Làrix m,cas.: Alerce, BOT/JAR (Larix decidua Mill=L. Europea D.C.= Pinus larix L, Fam. Pinàcies). Arbre caducifoli, piramidal, de 20- 35(50) m d'alt de fulles aciculiformes fasciculades i de cons ovoides. Es troba espontani als Alps i als Carpats occidentals; també en altres llocs en règim d'aplicació forestal i de jardineria; aquí, plantat localment a muntanya. Floració: IV_VI. Origen: Alps. Veritable o vertader "melis".
Lax- a adj 1 1 Fluix, que no té la tensió necessària. 2 fig Disciplina laxa. 2 BOT Dit de la inflorescència poc densa. 3 FON Relaxat.
Llata de Teulada.- Es fa principalment de pi i de pollancre. Les tires de llata han de tenir 0,04 m. de gruix i o,08 m. d'amplada; de llargada la mida del tros de que es treu; amb tot lo corrent són 12 pams de llarg. La unitat de venda és la dotzena, entenent que la dotzena de llata té 366 pams de llarg. Cap al Pirineu, es fa una llata especial per a les teulades que, en lloc d'ésser quadrangular, només té tres cares i s'anomena llata de tres canyes.
Llavor f BOT Embrió dels espermatòfits, parcialment desenvolupat; pot anar acompanyat de substàncies de reserva. Això és, part del fruit que dona naixença a una nova planta. sin. compl. ametlla; ametlló. / Gra que la conté. /Òvul madur i fecundat. /fig. Qualsevol cosa que és causa o origen d'una altra.
Llavorer-a adj AGR/RAM Aplicat a la planta o animal destinat a la regeneració per llavors o com animal destinat a la reproducció. Son arbres pares o llavorers
Lledoner, cas. Almez (m.) BOT. (Celtis australis, de la família de les Ulmàcies) Arbre caducifoli, de 5 a 25 m. Cultivat a petita escala i molt estès com a subespontani o naturalitzat a les contrades mediterrànies i al estatge montà submediterrani; altitud 0-1200 m. Capçada arrodonida i densa amb fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte; floració III_IV El fruit, el lledó, en drupa, fosc i comestible. La fusta s'empra en la fabricació de mànecs d'eines i estris agrícoles. És comú als Països Catalans..
Llençadora.- S'entén per llençadora la peça de la qual és feta la llençadora dels telers de teixir. S'ha de fer d'alzina tendral, sense grops i ben allistada. Té de llarg de 4 a 12 pams, d'alçada de 0,13 a 0,15 m. I de gruix el que doni el tronc o branca del qual es fa. La unitat de venda és el quintar.
Llentiscle, Mata,cas Lentisco m BOT/FOR (Pistacea lentiscus, família de les Anacardiàcies) Arbust o arbret d'1 a 4 (8) m d'alt d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes, fruits drupacis, primerament vermells i després negres. Molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscos, màquies, garrigues i matolls. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m.
Llentiscle, Mata,cas Lentisco m BOT(Pistacea lentiscus L, família de les Anacardiàcies) Arbust o arbret d'1 a 4 (8) m d'alt d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes, fruits drupacis, primerament vermells i després negres. Molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscos, màquies, garrigues i matolls. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m.
Llenya a Pel de Bou, Llenya que rosseja, Llenya Mustiua. S'entén que la llenya està a pel de bou quan la seva pinassa o fulla té un punt d'assecament que li dona un color semblant al que té el pel de bou roig. Es costum entendre que el costal, la feixina, i, en general, les diverses utilitzacions de la llenya no tenen el punt d'assecament que han de tenir, mentre no estan a pel de bou i que no poden ésser considerades de tota bona qualitat quan és vist que l'han perdut del tot.
Llenya de l'Arbre.- S'entén per això tota pessa (peça) o part de l'arbre que de fet no té les mides de pelat, o de fusta, o que, encara que les tingui, per un mal gest, un renoc, o font, o per ser passada, podrida, esquerdada, o per altre causa similar, de fet no es pot aprofitar com a pelat o fusta. El torrat, l'estella i el costal son considerats formes d'utilitzacions de la llenya.
Llenya de Peu A l'Empordà s'anomena així a la llenya d'arbúcia.
Llenya del Bosc, S'entén per llenya del bosc el conjunt de la llenya dels arbres i la seva arbúcia.
Llenya Eixamorada, S'entén per llenya eixamorada la llenya o, en general, trossos d'arbre destinats a carbó, quan tenen el grau d'assecament més convenient per a ser carbonats. Es considera que el tenen quan, fent-los bellugar, els comenci a caure la fulla, o els comencés a caure, si no els hagués estat treta, la ramassa.
Llenya Mustiua.- Es altre nom que es dona a la llenya a pel de bou.
Llenya Passada.- Es considera així aquella que, de tant temps que fa que és tallada, es trosseja amb la mà, i amb un esforç molt inferior al normal.
Llenyam, És el nom que es dona a Menorca a la fusta de l'arbre.
Llenyataire o Picador m La intensa activitat productiva que hi ha en els boscos, durant els anys trenta, dona lloc a diferents oficis organitzats en colles (el principal és el de llenyataire o picador).
Llera f Llit d'un riu o riera. Llera del corrent.
Llere, (Quan duia xumet) A Tortosa, de la plaça on és feta la pila de carbó, en diuen llere.
Lligabosc atlàntic, cas.: Madreselva, BOT/FOR (Lonicera periclymenum L.,família de les Caprifoliàcies). Liana caducifòlia d'1-5 m.; no te mai les fulles
soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Viu als boscs caducifolis i a les bardisses de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses (muntanya mitjana). Floració: VI-IX. Altitud: 50-1200 m.
Lligabosc etrusc, cas.: Madreselva, BOT/FOR (Lonicera etrusca Santi, família de les Caprifoliàcies). Liana caducifòlia d'1-4 m., recorda el lligabosc mediterrani, però té les fulles blanes i els ramells florals pedunculats. Viu als alzinars frescals, a les rouredes seques i a les bardisses de les contrades mediterrànies plujoses i de l'estatge montà. Floració: V-VII. Altitud: 0-1600 m.
Lligabosc japonès, cas.: Madreselva, BOT/FOR/ORN (Lonicera japonica Thunb. In Murray, família de les Caprifoliàcies). Liana semicaducifòlia de 2-5 m.; presenta les flors de dues en dues i té un parell de fulletes al peu de cada ramell. Originària del Japó, és conreada com ornamental. Cultivada i naturalitzada a les comunitats ruderals de sòls humits i a les bardisses de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: V-VIII. Altitud: o-825 m.
Lligabosc m BOT Nom aplicat a les espècies del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies. Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o púrpures, reunides en petits ramells axil·lars. Igual que els xuclamels- les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles- habiten els boscs i bardissars.
Lligabosc mediterrani, cas.: Madreselva, BOT/FOR (Lonicera implexa Ait. família de les Caprifoliàcies)-. Liana perennifòlia de 1-4 m.; té les fulles de les branques florals soldades per la base i les flors, oloroses i blanques, inserides directament al centre d'un parell de fulles; els fruits són vermells Viu als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies més o menys marítimes. Floració: IV-VII. Altitud: o-1050 m.
Llivia (Cardoner), Xevira, Civera (Menorca),.-(Això quan duia xumet) Baiard destinat a pesar el carbó quan es desempila i no es posa directament en sarrions. La part central és prou fonda perquè hi càpiga just, i sense perill de caure, tant de carbó com en un sarrió, o sigui 1,5 quintars. Aquesta part central és feta de vímets, perquè si fos de canya perillaria de cremar-se. La xevira és també destinada a altres usos pagesos, com és el traginar fems, i, a voltes, s'usa transformada en carretó d'una sola roda.
Llorer, Llor,cas Laurel 1 (Laurus nobilis, família de les Lauràcies) Arbre perennifoli dioic de (2) 5 a 15 m d'alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres. Viu als boscs humits de les contrades mediterrànies en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat. Molt apreciat per les fulles, que són un condiment excel·lent. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m. 2 llorer bord BOT Marfull. 3 llorer petit BOT Lloreret. 4 llorer reial BOT Llorer-cirer.
Lloreret m BOT/FARM cas Adelfilla (Daphne laureola, família de les Timeleàcies) Petit arbust perennifoli de 50 a100 cm d'alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d'un verd groguenc i de fruits negres. Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana. Lles fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l'escorça és inflamatòria.
Lluc.- Equival a creixent, aspecte, bon encert de l'arbre. / m. BOT. Rebrot (o creixement) que treu una planta. Un lluc d'olivera.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada