skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig del 2010

B

Bac. Bagueny, Rera Sol, Obaga, .- Tros de terra encarat a tramuntana. Part d'una muntanya o vall on no toca el sol. Ombrívol. Coster de migjorn.


Badiguer, Gàbia, Castell, Pila que es fa amb la llata, els quadrats, les turades i, en general, pelats trets dels arbres, perquè s'assequin. Es fa posant les peces a sostres, en sentit oposat l'un sostre al altre, deixant els pelats almenys un pam espaiats perquè hi passin els aires i procurant que els del sostre més prop de terra descansin de manera que no hi toquin. Els badiguers de peces curtes solen fer-se triangulars. De fer un badiguer sol dir-se'n engabiar la fusta.

Baga f 1 Bosc del lloc bac.2 Obaga, part d'una muntanya o d'una vall on toca poc o no gens el sol. 3 Lloc ombrívol.

Bagueny m Vessant d'una contrada orientat cap al nord; oposat al solell.

Bagues de Castanyers, És costum entendre per bagues de castanyers els trossos plantats únicament o molt principalment de castanyers destinats a la producció de rodells, cèrcols i fusta de botada, encara que materialment no siguin fets en un bac.

Baladre, cas.: Adelfa, BOT/ORN (Nerium oleander L. Família de les Apocinàcies). Arbust perennifoli d'1-4 m. d'alt, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l'any, de flors roses ( a voltes blanques o vermelles en formes conreades) , oloroses, molt abundants a l'estiu, en corimbes terminals, fruits en fol·licle llargs,,llavors amb plomall, Planta mediterrània meridional, de llocs càlids, abundosa en les rambles de les costes ibèriques, al sud de l'Ebre. És molt metzinosa. Viu a les rambles de les contrades mediterrànies seques i marítimes; també és cultivat com a planta ornamental. Floració: V-IX. Altitud: 0-500 m.

Balmar-se v pron Buidar-se per dins una cosa, fer-s'hi una cavitat. Un tronc balmat.

Bancal m AGR Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges.

Bardissa f 1 GEOBOT Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes

i arbusts espinosos de fulla caduca, entre el quals dominen l'esbarzer, l'aranyoner i l'arç blanc. Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d'esbarzer i roldor; de l'Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa de espinavessa; a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques. En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs. Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals alterades per l'home. 2 Tanca feta d'esbarzers, arços, etc.

Bardissar, Bardissam, (m.) Lloc ple de bardisses.

Barra, S'anomenen barres els peudrets i pollancs de l'olivera quan són superiors a la mida de mànec.

Barranc m GEOMORF 1 Excavació profunda que fa l'aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d'erosionar. 2 Torrent entre roques i timbes.

Barrumbada f 1 Creixent sobtat d'un riu, duna riera, d'un torrent. 2 Pluja torrencial, aiguat.

Basal adj GEOBOT Dit de l'estatge inferior de qualsevol zonació altitudinal. Sol correspondre a altituds inferiors a 500 m, es a dir, a la terra baixa.

Bastard, Nom que es dona, a l'Empordà, a la post de o,o3 m. de gruix.

Becada f ORNIT (Scolopax rusticola, família dels caràdrids) Ocell de l'ordre dels caradriïformes, d'uns 35 cm, típic dels boscs humits. Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb amplies bandes negres darrera el cap; tot aixó el confon amb el medi, i amb els costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut sobre el terra del bosc. Bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs dels que s'alimenta enfonsant-lo dins el sol humit, empasant-s'els sensa retirar el bec de terra i deixant'hi a manera d'embuts. Tenen una distribució europea; venen a passar l'hivern cap aquí, procedents del Nord; els agraden els boscs de faig (serà per lo net del sotabosc?); acostumen a anar soles i, si s'agrupen és senyal de freds o gelades i tiren cap el Sur. Crien i nien a terra i són solitàries i crepusculars. Són molt comunes als Països Catalans i ben apreciades per la bonesa de la seva carn.

Bedoll pubescent, BOT/FOR (Betula pubescens, fam. Betulàcies) Arbre caducifoli que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboïdal, entre altres coses. De distribució nòrdica, sol viure en indrets més elevats que el bedoll, sobretot en boscs subalpins. Arriba al Pirineu, i no es rar a la Vall d'Aran, on fa una garlanda de bosc damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla,.....

Bedoll, cas. Abedul, (m.) BOT/FOR (Betula sp., Betula alba L.= Betula pendula Roth.= Betula verrucosa Ehrh., família de les Betulàcies) Arbre caducifoli de 20-30 m. Es troba als Pirineus, als estatges alpí i subalpí. Amb les fulles es fan infusions de propietats diürètiques. Arbre de mitjana talla, tronc tirant a tortuos, fulles poc denses,arrels superficials. Els noms específics fan al-lusió a la blancor del ritidoma (sota els cabells blancs com l'escorça dels bedolls) i a l'aspecte un xic penjoi de les rames joves que solen tenir una mena de verrugues. Amb els anys es formen a la pell unes ratlles longitudinals que arriben a clivelles.Fulles alternes, romboidals, asserrades, de color verd clar i més fosc al revés, peciol curtet. Els aments masculins són molt precoços, surten a la primavera passen l'hivern i completen el cicle a la primavera següent; els femenins tenen cicle normal. Fecundació a la primavera i fruit samaroidal. És un dels arbres que més s'aproxima a les regions polars. Boscos extensos típics del N de Rusia i Escandinavia. Viu a l'estatge montà i subalpí, en sòls àcids, al Pirineu i al Cabreres, formant bosquets. Floració: IV-V. Altitud: 400-2200 m.

Bedollar m 1 Lloc poblat de bedolls. 2 GEOBOT Bosc de bedolls. Els bedollars es formen sobretot a les clarianes, en indrets on el

bosc dens primitiu ha estat tret i també en indrets de sòl pobre, a l'Europa mitjana i a la muntanya humida catalana (Pirineu, Cabrerès)

Bessa, Besses f o Cimals. Branques de l'arbre que fan almenys un pam de corona al arrancar del tronc, i es subdivideixen en altres branques./ Cadascuna de les branques principals en que es divideix en el seu extrem superior la soca o el tronc d'un arbre.

Bestreta f 1 Acció de bestreure. 2 Diner bestret o anticipat. 3 a la bestreta loc adv Per endavant.

Biga, Quadrat, Pelat de gruix i llargada suficients per a servir de biga d'un sostre o teulada. Mides variables, però entre un pam a 1,5 pams de corona, ambdues corones gairebé iguals; la llargada oscil·la entre els 16 o 17 pams als 25 o 26. S'acostumen a fer de totes les menes de pi i de pollancre principalment.

Biocenosi f ECOL Comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d'equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que l'integren i a llurs interaccions; mai no és condicionada, almenys d'una manera essencial, per organismes vivents exteriors o per llurs produccions, però ho és per l'ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, règim de vents, composició de l'aigua). Exemples: llacs, torberes, esculls coral·lins, les illes (petitetes suposo), les coves,...

Biòtop m BIOL Espai ocupat per uns biocenosi. Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos. Les seves característiques ecològiques (composició del medi, il·luminació, temperatura, etc) poden ésser homogènies , o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques. El biòtop i la biocenosi que l'ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema.

Bitllar, Abessonar (Mall.), Bussonar (Menorca),.-S'entén per bitllar una carbonera l'operació de tirar pel seu forat central la llenya amb què s'alimenta el foc que la carbona. Les carboneres o piles baixes, o sigui fetes a l'estil de Tortosa, que tenen el foc sostingut per respiralls fets arran de terra, no s'han de bitllar.

Bla-blana (a.) Tou, que cedeix fàcilment a la pressió. Fulles blanes./ Fluix, poc apte per a un esforç, per a mantenir una opinió / Benigne, condescendent,dòcil: no siguis tant bla amb ell.

Blada (f.),cas.: Acirón BOT/FOR (Acer opalus, fam. de les Aceràcies) Es sol fer en els bacs. Arbre caducifoli de 8-15 m., del grup dels aurons, poc alt, de fulles mats, palmatilobulades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades. La fusta blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars. Fou emprada el s. XVIII per a motlles d'estampar indianes. Viu a la muntanya mitjana, rouredes i boscs caducifolis poc humits de l'estatge montà i muntanyes mediterrànies. Floració: III-V. Altitud: 350-1750 m.

Blada de fulla gran (f.) cas.: Acirón (Acer opalus, ssp opalus, fam. Aceràcies). De fulles de més de 8 cm d'amplada, poc dentades, viu a les rouredes humides del Principat.

Blada de fulla petita (f) cas.: Acirón (Acer opalus, ssp granatense, fam. Aceràcies) De fulles de 5 a 8 cm d'amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, estenent-se fins el nord d'Àfrica.

Boia de Castanyer.- Es la capça o capçada del castanyer. Els tanys de castanyer que es crien o menen per fer rodells o perxes no fan o faran boia.(Quan duia xumet, si que es feia; fins i tot quan duia pantalons de golf. Ara...Pels vols de 1990 vaig parlar d'això amb en P- de San C-,havia conegut, de més jove aquests aprofitaments....)

Boïga, Artiga.- Fer una artiga és arrencar un tros de terra, si és possible fent gleves o, almenys, terrossos, cobrir després l'arbúcia i la llenya del lloc artigat, amb les gleves posades d'arrels enfora i els terrossos, formant petites piles; cremar-ho i escampar després la terra cremada per a sembrar-la. Si al tros artigat no hi ha prou arbúcia i llenya, es fan les piles només amb les gleves.

Boix, cas.: Boj, (m.) BOT/FOR/JARD (Buxus sempervirens. fam. de les Buxàcies) Arbust perennifoli d'1-5 m., la fusta del qual és emprada amplament en torneria i en gravats d'impremta. Viu als boscs i als matollars, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge subalpí, sobretot en sòls calcaris. Floració: III-IV. Altitud: (100)400-1600(2000) m.

Bòlits, A les Illes Balears, de les bitlles o trossos amb què es bitlla o bussona una pila de carbó, en diuen bòlits.

Borró (m.) BOT (Ammophila arenaria, família de les Gramínies) Planta herbàcia perenne, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d'un blanc groguenc. Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra; ha estat molt emprada per a la fixació de dunes.

Borró m ANAT VEG Gema ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic, en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.

Bosc aciculifoli Aquell en que predominen els arbres de fulla en forma d'agulles (pins, avets, ginebres,...)

Bosc Alt, Gros o de Grana Procedeix de llavor o grana. Es tractat de manera que els arbres provenen en general de

llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que en estat normal sol tenir un diàmetre superior a 20 cm. Són d'aquest tipus lles pinedes, les avetoses, i alguns boscs de planifolis, com fagedes, rouredes o rovires, etc. És sobretot bosc de fusta.

Bosc Arbrat, Aquell en que tenen més valor els arbres que hi ha que l'arbúcia.

Bosc Baix, Menut o de Rebrot Procedeix de reproducció vegetativa. La majoria dels arbres provenen de la rebrotada

de soques d'arbres tallats. Sol aprofitar-se en règim de revolucions o passades curtes i per això acostuma a no ser tant alt com el bosc gros o alt. Produeix sobretot llenya i carbó. (alzinars o aulets, rouredes o rovires, castanyedes)

Bosc brut (en el parlar dels pràctics forestals) Cas dels boscs mediterranis naturals- i molts dels tropicals- no estassats, pluriestratificats i rics en sotabosc arbustiu, amb visibilitat molt limitada.

Bosc caducifoli o decidu Aquell en que la majoria dels arbres perden el fullatge en arribar l'època de l'any que els és desfavorable (hivern fred o estació eixuta)

Bosc coetani Aquell en que els arbres són de la mateixa edat.

Bosc de ribera Es fa a les vores dels rius,llacs,etc, damunt sòls que mantenen un nivell d'aigua freàtica més o menys permanent. A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals. Així, a la part septentrional de la regió mediterrània- domini dels alzinars o aulets- el bosc de ribera és en general caducifoli (àlbers, pollancres, verns, oms, salses) i biogeogràficament té caràcter més aviat euro-siberià.

Bosc de Tall, És costum considerar bosc de tall aquell en el qual té major valor l'arbúcia que els arbres que hi ha. Alguna vegada s'anomena bosc de feixina.

Bosc en galeria Ocupa bandes llargues i estretes de terreny, en que únicament hi troba les condicions que li calen; curs de rius,fons de valls ( cas del bosc de ribera als països mediterranis).

Bosc esclerofil·la Hi predominen arbres de fulla persistent, plana, coriàcia i relativament petita, com l'alzina i l'olivera. És típic dels dits països de clima mediterrani.

Bosc laurifoli Hi predominen arbres de fulla persistent, plana, coriàcia, lluent i relativament gran, com la del llorer.

Bosc m 1 Lloc poblat d'arbres, ordinàriament silvestres (quan són arbres cultivats és preferible d'emprar els noms de plantació o arbreda). 2 GEOBOT/SILV Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l'existència d'un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc. En sentit biològic, no són boscos les poblacions d'arbres poc densos que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials: moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs. Un bosc és una comunitat d'organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada: un o més estrats arboris, un o més estrats arbustius (no sempre presents),estrat lianoide (no sempre present), un estrat herbaci i un estrat muscínic.

Bosc' m Tot espai no urbà ocupat per arbres o ecosistemes forestals procedents tant de la regeneració natural com de plantacions d'espècies forestals. (Definició adoptada per la "DECLARACIÓ IBÈRICA SOBRE ELS PRINCIPIS PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS BOSCOS)

Bosc Mig, Bosc Mitjà, Procedència mixta, de llavor o grana i de reproducció vegetativa.

Bosc mixt Aquell on participen diverses espècies d'arbres; la majoria de les selves intertropicals tenen aquest caràcter.

Bosc no coetani Aquell en que els arbres son de diferents edats.

Bosc obert Formacions amb una distribució discontínua d'arbres, però amb una cobertura de capçades de almenys un 10% di menys del 40%

Bosc perennifoli o sempervirent Aquell que conserva ell fullatge durant tot l'any (cas del bosc esclerofil·le o del bosc aciculifoli)

Bosc planifoli Aquell en que predominen els arbres de fulla plana, adés persistent (plano perennifoli), adés caduca (plano caducifoli), que és el cas més corrent.

Bosc primari Denominat també verga o natural, és un bosc intacte, original, que mai ha estat aprofitat o fragmentat, ni manifestament influenciat per l'activitat antropogènica. Exemple a Europa n'és el del Parc Nacional de Bialowicza a Polònia.

Bosc secundari És el que ha tingut lloc per regeneració, de fa molt temps, damunt el sòl que ocupava el bosc primari. Són significativament aprofitats o modificats per l'acció antropogènica. No assoleixen la biodiversitat - riquesa d'espècies - dels primaris.

Boscà-ana adj 1 Dit de les plantes que viuen generalment al bosc, i que rarament hom troba en llocs més oberts. 2 Silvestre.

Boscall, (Boscai) m Tros d'arbre que fa almenys mig pam de corona i que no ha estat treballat.

Boscana f Boscs en els quals els arbusts manquen gairebé completament, com les fagedes normals i altres boscs medioeuropeus d'arbres de fulla caduca. Per sota el nivell de les capsades la vista s'atén a grans distàncies.

Boscatge, cas.: Soto, m 1 Lloc ombrat d'arbres i arbusts. 2 Bosc poc extens.

Boscúria f 1 Bosc gran i dens. Boscúries fig boscos abundants. 2 Espessor de bosc.

Bosquet, Bosquetó m Grup d'arbres reduït i que posseeix incompletament els caràcters del bosc.

Bosquina f GEOBOT/BOT/FOR Població vegetal més o menys densa en la qual predominen els arbusts.

Botó de Carro, Boixa, La peça de la qual ha d'ésser fet el botó de carro ha de tenir un mínimum de tres pams de vol, i una alçada el mínimum de la qual sigui de o,26 metres, fins a 0,40 metres, alçada que és proporcional al vol del botó.

Braços de Carro, Les peces, generalment de faig, de les quals son fets els braços de carro, tenen de 18 a 30 pams de llargada per o,o7 a 0,09 metres de gruix. La unitat de venda és la carga. Al Ripollès, el braç. Cal fer la distinció: Braços de carros de torn, llargada de 30 pams, amplada de 0,22 m. i un gruix de 0,09 m.; a Menorca s'anomenen de rama. Braços de carros mitjans, llargada de 26 a 28 pams, amplada de 0,19 m. i un gruix de 0, 08 m. : a Menorca s'anomenen de carboner. Braços de carros de pagès, llargada de 18 a 20 pams, amplada de 0,18 m. i un gruix de 0,06 m. Braços de carros de terraire o de trabuc; en aquests carros els braços han de tenir una articulació per poder-se trabucar; la part de braç que forma part de la caixa s'anomena braç mestre, i l'altre part en la qual va enganxat l'animal, braç tirador; el braç mestre té de llargada 12 pams, d'amplada 0,18 m. i de gruix 0 09 m.; el braç tirador té de llargada 12 pams, 0,09 m.d'amplada i 0,07 m de gruix.

Branca f BOT/FOR En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc (besses, cimals o branques mestres) i les que arrenquen d'aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes (brancons, branquells i branquillons). També, menys general, es considera branca la part de l'arbre que, arrencant del tronc o d'una bessa, no arriba a fer un pam de corona a l'arrencada i, es te com a tal, fins que arriba a disminuir al gruix de branquilló.

Brancada, Brancam.- Es considera brancada el conjunt de branques i branquillons d'un arbre; les besses no hi entren.

Brancatge m Conjunt de branques de l'arbre. / sin. compl. ramatge; brancada; brancam.

Branqueta, És la llenya de gruix inferior al del braç, ja capolada.

Branquilló, Branquinyol.- Brancó.-Les petites branques en què es destria o amb què acaba una branca major

Braquiquíton, cas.: Braquiquito, (Brachychiton populneus (Schott.& Endl.) R. Br., família de les Esterculiàcies). Arbre perennifoli de 10-20 m. d'alçada, de fulles alternes, enteres, flors groguenques,agrupades en panícula i fruits llenyosos Cultivat com a ornamental. Floració: IV-VII. Origen: Austràlia.

Braseral.- Nom que es dona a Tortosa al clap d'arbúcia molt espessa.

Brendoles (Mall.) Raig del Carro. Cada una de les peces que uneixen el botó amb les corbes. Son fetes de fusta d'alzina i, com les corbes, grosses, mitjanes i petites, essent sempre de 0,80 m. de llarg. El raig ha de fer en el cap gros de 0,07 a 0,15 m. I en el cap petit de 0,04 a 0,07 m.

Brèvol-a adj 1 Que es destrueix, es desfà, es romp, amb facilitat. 2 Dit d'un menjar fàcil de mastegar, que es fon a la boca.

Briòfits (m. pl) BOT Divisió del regne vegetal que compren plantes verdes de pocs cm de longitud, sense cap relació amb els altres vegetals. No tenen vasos conductors; el seu cicle vital passa per formes haploide i diploides. Són propis de zones humides terrestres. A aquest grup pertanyen les molses.

Brolla del Bosc, Rebollada.- Conjunt d'arbrissons que, com l'arboç, el ginebró, el bruc, la mata, la ginestera, el coscoll, el boix, l'arç, i altres similars, fan soca que rebrota i sols molt excepcionalment arriben a fer un tronc de corona superior a mida de costal. A les Guillaries compren tot això i la brosta.

Brolla f GEOBOT Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d'alçada, on predominen mates i arbusts de fulla persistent i petita (brucs,romaní, etc) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells,argelagues, etc). En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils. La brolla (anàloga en molts d'aspectes a la landa) és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d'ençà que l'home feu recular els boscs primitius. Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d'estepes i brucs, calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d'hivern, pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic; aquesta brolla calcícola encara és més diversificada i ocupa grans extensions a la terra baixa.

Brossa del Bosc, Brosta,Bilorda, Bulorda.-Conjunt de plantes de bosc, com el romaní, l'estepa, la gabossa, la saladruga, la rualasa, el tomaní, i tantes d'altres similars, que no fan soca ni per molt que creixin solen arribar a tenir un tronc de mida de mànec.

Brosta f 1 1 Part tendra, conjunt de brots i branquetes novelles- d'un any- d'un arbre o arbust. 2 p ext

Fullatge. 2 Ull, brot.

Brostar v intr Fer o treure brosta una planta.

Brostejar (v.i. i v.t.) Pasturar el bestiar brots petits i fulles directament dels arbres. / fig. Prendre les coses millors d'un conjunt o la part més excel·lent de cada cosa.

Bruc arbori, B. Boal, m BOT, cas.: Brezo blanco (Erica arborea, família de les Ericàcies) o simplement bruc; és, als Països Catalans , el bruc per excel·lència. Arbust perennifoli d'1-4(7) m, força alt, de tiges densament cobertes de petits pels, flors oloroses d'un blanc blavenc. Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d'estepes i brucs. Floració : II-V. Altitud: o-1400 m.

Bruc d'escombres, cas.: Brezo de escobas, (Erica scoparia L. Família de les Ericàcies) Arbust perennifoli d'1-2,5 m., té les branques dretes, ordinàriament glabres, i les flors menudes i verdoses Viu a les brolles d'estepes i brucs i als boscs clars de les contrades baixes mediterrànies plujoses, i a brolla de gòdua i bruguerola de la muntanya mitjana, en sòls àcids i humits. Floració: V-VII. Altitud: 0-1200 m.

Bruc d'hivern, cepell, cas.: Brezo de Invierno, (Erica multiflora L. Fam. De les Ericàcies). Arbust perennifoli de 0,5-2(3) m., és baix, les flors es desclouen al final de tardor i són d'un rosa intens. Viu a les brolles de romaní i bruc d'hivern i als boscs clars de les contrades mediterrànies de terra baixa, en sòls calcaris. Floració: VIII-I. Altitud: 0-1200 m.

Bruc m BOT/FOR, cas.: Brezo (Erica sp, família de les Ericàcies) Gènere d'arbusts integrat per més de 600 espècies. De

fulles linears i molt menudes, tot l'any verdes, flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells. Als Països Catalans hi viuen sis espècies. La fusta d'algunes d'elles, especialment la procedent de les rabasses, és emprada en la fabricació de pipes, tabaqueres, etc.

Brucataire.- L'home que arrenca i prepara les soques de bruc per a fer pipes.

Bruguerola f BOT/FOR (Calluna vulgaris, família de les Ericàcies) Petit arbust de fulles molt menudes i imbri

cades, disposades en quatre rengles, flors de color rosa, al final d'estiu. Atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, desde la terra baixa mediterrània a l'alta muntanya; especialment abundant a la landa atlàntica d'Europa.

Brusquil (Tortosa), S'anomena brusquil, a Tortosa, al bosc molt brut.

Bufalaga f BOT (Thymelaea sp, família de les Timeleàcies) Passesina tinctorea;



Bufarut m Vent fort que bufa de sobte en forma de remolí, dura alguns minuts i desapareix.

Buscall (m.) Tros de llenya, de tronc, de soca. Dial : Buscai

3 comentaris:

  1. corregiu: "de fulla GROSSA"
    bulorda-bolorda (brossa, vegetació menuda o residus)

  2. corregiu: "de fulla GROSSA"
    bulorda-bolorda (brossa, vegetació menuda o residus)

  3. Bolorda o bolarda: brots verds
    BILORDA f. 1. Brossalla, vegetació menuda o residus de fullam i branquetes (Empordà, Torelló); cast. broza, hojarasca

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger