Cabirol m ZOOL Cadascuna de les ssp del gènere Capreolus. Són més petits que els cérvols. Les banyes dels mascles es bifurquen als extrems. Es pot trobar als Pirineus.
Cabra, Tronc de dos pams ? de llarg i un gruix com el del braç; a un quart de pam d'un dels caps hi té dos peus d'un pam d'alçada que el sostenen, dels quals un surt unes quantes travesses de dit per damunt del tronc principal. Serveix per recolzar-hi un dels caps dels trons que s'han de pelar al bosc. N'hi ha de més grosses.
Càdec cas Cada, Oxicedro m BOT (Juniperus oxycedrus L., família de les Cupressàcies) Arbre o arbust aciculifoli d'1-10 m, sovint en estat arbustiu, semblant al ginebre,de fulles linears i punxants, tot l'any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa. Abunden als llocs assolellats, boscs clars i garrigues, de la terra baixa mediterrània. La fusta és molt dura i inalterable. Per destil·lació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l'oli de càdec, ric en resines,cadinè, etc, emprat en medecina. Floració: IV-V. Altitud: 0-1500 m.
Cadiratge Manufactura del bosc o forestal consistent en materials en forma de carracs, per a la fabricació de cadires, ebenisteria i fusteria.
Cairat-ada (a.) Que te caires./ (m.) Cabiró./ Al Baix Empordà s'anomena cairat al pelat
Caire m 1 Aresta de l'angle sortint que formen dues cares contigües d'un cos polièdric.2 fig Aspecte. La discussió
agafà un altre caire.
Calcífug-a adj ECOL Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que no viuen bé en sòls o substrats calcaris. Així la l'alzina surera i el castanyer,Quercus suber i Castanea sativa, no toleren la presència de cal activa en el terreny.
Calcinada.- Operació de tallar els calcinals d'una castanyeda o d'una baga de rodells.
Calcinal.- Castanyer que mai ha estat tallat o empeltat.
Calcinar.- S'entén per calcinar un castanyer, una castanyereda, o una baga de rodells(cescles), tallar-ne els calcinals que hi ha.
Calçó (m.) La part més alta del suro que es deixa al arbre al pelar-lo. / Polaina. / Calça.
Càmbium m HISTOL Teixit meristemàtic format per un conjunt de cel-lules poc diferenciades i de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema i al qual és degut el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen (bàsicament gimnospermes i dicotiledònies)
Camí de ferradura, L'estret però apte per a cavalleries.
Camí de mitja costa, Camí de mitja vessant. Camino de media ladera,
Camí ral, (Forma viciosa de real) L'obert a expenses de l'Estat.
Caminal (m.) Camí entre els bancals d'un hort o jardí.
Candela.- Son anomenades candeles les brotades de l'any que fan les branques de l'arbre que tenen més creixent, mentre són tendrals; especialment els brots de pi abans de posar pinassa.
Cano de l'arbre. Veure tronc. Per a l'alzina surera cal un cano llarg i ben allistat.
Cap de Ram, A Menorca s'anomena així a la llenya immediata a la rama; es talla separadament d'aquesta i serveix per fer foc a la llar. Es talla d'uns 4 o 5 pams de llarg. S'anomena principalment cap de ram el dels oastres (ullastres)
Capça, Capçada, Brancada, Capçalada.- Conjunt de branques de l'arbre des de la bifurcació del tronc o de les besses, si en té, o des d'allà on s'acaba el canó fins al cim de l'arbre. Pins que fan capça: P. pinea, P. Halepensis, P. Nigra.
Capçada codominant.- La radiació solar incideix damunt-
Capçada dominada.- La radiació solar incideix molt poc al seu damunt.
Capçada dominant.- La radiació solar incideix damunt i , en part , lateralment.
Capçada f BOT/FOR Part de l'arbre constituïda per les besses o cimals, les seves successives ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge.
Capçada Intermitja.- La radiació solar incideix poc.
Capçalet, Barrots (Men.), Els capçalets de carro son les dues peces que van de braç a braç, constituint amb ells la caixa. El tros de fusta del qual ha de sortir el capçalet ha de tenir 8 pams de llarg i un gruix de 0,06 x 0,10 metres.
Capçar, A Olesa s'entén per capçar deixar les oliveres planes de dalt. El 21-IV-88, n'hi vaig veure, cosa escassa ja; s'havien de buscar.
Capolar (v. t.) Tallar en trossos petits. Trossejar llenya.
Cappare, Guia, Brot que és l'ull de l'arbre, més tendral i de més creixement, principal.
Carbó de Raig, El que surt d'una pila en que tots els trossos s'han carbonat per primera vegada. No és , per tant, carbó de raig el que surt d'una pila -carbonera- de culots ni la que té barreja de trossos a carbonar per primer cop i culots.
Carbó Recuit, És el carbó de culots.
Carbonés i Carboneters En el seu dia, els primers, durant l'hivern, en un llarg procés de cocció que pot durar dos mesos, han fet el carbó ; els segons , preparen el carbonet i la terregada amb una feina de dos o tres dies.
Carboni La massa arbrada del país està per damunt de les mitjanes europees. Segons Badia, Estrada i Vilanova (1978) la fixació de carboni pot ésser de 8 a 10 Tm/Ha/any, incorporat en forma de diòxid de carboni.
Carena f GEOMORF Línia divisòria de dues vessants en una muntanya o serralada.
Carena, Cresta, (f.) Serralada, línea divisòria dels dos vessant d'una muntanya.
Carga (f.) Mesura de pes equivalent a tres quintars.
Carga d'Amürada, Pesa aproximadament un quintar i mig, i és, per tant, constituïda per sis feixos o amürades.
Carga de Feixina o Gavella.- Pesa aproximadament tres quintars, i, per tant, està constituïda per tres feixines. Al Ripollès. La carga són sis feixines, i, per tant, pesa més.
Carga de Braços de Carro La carga de braços de carro, quan el carro és de torn, la fan dos braços..Quan el carro és mitjà, la fan tres braços. Quan el carro és de pagès, la fan quatre braços. Quan el carro és de terraire o de trabuc, la fan vint braços mestres o bé dotze braços tiradors.
Carga de Capçalets.- La carga de capçalets la fan dotze capçalets.
Carga de Carbó de pi de Rabassó o, en General, d'Arbre Que el Fa Poc Pesant.- La carga d'això també pesa tres quintars. Com que aquestes menes de carbó fan més embalum, no es pot comptar amb que sarrió o sàrria i embalai pesin mitja roba, sinó que per tenir el pes net del carbó s'ha de descomptar el que fan en cada cas. No es pot dir per endavant quants quintars s'han de menester per a fer una carga de carbó d'aquestes menes; el corrent és que hi entrin de 27 a 28 quintars de pi sec, 22 a 23 de roure eixermot, i de 27 a 28 de soques d'arbúcia tendre. La qualitat dels trossos a carbonar influeix bastant en el rendiment.
Carga de Carbó.- La carga de carbó pesa tres quintars nets, i s'acostuma a col·locar en dos sarrions d'un quintar i mig cada un. No es pot dir per endavant quants quintars d'alzina s'han de menester per a fer una carga de carbó, perquè n'hi entraran més o menys, segons que l'alzina sigui tendral o revellida, nascuda en lloc regalat o en terra que l'ha fet patir; però el corrent és que hi entrin de disset a dinou quintars.
Carga de Contrapernes i Baranes.- La fan dotze baranes i vuit contrapernes.
Carga de Corbes, La carga de corbes la fan dotze corbes. Si són davanteres, la fan divuit corbes.
Carga de Costal.- Pesa aproximadament tres quintars, i és, per tant, constituïda per la suma de quatre costals, o bé de dotze si és costal d'arbúcia.
Carga de Files Amples.- La fan tres files.
Carga de Files.- La carga de files la fan quatre files.
Carga de Filetons.- La fan sis filetons.
Carga de Fusta de Botada Quan la fusta és de pipa , fan carga 4 canes; o sia, la constitueixen les fustes que, col·locades de costat pel seu ample, fan una amplada de 36 pams. Quan és de mitja pipa, fan carga 5 canes, o sia 45 pams de fustes amidades pel seu ample. Quan és de barril usual, fan carga 8 canes, o sia 72 pams de fustes amidades per llur ample. Quan és de samalisses usuals, fan carga 10 canes, o sia 90 pams de fustes amidades per llur ample. La cana amb la qual s'amiden aquestes cargues, no fa vuit pams, sinó nou.
Carga de Fustets Curts.- La fan tres fustets curts.
Carga de Fustets Llargs.- La fan dos fustets llargs.
Carga de Palmelles.- La carga de palmelles la fan dotze palmelles.
Carga de Paquets.- La carga de paquets són quatre paquets.
Carga de Piles, Quan és de piles de boïga, la fan deu piles, i quan és a conreu, de quinze a setze piles.
Carga de Posts Manresanes.- La fan vint-i-quatre posts.
Carga de Posts de Dotzena, .- La fan dotze posts.
Carga de Posts de Setze.- La fan setze posts.
Carga de Raigs.- La carga de raigs son trenta sis raigs.
Carga de Rodells.- La carga de rodells son quatre rodells.
Carlina (f.) BOT. Gènere de planta herbàcies (Carlina sp, família de les Compostes), espinoses, amb les fulles en roseta al voltant de la flor i la tija molt curta. Anuals, bianuals o perennes, fulles alternes en roseta basal, normalment molt espinoses, capítols voltats de bràctees linears grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades. Compren unes 20 Ssp, amb 5 a Catalunya; pròpies de la regió mediterrània i eurosiberiana. L'arrel gruixuda i profunda és emprada en l'elaboració de vins i aperitius; el receptacle és comestible, com la carxofa.
Carolina f BOT Populus angulata i Populus caroliniana. / 1 ( Populus deltoides, família de les Salicàcies) Arbre que pot atènyer una alçària de 30 m, originari d'Amèrica del Nord ; té borrons grossos i enganxosos i fulles grans de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat. És plantada sobretot com ornamental. El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà, és conreat extensament. 2 Coronil·la.
Carossa.- Bauma o forat que es forma a l'interior i al llarg del tronc en els arbres vells o tarats.
Carrac m FOR/SUR Prisma rectangular, que hom talla de les llesques de suro, de les dimensions adequades al tap que n'ha de sortir. Dau de suro, primer afaiçonament d'un tap.
Carrasca f BOT/FOR, (Quercus ilex ssp rotundifolia, família de les Fagàcies) Alzina de fulla curta. És pròpia de la Península Ibèrica i de l'Àfrica mediterrània.
Carrascar m GEOBOT Alzinar de carrasca.
Càrrega de combustió,
Carregador.- Lloc del bosc al qual pot anar el mitjà de transport. Treure o portar a carregador és dur-hi els aprofitaments que han d'ésser carregats.
Carretada.- Quan es ven per carretada, i per tant, la unitat de venda és la carretada, s'entén que el comprador pot endur-se'n tants quintars com comunment es carreguen en un carro en el lloc on es fa el tracte. Així, a Les Guillaries, Lluçanès i Plana de Vic, la carretada té vint quintars, i, en canvi, al Vallès en té vint-i-cinc. No obstant, si el que es carrega no arriba al pes assenyalat, es considera que fa una carretada tot ço que hom pot carregar, i no més.
Càrritx (Mall.), Ampelodesmos tenax;
Càrritx m BOT Ampelodesmos tenax / (Ampelodesma mauritanicum, família de les Gramínies) Gran planta herbàcia perenne, de tija erecta i robusta, que ateny 2 o 3 m, i de fulles molt llargues, linears, glauques, molt tenaces, aspres i feridores. Les flors s'agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies. Planta mediterrània meridional, és especialment abundat a les illes Balears i també a les costes de Garraf.
Carula, És el nom aranès de la pinya.
Cassanella f BOT Gal-la,cecidi; dit especialment dels cecidis esfèrics dels roures.
Castanyeda f Castanyereda. Castanyerar.- 1 Lloc ple , plantat o poblat de castanyers. 2 GEOBOT Comunitat vegetal (ecosistema) integrada principalment per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el castanyer. Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis a la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia el roure martinenc; només les estassades periòdiques a què l'home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes. Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres; després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d'altres explotacions d'aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada (quan a 1,5 m d'alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm)
Castanyer m cas.: Castaño, 1 BOT/SILV/FUST (Castanea sativa Mill., familia de les Fagàcies) Arbre corpulent, caducifoli, de capsada frondosa, pot atenyer 30(35) m d'alçada i viure alguns centenars d'anys. Fulles grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies i cauen en arribar el fred. Les flors masculines disposades en aments, les femenines, en nombre de 1 a 3, són situades al mitg d'un involucre de bractees soldades. Els fruits, les castanyes, són reunides en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós. Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en materia orgànica i no massa argillosos. Floració: V-VII. Altitud: 70-1400 m. Hom el fa multiplicar per llavor i, si es vol per a la produció de castanyas, s'hi practica l'empelt de pua o el d'escudet. El castenyer és explotat per a l'obtenció de fusta, de cercols i dogues, de fruits i de materies tànniques. La fusta de castaner és tenaç,flexible, lleugera, de duresa mitjana, de gra fi, i poc porosa; és molt apreciada tant en ebenisteria com en construcció de carcasses i tanques. Oriünd del territori submediterrani oriental, ja fou introduit als Països Catalans en època pre-romana; viu als boscs de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses; actualment abunda a les comarques de la regió de Girona, amb unes 21000 Ha de castannyedes i són tractades generalment com a bosc menut, seguint dos sistemes d'aprofitament: el de baga, si es volen obtenir cèrcols, i el de perxada, per obtenir dogues. La malaltia fungica denominada tinta, produida pel Phytophtora cambibora, ha delmat les catanyedes europees. En els darres decenis s'ha treballat en la introducció d'altres espècies, resistents a la tinta, com són: C. mollisia, C. crenata, oriündes de l'Extrem Orient, i C.dentata, procedent d'Amèrica del Nord.
Castanyers de Llevar, És costum entendre per castanyeredes de llevar aquelles en les quals l'aprofitament gairebé únic del castanyer són les castanyes.
Cavall (Lleida),Quadrat, Biga,.-Pelat de gruix i llargada suficients per a servir de biga d'un sostre o teulada. Mides variables, però entre un pam a 1,5 pams de corona, ambdues corones gairebé iguals; la llargada oscil·la entre els 16 o 17 pams als 25 o 26. S'acostumen a fer de totes les menes de pi i de pollancre principalment.
Cecidi m BOT/ZOOL Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits. ( En dèiem cassanelles...)
Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica, família de les Pinàcies) Ateny uns 40 m d'alt i té una coloració glauca o d'un verd blavós. Espontani a les muntanyes del nord d'Àfrica entre els 1200 i 2000 m d'altitud, és conreat en alguns països meridionals d'Europa en règim forestal o jardiner. En àrees limitades, és una sp. introduïda de bona producció.
Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara, família de les Pinàcies) Arbre de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m. Bé que natural de l'Himàlaia i de l'Afganistan, és plantat a l'Europa meridional per a l'obtenció de fusta i com ornamental,
Cedre del Líban (Cedrus libani A. Richard in Bory, família de les Pinàcies) Arbre aciculifoli de 25-40 m., semblant al Cedre de l'Atlas. És propi de les muntanyes del Líban di d'Anatòlia. Cultivat als jardins i de vegades subespontani. Floració: IX-XI. Origen: Orient Mitjà.
Cedre, cas.: Cedro, BOT/FOR/ORN (Cedrus sp, família de les Pinàcies) Gènere d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat. Són arbres de capsada molt grossa i de figura cònica.
Centre de la Propietat Forestal (CPF) / Navegar-hi al nom, en vermell, que hi ha al e-mail del Noi del 8-XI-09. / Hi ha el programa Metabosc, suport per redactar els PTGMF. Des del 8-I-10 està disponible la versió 3.3.12 del programa; endemés permet fer servir una eina SIG, potent com el Miramon, per a digitalitzar i importar automàticament la informació cartogràfica del pla. Per tal que el gestor de la finca pugui fer servir aquesta eina SIG el CPF proporciona juntament amb el software necessari, la cartografia 1:50000 i 1:5000 de la zona d'estudi del Pla.
Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) Navegar-hi al nom, en vermell, que hi ha al e-mail del Noi del 8-XI-09
Cèrcol-s m 1 Peça en forma de corona cilíndrica. 2 TECNOL Anell de fusta o d'acer que manté unides les dogues d'una bota. Actualment desplaçats pràcticament els de fusta pels d'acer reblat pels extrems. El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis a vuit, anomenats segons llur posició, de testa, collet o de sotatesta, de coll, de ventre i de mig. 3 Llanta de ferro de les rodes de carro. 4 JOCS Fusta tallada en forma de corona cilíndrica de poca altura, o filferro gruixut corbat en forma de cercle, amb què juguen els infants fent-lo rutllar (rotllana, rutlla).
Cescle, Xescle, Tany o brot o part d'ells, de castanyer o avellaner, destinat a ser utilitzat a manera de cèrcol en la fabricació de botes, portadores i altres atuells de fusta fets per a guardar o transportar líquids; o en la d'altres menes d'estris de fusta, a manera de lligam o defensa. (Quan jo duia xumet; ara...) Es fabriquen fent una cara plana al tany o brot, o partint-lo de llarg a llarg pel mig, i fins en alguns casos, partint-lo de llarg a llarg en quatre trossos. El cescles es venen per rodells i per paquets i tenen les mides segons aquests siguin.
Cimall (m.) BOT/FOR És el nom que es dona a la rama de pi. En utilitzar-lo per a cremar s'anomena també furnall. / La part alta de la brancada d'un arbre o d'una planta.
Cimal-s m BOT o Bessa-es 1 Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que hom deixa al arbre tallant les altres. 2 Conjunt de les branques més altes d'un arbre o arbust. / Cimal pref. (m.) o cimalada p. us. (f.) Branca més alta d'un arbre.
Cimeral (m.) Cim d'un arbre. / Cim, esp. d'una muntanya.
Cingle (m.) Roca que forma timba, espadat, abisme, precipici: la vila es troba encastellada dalt d'un cingle.
Cinglera (f.) Seguit de cingles o penya-segats.
Cirerer d'arboç, Veure Arboç
Cirerer de guineu, cas.: Cerezo de Santa Lucia, (Prunus mahaleb L. Fam. De les Rosàcies) Arbret o arbust caducifoli d'1-4(10) m. Viu a les rouredes clares i a les boixedes de l'estatge montà i de les contrades mediterranis plujoses, en sòls calcaris. Floració: III-V. Altitud: 300-1600 m.
Cirerer m BOT/FRUT/FOR cas.: Cerezo (Prunus avium (L.) L., família de les Rosàcies) Arbre caducifoli, poc alt, pot atenyer-però- els 15 m d'alçària, tronc ben
definit, escorça d'un gris rogenc lluent que es despren en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits dropacis, les cireres. La forma espontània, o cirerer bord, viu a la major part d'Europa, però és rar a la regió mediterrània. A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa. Floració: III-IV. Altitud: 100-1600(1800) m. Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat. Les cues dels fruits s'utilitzen popularment per fer-ne una decocció, amarga, d'efectes diürètics. La fusta, de color clar, semidura i compacte, pot ésser tenyida per fer-la semblant a fustes valuoses; és emprada en la fabricació de mobles. És arbre resistent i pot ésser conreat des del nivell del mar fins als 1000 m d'altitud; s'adapta bé a tot tipus de sòl, llevat dels calcaris, preferint els permeables, frescos i profunds. Es multiplica per llavor, estaca i empelt. Cal esporga moderada, perquè cicatritza amb dificultat. Floració d'abril a maig. Floració i collita escalonades. Arbre molt fructífer.
Clap, Flota, Claparda.- Conjunt d'arbres que es manifesta pel seu entendriment, revelliment, lluc, espessetat o altre circumstància, sobresortint de la resta del bosc. Per extensió, conjunt d'arbres d'una mena (Sp.) quan el bosc en té diverses de barrejades.
Clariana f 1 Petit espai seré entre núvols. 2 Clar en un fullatge, etc, per on passa la llum. 3 Clapa no coberta de lo que n'està l'entorn.
4 esp Espai sense o amb pocs arbres dins un bosc. 5 METEOR Aclarida de poca extensió. 6 TEXT Defecte que a vegades presenten els teixits quan en certs espais tenen menys densitat de passades que la normal.
Classe d'Edat Artificial.- Per a una massa arbrada, les instruccions d'ordenació defineixen la classe artificial d'edat com el menor d'aquests valors: vint anys o la quarta part del torn. Ex.: pel Faig : 0 a 20 anys; 21 a 40 anys; 41 a 60 anys; 61 a 80 anys; 81 a 100 anys; .....
Classe Natural d'Edat.- Exemple pel castanyer: Repoblat, 1 a 10 anys; Perxada Baixa, 11 a 20 anys; Perxada Alta, 21
a 60 anys; Massa Adulta,61 a 100 anys; Massa Vella, > 100 anys.
Classes d'Edat.- Agrupacions per intervals d'edat.
Clàvia, Bitxac, Mare-Mestra, Clau, .-L'arrel mestra de l'arbre, principalment del pi.
Clivella (f.) Obertura tirant a rectilínia més o menys pregona que es produeix en la superfície de cossos que es contrauen. Escletxa. Esquerda. Les cireres amb les pluges es clivellen.
Clot de Ferrer.- És el nom que es dona a Menorca al sot en el qual és fet el carbó quan es cou en olla.
Clotxa.- A l'Empordà de la pila d'olla se'n diu també clotxa.
Cobrir.- S'entén per cobrir una pila de carbó l'operació de tapar la fusta i llenya que s'ha de carbonar. S'entén que per cobrir-la s'hi ha de posar una gruixa de branquilló trossejat, una d'emborrim i una de terra superposades amb aquest ordre.
Codina f Sot fet al camp i cobert amb volta de pedra per a recollir l'aigua de pluja. / Roca a flor de terra que
produeix un clap escàs de vegetació en el terme, sembrat o bosc.
Còdol m GEOL Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodament. Els còdols arrossegats per l'acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l'erosió de les aigües. L'estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d'èpoques anteriors.
Codonyer bord.- Cotoneaster vulgaris;
Coeficient mòrfic Relació de proporcionalitat entre el volum del tronc i el del cilindre de base i alçada la del tronc. Per a noguera i cirerer de qualitat, diuen o,9
Coll (m.), cas.: Collado Depressió pronunciada a la carena d'una serra o contrafort d'una muntanya.
Colla de Talladors, Als efectes de la tallada o treta d'un bosc de certa entitat, es costum entendre que la colla es compon dels talladors (varis) i llur encarregat.(A Eibissa, dos; més perillaria caure a mar)
Colla f SOCIOL Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement, que treballen o actuen juntes en una determinada tasca. Te una importància especial en feines que cal efectuar en equip, per ex. Colla de llenyataires o picadors. Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla, el qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers. Abans de la mecanització -principalment la motoserra dels anys seixanta - les colles per a l'aprofitament forestal eren de 6 a 8 persones i fins a 12 al final de campanya, de màxima activitat; naturalment, amb el seu cap de colla.
Collada (f.) Depressió a la carena d'una serralada.
Colofònia f QUIM ORG Residu dur, de color groc pàl·lid, que resta després de la destil·lació dels olis volàtils (essència de trementina) i de les oleoresines presents en diverses espècies de Pinus pinaceae; és constituïda per un 90% de matèria neutra i és emprada en la manufactura de vernissos, tintes de impremta i sabons.
Colze m METROL Antiga mesura de longitud equivalent a la distància del colze al cap dels dits.
Coma f Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. "La Coma de la Llenya", és planera?
Composta, Formigó, Feix de dos caps, de brancada i arbúcia, d'un pam d'ample i 2,5 a 3 pams de llarg. S'utilitza per a cremar-lo en el camp cobert de terrossos. De vegades es fa solament amb arbúcia. A la composta o formigó empordanès, a més de branca i arbúcia, s'hi posa estella.
Comunitat clímax, climàtica Aquella que de manera natural ocupa o ocuparia bona part dels sols. Així per gran part de l'illa de Menorca la comunitat clímax és l'alzinar.
Conca f HIDROG 1 Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents. 2 conca de recepció Part alta del torrent o de la conca, de forma més o menys triangular, en que les aigües es reuneixen seguint una xarxa de solcs convergents fins a formar el canal d'escolament o el curs mitjà del torrent.
Congesta (f.) Capa de neu que es conserva en clots dels cims més alts: a principis de primavera encara es veien tot de congestes de neu.
Congost m GEOMORF Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d'una corrent.
Conífera f Arbre de l'ordre de les coníferes. / f pl BOT Nom que reben les plantes de l'ordre coniferals. Són gimnospermes,
llenyoses, amb flors unisexuades, el pol·len de les quals es dispersa pel vent. Les llavors s'agrupen en pinyes. Pertanyen a aquest grup els pins, els xiprers, el teix o el ginebre.
Conna.- Capa de terra glevada o aglevada que s'arrenca al fer-hi una rompuda.
Connar-se la terra.- Glevar-se suficientment per a poder-hi fer una rompuda.
Consorci Forestal de Catalunya.- Es va fer el 1948, a Stª Coloma de Farnés, sobretot motivat, aleshores, pels boscos de castanyers molt abundants a la zona, amb l'idea de que una agrupació de propietaris forestals permetés una més gran eficiència en la gestió del bosc. (Veure Consorci Forestal de Catalunya. Cinquanta anys d'història)
Contrapernes i Baranes, S'entén per contraperna la peça de carro que sosté l'estacada a la part inferior, i per barana la que, paral·lelament a la contraperna, la sosté a la part superior. Generalment es fan de faig; però també, algunes vegades, de freixe, om i acàcia. A Mallorca es fan d'alzina. Les mides d'ambdues han d'ésser: llargada, 12 pams; gruix, 0,08 m. ; amplada, 0,12 m. L' unitat de venda és la càrrega; a Mallorca, el quintà mallorquí.
Copa (f.) cast. BOT/FOR Capçada.
Corba, Anell (Mall.) S'entén per corba la peça que ajuda a formar, per la unió amb altres corbes, la circumferència de la roda de carro. Poden ésser grosses, mitjanes i petites, però sempre amb llargada de 0,80 metres. L'amplada o taula d'un mínim de 0,10 x 0,05 metres i màxim de 0,22 x 0,09 metres. Les corbes davanteres (rodes davanteres dels cotxes) poden ser més petites (les rodes ho son). Les corbes han d'ésser d'alzina. (Tot això, quan duia xumet....) L'anell mallorquí fa tres pams i, per tant, no és de 0,80 sinó de 0,60 metres.
Corbaires Treballadors del bosc que , en el seu dia, al Esteller -en una clariana del bosc- han preparat les corbes i els rais d'alzina per fer-ne rodes de carro i altres carruatges.
Corbaires.- Nom que es dona als treballadors que obren l'alzina al bosc.
Corner m BOT/FOR, Pomerola, cas.: Guillomo, (Amelanchier ovalis Medic., , família de les Rosàcies) Arbust de fulles caduques el·líptiques , serrades, les tendres llanoses pel revers, de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globosos, blaus negrosos. És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris. Floració: IV-V. Altitud: (100)600-1700(2150) m.
Coroll.- És el nom que a la Plana de Vic i al Lluçanès es dóna a la jàssera.
Corona, Lluna, Secció de l'arbre o de la branca perpendicular a les seves fibres.
Coronar.- S'entén per coronar un arbre l'escapsar-lo a flor de canó o a la vora. Tallar el brancam o brancada.
Coronil·la boscana, cas.: Coletuy, f BOT/FOR (Coronilla emerus L.,família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,5-2 m., té les flors grosses i el fruit llarg (50-110 mm); submediterrània, viu a la muntanya mitjana, a les rouredes clares i a les boixedes de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses, sobretot en sòls àcids. Floració: IV-VII. Altitud: 500-1700 m.
Coronil·la f BOT (Coronilla sp,família de les Papilionàcies) Gènere de plantes anuals o perennes, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
Coronil·la júncia, cas.: Coronilla de hoja fina, m BOT/FOR (Coronilla juncea L.,família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,5- 1,5 m.,poc fullós i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans (10-50 mm). Viu a les brolles calcícoles de les
contrades mediterrànies marítimes, en sòls calcaris de terra baixa. Floració: IV-VI. Altitud: 0-800 m.
Coronil·la, cas.: Coronilla, BOT/FOR (Coronilla valentina subsp. Glauca (L.) Batt., família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,2-2 m., de fruits curts (10-40 mm), és un arbust baix, d'un verd blavenc. Cultivat sovint com a ornamental i de vegades subespontani o naturalitzat a les comarques mediterrànies marítimes. Floració: II-VI. Altitud: 0-600 m.
Còrrec, Escorranc (m.) Excavació produïda en un terreny rost per l'escorriment de les aigües de pluja.
Corregada f Barranc. Del fons de les corregades.
Corretgeta f S'entén per fer la corretgeta a un arbre o branca el fer-li una pelada a tot el vol. 1 Corretja petita. 2 Tall en rodó que hom fa a l'escorça d'un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir. 3 JOCS Joc d'infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare.
Corriol (m.) Caminoi. Senderó. Viarany: han fet drecera per un corriol.
Coscolla f BOT Garric.
Costal.- Feix de branques i troncs de l'arbre, que facin uns 10 pams de llarg i mig pam, o menys, de corona en sa part més ample, lligat de manera que les corones quedin en un cap, i en l'altre la rama. En el dintre del costal s'hi posen les branques i branquillons de menys mida i també les entalles, peladures, quadrejadures i, en general, tot tros de llenya aprofitable. El costal a pel de bou ha de pesar unes tres roves. Excepcionalment es fa també costal de l'arbúcia més gruixuda, en qual cas l'alçada del costal és de 7 a 9 pams, i cada costal a pel de bou fa una rova.
Costaler Treballador del bosc que fa costals per a encenalls dels forns de bòbiles, dels terrissaires i dels fornés.
Coster-a (a.) Que fa costa, rost, pendent, vessant / (m.) Costa. Pendent. / El primer tauló i l'últim que se serra d'un tronc.
Coster-a.- Lo primer i últim que se serra d'un tronc al fer taulons. Una cara és corba i té l'albeca.
Costers, Són anomenades costers les dues parts en què es divideix una peça serradissa.
Coval m Cova.
Creixement actual m Informació quantitativa de caràcter dinàmic que reflecteix l'augment, en volum, per unitat de superfície i any.
Creixement corrent anual.- Augment, en volum, per unitat de superfície i any, amb escorça.
Creixement mitjà.- Volum total produït per la massa dividit per la seva edat.
Creixent, Creixents, 1 1 adj Que creix, que va augmentant per graus. Una alegria creixent. 2 m Augment. Enguany ha plogut; hi hauran bons creixents al arbrat. 2 m Llevat. 3 m ASTR Interval de temps que s'escola entre la lluna nova i la lluna plena. 4 m ASTR Aspecte que presenta la Lluna quan només se'n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.
Crenulat-ada adj BOT Fistonat, especialment si els fistons són petits.
Creosota f QU ORG/FAR Líquid oliós, mescla de fenols ( creosol i guaiacol, fonamentalment) obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d'hulla. Hom empra la creosota de fusta (creosota oficinal) en medecina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis. La creosota d'hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta.
Creuera f BOT Punt de l'arbre en que se separen les branques principals. Sin comp. Enforcadura.
Cuba, Nom mallorquí del botó de carro. La seva unitat de venda és el quintà mallorquí.
Cuita.- Conjunt d'operacions que representa el fer carbó en un conjunt de piles que es cremen en una tongada i en un mateix bosc o hisenda.
Culassa f La part d'una pana de suro que, al arbre, era la més acostada a terra.
Culot, S'entén per culot el tros que no ha estat suficientment carbonat. Per fer-ne carbó s'ha d'empilar i coure una altra vegada.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada