll. 2 Plugim, pluja menuda.
Aiguamoll m Terreny saturat d'aigua.
Aiguavessant, (m.) Aiguavés, Vessant d'una muntanya o serralada:... des de la carena de la muntanya es poden veure bé les diferències entre la vegetació de cada aiguavessant.
Ailant m BOT/JARD (Ailanthus altissima, família de les Simarubàcies) Arbre caducifoli, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d'una sola llavor, amb ales. Sovint plantat en jardins i vores de carrers i carreteres per la seva tolerància i fàcil desenvolupament. S'estén fàcilment i amb molta rapidesa de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs assolellats, al rebrotar molt les arrels.
Aladern m, cas Aladierno BOT 1 (Rhamnus alaternus L., família de les Ramnàcies) Arbre, sovint a l'estat arbustiu, perennifoli, de 2 a 5 m, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l'any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells. Comú al país de l'alzinar i a les màquies de l'estatge montà submediterrani. Floració: (XII) II-V. Altitud: 0-1300 (1600). 2 Aladern de fulla estreta cas.: Labiérgano, Olivillo, (Phillyrea angustifolia, família de les Oleàcies) Petit arbust de fulles lanceolades, oposades, tot l'any verdes, i flors petites i blanquinoses. Viu a l'alzinar, a la màquia baleàrica i a la garriga. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m. 3 aladern fals o de fulla ampla, cas.: Falsa aladierna,Labiérgano negro, (Phillyrea media, Phyllyrea latifolia L. família de les Oleàcies) Arbre o arbust molt semblant a l'aladern, però de branques i fulles oposades; típic, també, del país de l'alzinar. Floració: III-V(X). Altitud: 0-1100 m
Albada, cas.: Blanquilla, BOT/FOR, (Anthyllis cytisoides L., família de les Papilionàcies). Petit arbust perennifoli de 0,3-1,2 m., de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls calcaris. Floració: V-VIII. Altitud: 0-800 m.
Albeca f, cas: Albura BOT/FUST Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament sota l'escorça. La formen tubs conductors actius, els darrers formats dels 2 als 5 anys fins als 12 anys. Els més vells -més interns- s'inutilitzen i s'endureixen, i formen el duramen. L'albeca té la constitució físico-química corresponent a teixits actius de l'arbre, per lo qual és molt tova i de poca resistència; se sol separar, ensems amb l'escorça, de la resta del tronc destinat a fusteria.
Àlber, Alba, Arbre Blanc, (m.) cas.: Álamo blanco, BOT / FUST/ ( Populus alba L., fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli de 10-30 m., dioic, força alt, de capsada ample i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, son blanques i peludes pel revers; els borrons son peluts. Viu a prop dels cursos de l'aigua de les contrades mediterànies i són abundants als boscs de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana, estatge montà, (albereda); són molt extesos per tot lo mon, i sovint hom els troba plantats o cultivats. Floració: II-IV. Altitud: 0-1300 m. La fusta d'alber és de color blanquinós i presenta pocs grops; és tova i lleugera, te poca resistència i duració. Emprada en fusteria i ebenisteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles; per la facilitat de fer-ne xapes és emprada per fer les ànimes dels contraplacats i en la fabricació mecànica de les caixes d'embalatge. Les seves fibres són emprades en la industria de la celulosa i de la pasta de paper.
Albereda (f.) Indret poblat d'albers. "Molts d'albers fan una albereda". Populetum albereda, Poblet ve d'això; arbre molt freqüent a les muntanyes de Prades. GEOBOT./ Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l'àlber. Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec.
Alçada de pela Gruix de la "pell" de l'arbre.
Alçària Dominant.- Alçària mitjana dels 100 peus més gruixuts per hectàrea. És un índex de productivitat.
Al-lòcton-a adj 1 ECOL Exòtic, que es troba en un indret diferent al de procedència, al·lògen. 2 GEOL Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d'aquell en que s'ha format. 3 PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que no s'han format amb ella, sinó que procedeixen d'altres roques.
Al-logen-ògena adj ECOL Originat fora del lloc actual, provinent d'un altre lloc.
Aloc m BOT/FOR (Vitex agnus- castus, família de les Verbenàcies) Arbret caducifoli, de fulles oposades, compostes de cinc a set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits. Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars. Alocs...(Espriu empra paraules de coses del Maresme...)
Alpí-ina adj GEOBOT Pertanyent o relatiu al estatge alpí.
Alzina (vera).- Quercus ilex ssp. Ilex. Encina;
Alzina carrasca, Carrasca, Encina, Quercus ilex ssp. Rotundifolia, fam. Fagàcies.
Alzina de Tortosa.- Quercus ilex ssp. Rotundifolia; Encina.
Alzina, Alzina vera (f.), cas.: Encina, Carrasca, (Quercus ilex L., ssp ilex, fam. Fagàcies). BOT/FOR. Arbre perennifoli , de 5 a 25 m. d'alçada. Fulles allargades i coriàcies i les flors poc vistoses; el fruit s'anomena gla. L'alzinar constitueix la comunitat clímax de la regió mediterrània. Fa boscs a les contrades mediterrànies no àrides. Floració: IV-V. Altitud: 0-1700 m.
Alzinaiot.- Alzina petita de no bona conformació.
Alzinall.- És l'alzina petita. Plançó d'alzina.
Alzinar, Aulet, Alzineda, f Es costum entendre per alzinar o aulet, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són alzines. / És una formació (o ecosistema) la més extensa dels nostres planifolis; present a les obagues i solells. El tractament, generalment, és de bosc de rebrot a les comarques de Lleida i Tarragona, i com a bosc mitjà a les de Barcelona i Girona.
Ament m BOT Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d'arbres forestals com l'alzina, el roure, l'avellaner, el pollancre, el salze,.....
Ametlla f veg. llavor.
Ametlló m veg. llavor.
Ammassar, S'entén per ammassar els sarrions de carbó, posar-los apilats en el bosc, després de plens i lligats. El millor ammassament és deixar-los escampats o arrenglerats a terra, d'un a un, per tal de disminuir les pèrdues en cas de cremar-se. Quan es desempila una carbonera i no es posa en sarrions immediatament, s'entén per ammassar posar-lo amuntegat a terra després de pesar o per a pesar-lo.
Ample de corona, Diàmetre de la secció de l'arbre, la branca o la soca, segons es consideri.
Amürada, A la Vall d'Aran s'entén per amürada un feix de llenya de pi, avet i faig, o d'algun d'aquests arbres. És un feix d'un cap, i té la llenya en quantitat suficient perquè, un cop seca, faci una rova. L' unitat de venda és la carga d'amürada.
Apòfisi f BOT 1 Protuberància piramidal de l'escudet de les esquames seminíferes de les pinyes, situada en posició més o menys central. 2 Engruiximent de l'esporangiòfor de certs fongs.
Aranyoner, Escanya Gats, Arç negre, cas.: Endrino, Espino Negro. m BOT. ( Prunus spinosa L., família de les Rosàcies) Arbust caducifoli i espinós, de 0,2-2(6) m. de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s'obren en començar la primavera, i fruits, els aranyons, de color blau fosc, pruïnosos, rodons, esmussants i aspres. Viu principalment en les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa; aquí, als bardissars, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: II-V. Altitud: 0-1650 m.
Araucària f BOT/FOR/JARD (Araucaria sp, fam. de les Araucariàcies) Gènere de grans arbres resinosos, de branques verticil·lades, verdes tot l'any, originaris d'Amèrica del Sud i d'Oceania. Hom n'obté fusta de bona qualitat. A. Araucana, viu a Xile, i A. Angustifolia forma grans boscos al sud del Brasil i a l'Argentina. A. excelsa, originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com ornamental. A. imbricata, també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles ( Març-abril de 2010; n'he vist als parcs i jardins de Menorca)
Arboç, Arbocer(Men), m BOT Cirerer de Pastor,cas.: Madroño. (Arbutus unedo L., família de les Ericàcies). Petit arbre o arbust, perennifoli, d'1-10 m., de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l'any verdes; flors blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i fruit, la cirera d'arboç , també tardoral, comestible. Viu a les màquies i alzinars poc densos de les contrades mediterrànies. Floració : IX-XII. Altitud: 0-1000 m. L'arboç del sotabosc ha estat aprofitat especialment per fer-ne bitlles de fil per teixir.
Arbre Afogalat.- A la Garrotxa i a l'Empordà s'anomena així l'arbre que, per tenir malaltes les arrels, en bona part és rebordonit.
Arbre Aformigat, Carossat.- Baumat o foradat per dins i al llarg del tronc.
Arbre amargat,
Arbre anyívol, Espècie amb floració i fructificació periòdica, cada cert nombre d'anys.
Arbre Blanc,Alber,Alba.- Populus alba; Alarmo Blanco; veure àlber.
Arbre Corgelat o Corsec.- Té com morta la part central del tronc. Els pins corgelats es distingeixen per tenir la teia estovada o com podrida. Els arbres es corsequen quan es deixen envellir massa, sobretot en relació al lloc a on són; en els bacs es corsequen més aviat.
Arbre de Judes o Garrofer Bord; cas.: Árbol de Judas, Árbol del Amor, Ciclamor; Cercis siliquastrum, família de les Cesalpiniàcies. Arbre caducifoli, de cinc a dotze metres d'alçada, de fulles circulars, grans, i de flors roses que a la primavera apareixen en abundància damunt les branques abans de la foliació. Espontani a l'Europa oriental, és molt conreat com a ornamental per la bellesa del seu port i per ésser resistent i adaptable. La seva fusta és susceptible de rebre un bon poliment.
Arbre esqueixat Aquell que s'ha , més o menys, partit seguint- si fa o no fa - la direcció de les fibres.
Arbre madur Aquell que per la seva edat i lloc a on és troba ja no fa gaire res; més aviat per.
Arbre Mal Llucat.- A. Arrevellit (Mall.), A. Revell (Men.), Aquell que li manquen les guies o brots cappares, o que no pot tenir creixent, o que, encara que en tingui, ni esporgant-lo de manera apropiada no és possible que es desenrotlli normalment.
Arbre neulat Mancat de condicions per desenvolupar-se normalment.
Arbre Ofegat, Ombradís.- Està abrigat per la brancada d'un altre o altres que no convé tallar, en forma que fa impossible la seva normal creixença. Te la capçada dominada. Al Baix Empordà s'anomenen ombradissos.
Arbre Rebordonit, Es considera arbre rebordonit aquell que, per no provar-li el terreny, o per altre causa, no sols no es desenrotlla normalment, sinó que amb prou feines es sosté amb vida. A l'Empordà són anomenats també rebordeits, o rebordonits.
Arbre Renocat, Aquell que per diverses causes ha quedat poc fet i de constitució deficient.
Arbreda (f.) 1 Lloc poblat d'arbres: és molt bonica, aquesta casa, tota voltada d'arbredes. 2 esp Plantació d'arbres feta amb finalitat ornamental, en parcs i jardins, o destinada a la producció de fusta (pollancredes, etc).
Arbrell m Arbre petit.
Arbres de Ribera.- Els que sols prosperen en terres molt frescals o prop d'aigües corrents, vistes o no vistes. Habitualment formen bandes paral·leles a les vores de rius i estanys i en llocs humits fondals, com l'àlber, el pollancre, el vern, el salze, etc.
Arbrissó m Arbre petit.
Arbúcia del Bosc, Malesam, Malesa, Conjunt de la brosta i brolla que s'hi fa.
Arç Blanc, Espinalb, Arç, Cirerer de Bon Pastor (Mall.), Euró, cas.: Espino Albar, Majuelo. ( Crataegus monogyna Jacq., família de les Rosàcies) Petit arbre o arbust d'1-6 m., caducifoli, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell. Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa. Floració: III- VI. Altitud: 0-1800 m. La seva fusta, compacte i dura, té diverses aplicacions en fusteria.
Arç de Tanques, BOT/FOR cas.: Cambronera europea, Cambroneras. ( Lycium europeum L., família de les Solanàcies) Arbust d'1-3 m.,caducifoli, espinós, força alt, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d'un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos. Conreat en tanques a la regió mediterrània. Floració: III-IX. Altitud: 0-600 m.
Arç m BOT Nom aplicat a diversos arbusts espinosos.
Arç Negre, Veure Aranyoner.
Arçot, Espí negre, cas.: Espino negro, BOT/FOR,(Rhamnus lycioides L., família de les Ramnàcies). Arbust perennifoli, molt espinós, de (1)2-3 m. d'alçada,de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·lars, i fruits negres. Viu als espinars i a les màquies de les
contrades mediterrànies seques. Floració: III-VII. Altitud: o-800 m.
Àrea Basal f FOR Suma de les seccions dels troncs, mesurades a 1,30 m del sòl, per unitat de superfície.
Àrea basimètrica (AB) (m3/Ha) Àrea basal.- Suma de les seccions dels troncs, mesurades a 1,30 m del sòl, per unitat de superfície. Àrees basimètriques que es consideren, per les masses ideals, en el PTGMF: Ps= 29,27 m3/Ha ; Qsp= 17,05 m3/Ha (es refereix a bosc baix); Fs= 28,72 m3/Ha. (abunden els rebrots múltiples a les soques rebrotades)
Areny m Terrer, platja, riba, llit de riera, etc, format de sorra o indret en el qual abunda.
Argelaga f BOT, cas.:Aulaga común (Genista scorpius (L.) DC., família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli, de 0,5 a 2 m., fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s'obren a la primavera. Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània i de l'estatge montà submediterrani, damunt sòl calcari. Habitat comú de zones desforestades, des del nivell del mar fins a més de 1800 m d'altitud. Floració: II-V(VI). Altitud: 0-1500(2000) m.
Argelaga negre f BOT cas Aulaga negra, (Calicotome spinosa (L.) Link., família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli d'1-3 m., fortament
espinós, de fulles trifoliades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negra a la maturitat. Viu principalment als terrens silicis de la terra baixa mediterrània, a les màquies i brolles d'estepes i brucs. Floració: III-V(VI). altitud: 0-1000 m.
Arítjol, Aritja, cas.: Zarzaparrilla, BOT/FOR, 1 (Smilax aspera, família de les Liliàcies, Esmilàcies) Liana espinosa, perennifòlia, d'1-15 m., dioica, proveïda de circells,de fulles més o menys cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres. Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: IX-XI. Altitud: 0-1400 m. 2 aritjol baleàric (Smilax aspera varietat baleàrica) No te circells; i les fulles,escasses, són estretes. Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena.
Àrpies f pl AGR Eina en forma d'aixada, però que en lloc de pala té tres pues. Per arreplegar fems, ample i de pues corbades.
Artiga, Boïga, f Tros de terra artigada. / Fer una artiga és arrencar un tros de terra, si és possible fent gleves o, almenys, terrossos, cobrir després l'arbúcia i la llenya del lloc artigat, amb les gleves posades d'arrels enfora i els terrossos, formant petites piles; cremar-ho i escampar després la terra cremada per a sembrar-la. Si al tros artigat no hi ha prou arbúcia i llenya, es fan les piles només amb les gleves.
Artigar (v. t.) Preparar la terra per a conrear-la traient-ne arbres i mates o cremant-los perquè llurs cendres serveixin d'adob.
Artiguejar, Aglevar, Fer artiga, v AGR Transformar un tros de bosc, de garriga, etc, en artiga.
Ascla (f.) Estella grossa.
Asclar v tr Estellar.
Associació f GEOBOT Unitat fonamental en l'estudi tipològic de la vegetació segons l'escola fitocenològica sigmàtica (SIGMA). És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes (representants d'associació) que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura ecologia, etc. L'associació és definida per una taula d'inventaris i sol posseir un cert nombre d'espècies característiques, absents o presents en menor quantitat, a les altres associacions del mateix territori. Els noms científics de les associacions es formen a partir del nom genèric d'alguna important que hi sigui, afegint al radical la terminació -etum; sovint hom posa a continuació, l'epítet específic en genitiu. Ex.: Quercetum cocciferae, derivat de Quercus coccifera.
Aterrar v Fer caure a terra, talar, abatre un arbre.
Atuïment (m.) Acció o efecte d'atuir.
Atuir (v.t.) Deixar sense sentits, com mort; esmorteir, abatre.
Aturada vegetativa f BOT Repòs hivernal.
Atzavara f BOT/JARD 1 (Agave americana, família de les Amaril·lidàcies) Planta de gran talla, amb fulles carnoses molt grans, espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta. En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, es produeix un escapus alt i elegant , esquamós, que porta un grup piramidal d'inflorescències formades per nombroses flors tubulars, d'estams prominents, groguencs. Originària de Mèxic, s'ha naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreix normalment, En el país d'origen hom obté un suc ensucrat, i, per la seva fermentació, la beguda coneguda com pulque.
Atzeroler m BOT (Crataegus azarolus, família de les Rosàcies) Arbre caducifoli de 5 a 10 m d'alt, de branques espinoses, fulles pubescents, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques i fruits comestibles, les atzeroles, conreat i subespontani a la regió mediterrània. La seva fusta, dura i resistent, és emprada per a fer peces que han de suportar esforços de tracció i flexió.
Aubeca f Part de la fusta flonja que no és el cor o teia de l'arbre.
Aulet, Utset, Alzinar.
Aulina f BOT/FOR Alzina.
Auró blanc, Arrugat, cas. Arce menor, A. Campestre, (Acer campestre L. fam. de les Aceràcies). Arbre caducifoli de 5-10(20) m. Especialment freqüents en llocs humits, dels boscs de planifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades, les branques joves recobertes d'una capa de suro. Floració: IV_V. Altitud: 100-1500 m.
Auró negre, cas Arce de Montpeller, (Acer monspessulanum L. fam de les Aceràcies) Arbre caducifoli de 5-6(12) m. Especialment freqüent en paisatges de roureda, més secs que els llocs de l'Auró blanc. És també arbre relativament baix; te l'escorça clivellada, fulles petites i trilobulades, i fruit amb les ales força tancades. Floració: III-V. Altitud: 70-1500 m.
Auró, cas.: Arce, (m.) BOT/FOR (Acer sp. fam. de les Aceràcies) Arbres caducifolis; es caracteritzen pel fruit, en disàmara, amb dues ales que, quan cau el fruit, giren com una hèlix; de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells; a la tardor, la capsada pren un to vermell viu o daurat. Propis de les regions temperades humides del hemisferi nord. A Europa es fan diverses ssp. d'aurons (sempre en flotes petites, mai en masses forestals considerables), la majoria de les quals es troben als Països Catalans, principalment a les rouredes i fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits.
Autòcton-a 3 adj BIOL En relació amb un país, una zona, etc, és dit dels éssers que hi viuen espontàniament.
Avellaner, Avellaner bord, cas.: Avellano, BOT/FOR/AGR (Corylus avellana, família de les Betulàcies) Arbret o arbust caducifoli, d'uns (2)5-6(7) m. d'alçada , d'aspecte arbustiu, d'escorça grisenca; fulles grans i arrodonides, amb marge dentat i pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, son unisexuades, les masculines reunides en aments penjants (moc dels avellaners) i les femenines, de llargs estams vermells (safrà de l'avellaner), en grups de 2 a 5.El fruit, la avellana és una núcula envoltada d'un involucre foliós, la llavor, també anomenada avellana, comestible. Difós per una gran part de la regió euro-siberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana humida; és abundant als Pirineus. Floració: I-III. Altitud: 0-1900 m.
Avet (comú), cas Abeto, BOT/FUST Pinabete, (Abies alba Mill., fam. Pinàcies, subfam. Abietòides) Arbre aciculufoli monoic i de gran port, de 20-50(60) m. d'alt, capsada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears,retuses, verdes i lluents pel dret, amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija, verdes tot l'any, i pinyes dretes que es desfan a la maturitat. Fusta blanquíssima, blana i poc resistent, molt emprada per la facilitat de treballar i ésser els troncs llargs, rectes i llisos; diversos usos i pasta de paper; de la reïna (oli d'avet) hom obté essència de trementina i de l'escorça adob vegetal. Arbre típicament centreeuropeu, forma avetoses a l'alta muntanya (Pirineus) i a la part superior de la muntanya mitjana (Montseny), en sols profunds i permeables. Hi han masses boscoses a la Vall d'Arán, el Pallars Sobirà, el Berguedà, el Ripollès la Cerdanya i el Montseny. Floració: IV-V. Altitud: (750)1000-2100 m.
Avet de Douglas,cas.: Abeto de D., Pino de Oregon, Douglas, BOT/FOR ( Pseudotsuga menziesii, fam. Pinàcies, subfamília Abietòides). Arbre semblant al avet, aciculifoli, de 40-50 m. de fulles sempre verdes, de 2 a 3,5 cm de llarg, les pinyes d'un bru brillant i pèndules, d'uns 5 a 10 cm de llarg. En condicions òptimes aquest arbre pot assolir els 100 m d'alçària i amb tronc de 12 m de circumferència. Es fa en extenses zones de l'oest nord-americà. És plantat sovint a les terres humides de Europa com a arbre forestal. Conífera introduïda al nostre país,localment a l'estatge montà, a la zona del Montseny- Guillaries; s'adapta a les àrees del pi insigne, però necessita cotes més altes, entre els 600 i 1200 m.; ocupa l'espai immediat superior de les cotes del pi insigne i és de producció alta. Floració: IV-VI. Origen: Amèrica del Nord, de les muntanyes de la costa del Pacífic de EUA i de la Columbia Britànica del Canadà.
Avet roig, Picea comuna, (Picea abies, fam. de les Pinàcies) BOT/ FUST. Arbre perennifoli, de fins a 50 m d'alt, capçada cònica i de color verd fosc, branques verticil·lades, de fulles linears tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants ovoides. Forma boscs extensos a la regió euro-siberiana. Espècie molt emprada en plantacions forestals. No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus. La fusta de qualitat és emprada per a caixes de ressonància d'instruments musicals; l'altre per a usos diversos.
Avetar m Bosc d'avets.
Avetar, Aveàs (Pallars), Terreny poblat o plantat d'avets.
Aveteda f Avetar.
Avetosa f GEOBOT Comunitat (ecosistema) vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual sol dominar l'avet. Es fa a l'alta muntanya, a la part baixa de l'estatge subalpí; a vegades penetra dins l'estatge de la pineda de pi negre, i fins i tot arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana.
Axil·la f 1 Aixella. 2 ANAT VEG Part superior de l'enforcament d'una fulla amb l'eix caulinar que la sosté. Les gemes de les fanerògames se solen originar a les axil·les.
Abrinat-ada adj 1 Dit de la fusta que presenta fibres regulars, sense grops / Esvelt. 2 Esvelt,alt i prim. Cal la espessetat suficient a la fageda perquè els faigs hi pugin ben abrinats.
Acàcia, Acàcia Falsa, Robínia. Veure Robínia.
Aclarida de millora, Simultaneïjar a l'acció de fer menys espessa la de fer més bona la cosa o massa segons les finalitats.
Aclarida de plançoneda, Aplicació d'aquesta acció a un conjunt de plançons.
Aclarida f 1 1 Acció de fer menys espès, menys apinyat. 2 esp AGR Acció de fer menys espès un bosc, una plantació, a fi de facilitar el desenvolupament dels arbres i les plantes que hi resten. 3 esp AGR Acció de tallar els tanys d'una soca que són aptes per a rodells, deixant els altres per a perxes o cimals. 4 esp AGR Esporgada de ramificacions, brots i fulles que hom efectua per tal de permetre l'entrada de la llum a l'interior de formes vegetatives denses. 5 esp AGR Supressió de part dels fruits per tal de millorar els qui hi resta'n. 2 METEO Espai serè entre el cos i la cua d'un sistema nuvolós. Correspon, per tant, al interval que separa el pas del front calent del pas del front fred d'una pertorbació. Si és de poca extensió, s'anomena clariana.
Acostalar, S'entén per acostalar l'operació de fer costal.
Actuacions Silvícoles, Diferents accions en el quefer silvícola.
Afetgegar (v.t.) Pitja la terra o una matèria, constrenyent aquesta en el que la conté.
Afrau (f.) Frau, timba, precipici. Congost.
Aiguamoix m 1 Aiguamoll. 2 Plugim, pluja menuda.
Aiguamoll m Terreny saturat d'aigua.
Aiguavessant, (m.) Aiguavés, Vessant d'una muntanya o serralada:... des de la carena de la muntanya es poden veure bé les diferències entre la vegetació de cada aiguavessant.
Ailant m BOT/JARD (Ailanthus altissima, família de les Simarubàcies) Arbre caducifoli, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d'una sola llavor, amb ales. Sovint plantat en jardins i vores de carrers i carreteres per la seva tolerància i fàcil desenvolupament. S'estén fàcilment i amb molta rapidesa de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs assolellats, al rebrotar molt les arrels.
Aladern m, cas Aladierno BOT 1 (Rhamnus alaternus L., família de les Ramnàcies) Arbre, sovint a l'estat arbustiu, perennifoli, de 2 a 5 m, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l'any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells. Comú al país de l'alzinar i a les màquies de l'estatge montà submediterrani. Floració: (XII) II-V. Altitud: 0-1300 (1600). 2 Aladern de fulla estreta cas.: Labiérgano, Olivillo, (Phillyrea angustifolia, família de les Oleàcies) Petit arbust de fulles lanceolades, oposades, tot l'any verdes, i flors petites i blanquinoses. Viu a l'alzinar, a la màquia baleàrica i a la garriga. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m. 3 aladern fals o de fulla ampla, cas.: Falsa aladierna,Labiérgano negro, (Phillyrea media, Phyllyrea latifolia L. família de les Oleàcies) Arbre o arbust molt semblant a l'aladern, però de branques i fulles oposades; típic, també, del país de l'alzinar. Floració: III-V(X). Altitud: 0-1100 m
Albada, cas.: Blanquilla, BOT/FOR, (Anthyllis cytisoides L., família de les Papilionàcies). Petit arbust perennifoli de 0,3-1,2 m., de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls calcaris. Floració: V-VIII. Altitud: 0-800 m.
Albeca f, cas: Albura BOT/FUST Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament sota l'escorça. La formen tubs conductors actius, els darrers formats dels 2 als 5 anys fins als 12 anys. Els més vells -més interns- s'inutilitzen i s'endureixen, i formen el duramen. L'albeca té la constitució físico-química corresponent a teixits actius de l'arbre, per lo qual és molt tova i de poca resistència; se sol separar, ensems amb l'escorça, de la resta del tronc destinat a fusteria.
Àlber, Alba, Arbre Blanc, (m.) cas.: Álamo blanco, BOT / FUST/ ( Populus alba L., fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli de 10-30 m., dioic, força alt, de capsada ample i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, son blanques i peludes pel revers; els borrons son peluts. Viu a prop dels cursos de l'aigua de les contrades mediterànies i són abundants als boscs de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana, estatge montà, (albereda); són molt extesos per tot lo mon, i sovint hom els troba plantats o cultivats. Floració: II-IV. Altitud: 0-1300 m. La fusta d'alber és de color blanquinós i presenta pocs grops; és tova i lleugera, te poca resistència i duració. Emprada en fusteria i ebenisteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles; per la facilitat de fer-ne xapes és emprada per fer les ànimes dels contraplacats i en la fabricació mecànica de les caixes d'embalatge. Les seves fibres són emprades en la industria de la celulosa i de la pasta de paper.
Albereda (f.) Indret poblat d'albers. "Molts d'albers fan una albereda". Populetum albereda, Poblet ve d'això; arbre molt freqüent a les muntanyes de Prades. GEOBOT./ Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l'àlber. Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec.
Alçada de pela Gruix de la "pell" de l'arbre.
Alçària Dominant.- Alçària mitjana dels 100 peus més gruixuts per hectàrea. És un índex de productivitat.
Al-lòcton-a adj 1 ECOL Exòtic, que es troba en un indret diferent al de procedència, al·lògen. 2 GEOL Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d'aquell en que s'ha format. 3 PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que no s'han format amb ella, sinó que procedeixen d'altres roques.
Al-logen-ògena adj ECOL Originat fora del lloc actual, provinent d'un altre lloc.
Aloc m BOT/FOR (Vitex agnus- castus, família de les Verbenàcies) Arbret caducifoli, de fulles oposades, compostes de cinc a set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits. Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars. Alocs...(Espriu empra paraules de coses del Maresme...)
Alpí-ina adj GEOBOT Pertanyent o relatiu al estatge alpí.
Alzina (vera).- Quercus ilex ssp. Ilex. Encina;
Alzina carrasca, Carrasca, Encina, Quercus ilex ssp. Rotundifolia, fam. Fagàcies.
Alzina de Tortosa.- Quercus ilex ssp. Rotundifolia; Encina.
Alzina, Alzina vera (f.), cas.: Encina, Carrasca, (Quercus ilex L., ssp ilex, fam. Fagàcies). BOT/FOR. Arbre perennifoli , de 5 a 25 m. d'alçada. Fulles allargades i coriàcies i les flors poc vistoses; el fruit s'anomena gla. L'alzinar constitueix la comunitat clímax de la regió mediterrània. Fa boscs a les contrades mediterrànies no àrides. Floració: IV-V. Altitud: 0-1700 m.
Alzinaiot.- Alzina petita de no bona conformació.
Alzinall.- És l'alzina petita. Plançó d'alzina.
Alzinar, Aulet, Alzineda, f Es costum entendre per alzinar o aulet, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són alzines. / És una formació (o ecosistema) la més extensa dels nostres planifolis; present a les obagues i solells. El tractament, generalment, és de bosc de rebrot a les comarques de Lleida i Tarragona, i com a bosc mitjà a les de Barcelona i Girona.
Ament m BOT Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d'arbres forestals com l'alzina, el roure, l'avellaner, el pollancre, el salze,.....
Ametlla f veg. llavor.
Ametlló m veg. llavor.
Ammassar, S'entén per ammassar els sarrions de carbó, posar-los apilats en el bosc, després de plens i lligats. El millor ammassament és deixar-los escampats o arrenglerats a terra, d'un a un, per tal de disminuir les pèrdues en cas de cremar-se. Quan es desempila una carbonera i no es posa en sarrions immediatament, s'entén per ammassar posar-lo amuntegat a terra després de pesar o per a pesar-lo.
Ample de corona, Diàmetre de la secció de l'arbre, la branca o la soca, segons es consideri.
Amürada, A la Vall d'Aran s'entén per amürada un feix de llenya de pi, avet i faig, o d'algun d'aquests arbres. És un feix d'un cap, i té la llenya en quantitat suficient perquè, un cop seca, faci una rova. L' unitat de venda és la carga d'amürada.
Apòfisi f BOT 1 Protuberància piramidal de l'escudet de les esquames seminíferes de les pinyes, situada en posició més o menys central. 2 Engruiximent de l'esporangiòfor de certs fongs.
Aranyoner, Escanya Gats, Arç negre, cas.: Endrino, Espino Negro. m BOT. ( Prunus spinosa L., família de les Rosàcies) Arbust caducifoli i espinós, de 0,2-2(6) m. de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s'obren en començar la primavera, i fruits, els aranyons, de color blau fosc, pruïnosos, rodons, esmussants i aspres. Viu principalment en les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa; aquí, als bardissars, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: II-V. Altitud: 0-1650 m.
Araucària f BOT/FOR/JARD (Araucaria sp, fam. de les Araucariàcies) Gènere de grans arbres resinosos, de branques verticil·lades, verdes tot l'any, originaris d'Amèrica del Sud i d'Oceania. Hom n'obté fusta de bona qualitat. A. Araucana, viu a Xile, i A. Angustifolia forma grans boscos al sud del Brasil i a l'Argentina. A. excelsa, originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com ornamental. A. imbricata, també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles ( Març-abril de 2010; n'he vist als parcs i jardins de Menorca)
Arboç, Arbocer(Men), m BOT Cirerer de Pastor,cas.: Madroño. (Arbutus unedo L., família de les Ericàcies). Petit arbre o arbust, perennifoli, d'1-10 m., de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l'any verdes; flors blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i fruit, la cirera d'arboç , també tardoral, comestible. Viu a les màquies i alzinars poc densos de les contrades mediterrànies. Floració : IX-XII. Altitud: 0-1000 m. L'arboç del sotabosc ha estat aprofitat especialment per fer-ne bitlles de fil per teixir.
Arbre Afogalat.- A la Garrotxa i a l'Empordà s'anomena així l'arbre que, per tenir malaltes les arrels, en bona part és rebordonit.
Arbre Aformigat, Carossat.- Baumat o foradat per dins i al llarg del tronc.
Arbre amargat,
Arbre anyívol, Espècie amb floració i fructificació periòdica, cada cert nombre d'anys.
Arbre Blanc,Alber,Alba.- Populus alba; Alarmo Blanco; veure àlber.
Arbre Corgelat o Corsec.- Té com morta la part central del tronc. Els pins corgelats es distingeixen per tenir la teia estovada o com podrida. Els arbres es corsequen quan es deixen envellir massa, sobretot en relació al lloc a on són; en els bacs es corsequen més aviat.
Arbre de Judes o Garrofer Bord; cas.: Árbol de Judas, Árbol del Amor, Ciclamor; Cercis siliquastrum, família de les Cesalpiniàcies. Arbre caducifoli, de cinc a dotze metres d'alçada, de fulles circulars, grans, i de flors roses que a la primavera apareixen en abundància damunt les branques abans de la foliació. Espontani a l'Europa oriental, és molt conreat com a ornamental per la bellesa del seu port i per ésser resistent i adaptable. La seva fusta és susceptible de rebre un bon poliment.
Arbre esqueixat Aquell que s'ha , més o menys, partit seguint- si fa o no fa - la direcció de les fibres.
Arbre madur Aquell que per la seva edat i lloc a on és troba ja no fa gaire res; més aviat per.
Arbre Mal Llucat.- A. Arrevellit (Mall.), A. Revell (Men.), Aquell que li manquen les guies o brots cappares, o que no pot tenir creixent, o que, encara que en tingui, ni esporgant-lo de manera apropiada no és possible que es desenrotlli normalment.
Arbre neulat Mancat de condicions per desenvolupar-se normalment.
Arbre Ofegat, Ombradís.- Està abrigat per la brancada d'un altre o altres que no convé tallar, en forma que fa impossible la seva normal creixença. Te la capçada dominada. Al Baix Empordà s'anomenen ombradissos.
Arbre Rebordonit, Es considera arbre rebordonit aquell que, per no provar-li el terreny, o per altre causa, no sols no es desenrotlla normalment, sinó que amb prou feines es sosté amb vida. A l'Empordà són anomenats també rebordeits, o rebordonits.
Arbre Renocat, Aquell que per diverses causes ha quedat poc fet i de constitució deficient.
Arbreda (f.) 1 Lloc poblat d'arbres: és molt bonica, aquesta casa, tota voltada d'arbredes. 2 esp Plantació d'arbres feta amb finalitat ornamental, en parcs i jardins, o destinada a la producció de fusta (pollancredes, etc).
Arbrell m Arbre petit.
Arbres de Ribera.- Els que sols prosperen en terres molt frescals o prop d'aigües corrents, vistes o no vistes. Habitualment formen bandes paral·leles a les vores de rius i estanys i en llocs humits fondals, com l'àlber, el pollancre, el vern, el salze, etc.
Arbrissó m Arbre petit.
Arbúcia del Bosc, Malesam, Malesa, Conjunt de la brosta i brolla que s'hi fa.
Arç Blanc, Espinalb, Arç, Cirerer de Bon Pastor (Mall.), Euró, cas.: Espino Albar, Majuelo. ( Crataegus monogyna Jacq., família de les Rosàcies) Petit arbre o arbust d'1-6 m., caducifoli, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell. Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa. Floració: III- VI. Altitud: 0-1800 m. La seva fusta, compacte i dura, té diverses aplicacions en fusteria.
Arç de Tanques, BOT/FOR cas.: Cambronera europea, Cambroneras. ( Lycium europeum L., família de les Solanàcies) Arbust d'1-3 m.,caducifoli, espinós, força alt, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d'un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos. Conreat en tanques a la regió mediterrània. Floració: III-IX. Altitud: 0-600 m.
Arç m BOT Nom aplicat a diversos arbusts espinosos.
Arç Negre, Veure Aranyoner.
Arçot, Espí negre, cas.: Espino negro, BOT/FOR,(Rhamnus lycioides L., família de les Ramnàcies). Arbust perennifoli, molt espinós, de (1)2-3 m. d'alçada,de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·lars, i fruits negres. Viu als espinars i a les màquies de les
contrades mediterrànies seques. Floració: III-VII. Altitud: o-800 m.
Àrea Basal f FOR Suma de les seccions dels troncs, mesurades a 1,30 m del sòl, per unitat de superfície.
Àrea basimètrica (AB) (m3/Ha) Àrea basal.- Suma de les seccions dels troncs, mesurades a 1,30 m del sòl, per unitat de superfície. Àrees basimètriques que es consideren, per les masses ideals, en el PTGMF: Ps= 29,27 m3/Ha ; Qsp= 17,05 m3/Ha (es refereix a bosc baix); Fs= 28,72 m3/Ha. (abunden els rebrots múltiples a les soques rebrotades)
Areny m Terrer, platja, riba, llit de riera, etc, format de sorra o indret en el qual abunda.
Argelaga f BOT, cas.:Aulaga común (Genista scorpius (L.) DC., família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli, de 0,5 a 2 m., fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s'obren a la primavera. Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània i de l'estatge montà submediterrani, damunt sòl calcari. Habitat comú de zones desforestades, des del nivell del mar fins a més de 1800 m d'altitud. Floració: II-V(VI). Altitud: 0-1500(2000) m.
Argelaga negre f BOT cas Aulaga negra, (Calicotome spinosa (L.) Link., família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli d'1-3 m., fortament
espinós, de fulles trifoliades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negra a la maturitat. Viu principalment als terrens silicis de la terra baixa mediterrània, a les màquies i brolles d'estepes i brucs. Floració: III-V(VI). altitud: 0-1000 m.
Arítjol, Aritja, cas.: Zarzaparrilla, BOT/FOR, 1 (Smilax aspera, família de les Liliàcies, Esmilàcies) Liana espinosa, perennifòlia, d'1-15 m., dioica, proveïda de circells,de fulles més o menys cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres. Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: IX-XI. Altitud: 0-1400 m. 2 aritjol baleàric (Smilax aspera varietat baleàrica) No te circells; i les fulles,escasses, són estretes. Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena.
Àrpies f pl AGR Eina en forma d'aixada, però que en lloc de pala té tres pues. Per arreplegar fems, ample i de pues corbades.
Artiga, Boïga, f Tros de terra artigada. / Fer una artiga és arrencar un tros de terra, si és possible fent gleves o, almenys, terrossos, cobrir després l'arbúcia i la llenya del lloc artigat, amb les gleves posades d'arrels enfora i els terrossos, formant petites piles; cremar-ho i escampar després la terra cremada per a sembrar-la. Si al tros artigat no hi ha prou arbúcia i llenya, es fan les piles només amb les gleves.
Artigar (v. t.) Preparar la terra per a conrear-la traient-ne arbres i mates o cremant-los perquè llurs cendres serveixin d'adob.
Artiguejar, Aglevar, Fer artiga, v AGR Transformar un tros de bosc, de garriga, etc, en artiga.
Ascla (f.) Estella grossa.
Asclar v tr Estellar.
Associació f GEOBOT Unitat fonamental en l'estudi tipològic de la vegetació segons l'escola fitocenològica sigmàtica (SIGMA). És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes (representants d'associació) que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura ecologia, etc. L'associació és definida per una taula d'inventaris i sol posseir un cert nombre d'espècies característiques, absents o presents en menor quantitat, a les altres associacions del mateix territori. Els noms científics de les associacions es formen a partir del nom genèric d'alguna important que hi sigui, afegint al radical la terminació -etum; sovint hom posa a continuació, l'epítet específic en genitiu. Ex.: Quercetum cocciferae, derivat de Quercus coccifera.
Aterrar v Fer caure a terra, talar, abatre un arbre.
Atuïment (m.) Acció o efecte d'atuir.
Atuir (v.t.) Deixar sense sentits, com mort; esmorteir, abatre.
Aturada vegetativa f BOT Repòs hivernal.
Atzavara f BOT/JARD 1 (Agave americana, família de les Amaril·lidàcies) Planta de gran talla, amb fulles carnoses molt grans, espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta. En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, es produeix un escapus alt i elegant , esquamós, que porta un grup piramidal d'inflorescències formades per nombroses flors tubulars, d'estams prominents, groguencs. Originària de Mèxic, s'ha naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreix normalment, En el país d'origen hom obté un suc ensucrat, i, per la seva fermentació, la beguda coneguda com pulque.
Atzeroler m BOT (Crataegus azarolus, família de les Rosàcies) Arbre caducifoli de 5 a 10 m d'alt, de branques espinoses, fulles pubescents, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques i fruits comestibles, les atzeroles, conreat i subespontani a la regió mediterrània. La seva fusta, dura i resistent, és emprada per a fer peces que han de suportar esforços de tracció i flexió.
Aubeca f Part de la fusta flonja que no és el cor o teia de l'arbre.
Aulet, Utset, Alzinar.
Aulina f BOT/FOR Alzina.
Auró blanc, Arrugat, cas. Arce menor, A. Campestre, (Acer campestre L. fam. de les Aceràcies). Arbre caducifoli de 5-10(20) m. Especialment freqüents en llocs humits, dels boscs de planifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades, les branques joves recobertes d'una capa de suro. Floració: IV_V. Altitud: 100-1500 m.
Auró negre, cas Arce de Montpeller, (Acer monspessulanum L. fam de les Aceràcies) Arbre caducifoli de 5-6(12) m. Especialment freqüent en paisatges de roureda, més secs que els llocs de l'Auró blanc. És també arbre relativament baix; te l'escorça clivellada, fulles petites i trilobulades, i fruit amb les ales força tancades. Floració: III-V. Altitud: 70-1500 m.
Auró, cas.: Arce, (m.) BOT/FOR (Acer sp. fam. de les Aceràcies) Arbres caducifolis; es caracteritzen pel fruit, en disàmara, amb dues ales que, quan cau el fruit, giren com una hèlix; de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells; a la tardor, la capsada pren un to vermell viu o daurat. Propis de les regions temperades humides del hemisferi nord. A Europa es fan diverses ssp. d'aurons (sempre en flotes petites, mai en masses forestals considerables), la majoria de les quals es troben als Països Catalans, principalment a les rouredes i fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits.
Autòcton-a 3 adj BIOL En relació amb un país, una zona, etc, és dit dels éssers que hi viuen espontàniament.
Avellaner, Avellaner bord, cas.: Avellano, BOT/FOR/AGR (Corylus avellana, família de les Betulàcies) Arbret o arbust caducifoli, d'uns (2)5-6(7) m. d'alçada , d'aspecte arbustiu, d'escorça grisenca; fulles grans i arrodonides, amb marge dentat i pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, son unisexuades, les masculines reunides en aments penjants (moc dels avellaners) i les femenines, de llargs estams vermells (safrà de l'avellaner), en grups de 2 a 5.El fruit, la avellana és una núcula envoltada d'un involucre foliós, la llavor, també anomenada avellana, comestible. Difós per una gran part de la regió euro-siberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana humida; és abundant als Pirineus. Floració: I-III. Altitud: 0-1900 m.
Avet (comú), cas Abeto, BOT/FUST Pinabete, (Abies alba Mill., fam. Pinàcies, subfam. Abietòides) Arbre aciculufoli monoic i de gran port, de 20-50(60) m. d'alt, capsada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears,retuses, verdes i lluents pel dret, amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija, verdes tot l'any, i pinyes dretes que es desfan a la maturitat. Fusta blanquíssima, blana i poc resistent, molt emprada per la facilitat de treballar i ésser els troncs llargs, rectes i llisos; diversos usos i pasta de paper; de la reïna (oli d'avet) hom obté essència de trementina i de l'escorça adob vegetal. Arbre típicament centreeuropeu, forma avetoses a l'alta muntanya (Pirineus) i a la part superior de la muntanya mitjana (Montseny), en sols profunds i permeables. Hi han masses boscoses a la Vall d'Arán, el Pallars Sobirà, el Berguedà, el Ripollès la Cerdanya i el Montseny. Floració: IV-V. Altitud: (750)1000-2100 m.
Avet de Douglas,cas.: Abeto de D., Pino de Oregon, Douglas, BOT/FOR ( Pseudotsuga menziesii, fam. Pinàcies, subfamília Abietòides). Arbre semblant al avet, aciculifoli, de 40-50 m. de fulles sempre verdes, de 2 a 3,5 cm de llarg, les pinyes d'un bru brillant i pèndules, d'uns 5 a 10 cm de llarg. En condicions òptimes aquest arbre pot assolir els 100 m d'alçària i amb tronc de 12 m de circumferència. Es fa en extenses zones de l'oest nord-americà. És plantat sovint a les terres humides de Europa com a arbre forestal. Conífera introduïda al nostre país,localment a l'estatge montà, a la zona del Montseny- Guillaries; s'adapta a les àrees del pi insigne, però necessita cotes més altes, entre els 600 i 1200 m.; ocupa l'espai immediat superior de les cotes del pi insigne i és de producció alta. Floració: IV-VI. Origen: Amèrica del Nord, de les muntanyes de la costa del Pacífic de EUA i de la Columbia Britànica del Canadà.
Avet roig, Picea comuna, (Picea abies, fam. de les Pinàcies) BOT/ FUST. Arbre perennifoli, de fins a 50 m d'alt, capçada cònica i de color verd fosc, branques verticil·lades, de fulles linears tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants ovoides. Forma boscs extensos a la regió euro-siberiana. Espècie molt emprada en plantacions forestals. No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus. La fusta de qualitat és emprada per a caixes de ressonància d'instruments musicals; l'altre per a usos diversos.
Avetar m Bosc d'avets.
Avetar, Aveàs (Pallars), Terreny poblat o plantat d'avets.
Aveteda f Avetar.
Avetosa f GEOBOT Comunitat (ecosistema) vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual sol dominar l'avet. Es fa a l'alta muntanya, a la part baixa de l'estatge subalpí; a vegades penetra dins l'estatge de la pineda de pi negre, i fins i tot arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana.
Axil·la f 1 Aixella. 2 ANAT VEG Part superior de l'enforcament d'una fulla amb l'eix caulinar que la sosté. Les gemes de les fanerògames se solen originar a les axil·les.
Entrades
