M

Mal Lloc, A Menorca s'anomena un mal lloc al bosc molt espès o brut, això és, a ço que a Tortosa anomenen braseral, brusquil, etc.


Mamador, Xuclador, Rebrell,.- S'anomena mamador el tany o rebrot que neix a la soca o besses de l'olivera o a la seva rabassa o arrels.

Mamantó m veg. rebrot,

Mamelló, (l'Empordà, Garrotxa).- Brot que surt de la rabassa, el tronc o les besses d'una olivera.

Mànec.- Tany d'alzina dret i ben llucat, de 5 pams de llarg i de 6 a 9 cm. de diàmetre. Els mànecs curts - minaires- tenen 4 pams de llarg.

Manuelles, És el nom menorquí dels braços de carro. La seva unitat de venda és la manuella.

Màquia f GEOBOT Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns tres m d'alçada. És pròpia de sols silicis i calcaris de la zona mediterrània. Als Països Catalans hi ha, espontànies, la màquia continental de garric i arçot, en les contrades seques de la terra baixa continental, en que domina el garric i el arçot; la màquia litoral d'ullastre i margalló, a l'illa d'Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins Alacant, en que domina el garric i el llentiscle, acompanyats d'ullastre, margalló i garrofer; la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l'illa de Mallorca, en que dominen el garrofer i l'olivella, i la màquia menorquina d'ullastre, a l'illa de Menorca, dominada per la presència de l'ullastre (oastre).

Marcescent adj BOT/FOR Dit de les fulles i altres òrgans vegetals que es marceixen en la planta sense desprendre-se'n.

Marfull, cas.: Durillo m 1 (Viburnum tinus, família de les Caprifoliàcies) Arbust perennifoli, de 1 a 3(7) m d'alt, de flors blanques o rosades arranjades en corimbes, i de fruits bacciformes negrosos. Es fa en alzinars, garrigues i màquies de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: XI-VIII. Altitud: 0-1200 m. 2 ENTOM Mosquit.

Margalló (m.) BOT/ IND. cas.: Palmito, (Chamaerops humilis, fam. de les Palmàcies) Arbret dioic, és una palmera que no sobrepassa els 5 m, 1-2(6) m d'alçada, planta monocotiledònia, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatífides, dividides entre 12 a 15 segments rígids amb pecíols proveïts d'espines o agullons força desenvolupats i vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils. Habita màquies , matolls litorals, espinars i llocs rocosos de les contrades mediterrànies seques marítimes, a les illes Balears i des del Garraf cap al sud i en zones aïllades d'Itàlia. Floració: III-IV. Altitud: 0-800 m. És l'única palmera autòctona d'Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental. Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria.....S'utilitza a parcs i jardins; n'hi ha un exemplar de 100 i tants anys a la plaça de L..a Barna; un altre, de menys anys i relacionat amb el Dr. Pio Font i Quer, a la facultat de F...a Barna.

Marge m 1 Vora, límit d'una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Un camí entre marges. 2 esp AGR Vora d'un terreny que forma graó o desnivell. 3 AGR Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades. En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietaris veïns. Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny ( compensar els perjudicis derivats d'un esllavissament de terres)

Margenada f 1 Paret de contenció d'un marge. Margenada seca. 2 Marge gros plantat d'herbes o arbusts. Marge de defensa.

3 margenada seca Margenada feta de pedra en sec.

Margenal m Lloc abundant en marges.

Marina, Marina Baixa, És el nom menorquí del bosc de tall.

Marjal f 1 AGR Bancal. 2 GEOG Terreny d'aiguamolls vora la mar.

Massa Irregular.- (o Estructura Irregular).-Aquelles masses que no son Regulars ni Semirregulars; altrament dit, s'hi troben barrejats arbres d'edats molt diferents.

Massa Regular ( o Estructura Regular).-Aquella en que la volada es distribueix per edats en Superficies diferents, de manera que en cadascuna d'aquestes, com a mínim, el 90% dels peus pertanyen a una mateixa classe d'edat. En altres paraules, aquelles en que els arbres estan agrupats per edats similars. Ho son per excel·lència les repoblacions artificials.

Massa Semirregular (o Estructura Semiregular).-La massa es distribueix per edats en Superficies diferents, de manera que en cada una d'elles, com a mínim, el 90% dels peus pertanyen a dues classes d'edat cíclicament contigües.

Massís (m.) Conjunt de muntanyes que culminen en un o més cims.

Mata de Riu, A les comarques lleidatanes es dona aquest nom a les salzeredes, vernedes, i, en general, a les arbredes de ribera. També se'n diu sot.

Mata f BOT 1 Arbust de petita alçària, com és ara la farigola i el romaní. Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals: brolles, matolls, timonedes, etc. Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits. 2 Llentiscle. 3 Vegetal més enllà de l'estat de plàntul·la.

Mata, Llentiscle, cas.: Lentisco, Veure Llentiscle.

Matabou, cas.:Matabuey, BOT/FOR, (Bupleurum fruticosum L., família de les Umbel·líferes). Arbust perennifoli de 1-3(3) m. d'alçària, de fulles alternes, endurides, perennes i àmpliament lanceolades i de flors inconspícues disposades en umbel·les. Viu a les clarianes i al mantell marginal de l'alzinar, a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: VI-VIII. Altitud: 0-1200 m.

Matissa f Mata, arbust de garriga (Tortosa, Castelló)

Matxot.- Nom que es dona al suro que es treu de la surera per primera vegada després d'haver-la espelegrinada. És de qualitat baixa i en fer el rusquer es posa en pila apart.

Megatones (MT) Un milió de tones. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle sovint es mesuren en megatones. Mégatonne (MT)

Meridional 1 adj Del sud, pertanyent al sud. Els països meridionals. 2 adj i m i f Natural, originari, de les regions del sud.

Un-a meridional.



Mesa, A l'Empordà es diu fer la mesa de l'escampar el carbó ja cuit, en desfer la pila.

Mesòfil-a adj ECOL Dit de l'organisme que es desenvolupa òptimament amb valors mitjans d'un factor ecològic, especialment quan aquest és la temperatura o l' humitat.

Micorriza f BOT/ECOL Unió d'una arrel amb un fong; té caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica. Si les hifes penetren en l'arrel, es diu micorriza endòtrofa, però si només l'envolta o s'hi introdueixen per les cèl·lules de la seva escorça, hom parla de micorriza ectòtrofa. Les micorrizes augmenten la capacitat d'absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i inclús entre plantes paràsites i llurs hostes. El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma assimilable.

Micosi f PAT Nom genèric de les afeccions causades per fongs.

Mida d'Ample de Corona. S'entén per ample de corona la mida representada pel diàmetre que fa la corona de l'arbre, pres, si el tronc no és perfectament rodó, en la seva amplada mitja. L'amplada de corona d'un tronc o tros tallat, o d'una soca, es pren per la seva testa. El d'un arbre a peu dret, es pren a 5 pams del pla de terra.

Mida de Carbó, Es considera que entra en la mida aprofitable per a fer carbó tota part de l'arbre que tingui almenys un gruix com el dit gros del peu. Si es pi amb escorça molt gruixuda, la mida s'entén sense escorça Si es fa carbó d'arbúcia, les soques de l'arbúcia, per entrar-hi, almenys han de tenir un gruix com el de mida de mànec.

Mida de Costal, Es considera que és mida de costal tota aquella part del tronc i de les branques de l'arbre que en llur part ample arriben a fer 1/2 pam de corona. Les que no arriben a fer de corona 1/4 de pam, no hi entren si no fan 8 o 10 pams de llarg. Si en el costal no hi entren almenys un parell de troncs d'aprop de 1/2 pam de corona, es considera costal de baixa mena.

Mida de Mànec, Es considera que tenen mida de mànec tots els trossos de l'arbre que, un cop pelats, tenen el gruix d'un mànec d'eina de pagès. Si la mida es refereix a la llargada, s'entén que'ls d'eines de pagès han de fer de 6 a 8 pams, i els d'eines de minaire 4.

Mida de Pelat, Es considera que te mida de pelat el tronc de l'arbre que serveix per a quadrat o jàssera i les seves turades tenen almenys 12 pams de llargada sense torta i 1 pam aproximat de corona en sa part estreta. Si, qui compra un bosc, pela més trossos, és costum entendre que tenen mida de pelat tots els que de fet peli.

Mida de Torrat, Es considera que te mida de torrat tota aquella part del pi ( de l'arbre) que te una mida entre la de pelat i la de costal. No obstant, en cada cas concret és costum considerar torrat tota aquella part del tronc i besses de l'arbre que s'utilitza com a llenya.

Mida de Volt, S'entén per mida de volt la mida de circumferència que fa el tronc de l'arbre presa a uns cinc pams del pla de terra. Quan es pren el volt d'un arbre a peu dret, es pren sempre amb la pell o escorça.

Mitja Feina.- En fer carbó, s'anomena mitja feina, el tallar els arbres, trossejar-los i traginar els trossos a la plaça on s'han de carbonar, és a dir, tot allò que cal fer abans d'empilar.

Moixera (f.), Muixera,BOT. cas.: Mostajo, Mostelar, (Sorbus aria (L) Crantz, fam.Rosàcies). Arbre caducifoli de 2(6) a 10(15) m. d'alçària, tronc gris i llis, fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, flors blanques reunides en corimbes, fruits pomacis, petits i vermells. Es fa a tot Europa. És freqüent en zones boscoses, principalment de caducifolis de l'estatge montà i subalpí i de les muntanyes mediterrànies. Floració: V-VI. Altitud:(500) 700 - 1800 (2100) m

Moixera de Guilla, cas.: Serval de Cazadores, (Sorbus aucuparia L. fam. Rosàcies). Arbre caducifoli de (5) m. fins a 10 (15) m. d'alçària, tronc llis, fulles imparipinnades, flors blanques aplegades en inflorescències corimboses, fruits pomacis vermells. Es fa en boscs dels estatges subalpí i montà, als Pirineus i al Montseny. Floració: V-VII. Altitud: (900) 1400 - 2600 m.

Moixera de pastor (f.) BOT cas.: Sorbo, Mostajo, (Sorbus torminalis (L) Crantz, Sorbus aucuparia L. fam. Rosàcies). Arbre caducifoli de 5 fins a 10 (20) m. d'alt, fulles pinnatilobades, flors blanques agrupades en ramells corimbosos, fruits en pom, ovoide i bru. Es troba en boscs de la muntanya mitjana, principalment caducifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: III - V. Altitud: 100 - 2400 m.

Moixera nana (f.) BOT. (Sorbus chamaemespilus,família Rosàcies). Arbust caducifoli de 50 a 100 cm. d'alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses en corimbes i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat. Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, al estatge subalpí dels Pirineus.

Mola f 1 1Cosa massissa i de gros volum. El castellàs, aquella mola imposant. 2 Volum

d'una mola. La mola impressionant del palau ducal. 2 1 Flotó d'arbres o de plantes d'una mateixa espècie plantats en un mateix redol. Una mola de pins. 2 mola de peix Gran quantitat de peixos que van plegats. 3 Corda plegada i cargolada en voltes circulars superposades formant espiral. 4 GEOG Turó isolat, de forma massissa, arrodonida, i plana al capdamunt. Les moles abunden a les regions de relleus tabulars i tendència àrida (Balears, regió de l'Ebre, massís del Caroig).5 ICT Bot. 6 mola d'un arbre Ramada grossa i esponerosa.

Mola, És el nom que, al Cardoner, es dona al conjunt de piles de carbó que es fan en un bosc. Generalment es posen en filera i cinc fan la mola; però, a voltes, la mola n'arriba a tenir vint i fins trenta.

Molses (f. pl.) BOT Grup taxonòmic amb categoria de classe dins la divisió dels briòfits. Consten de caudilis, fil·lidis i rizoides, que equivalen, respectivament, a tija, fulles i arrel.. Les espores es disposen en un esporòfit en forma de copa amb tapa (el caliptre), situat en l'extrem d'un llarg filament. Es fan en indrets humits.

Montà-ana adj GEOBOT Dit de l'estatge de vegetació comprès entre l'estatge basal i l'estatge subalpí.

Montseny Patronat de la Muntanya del Montseny. Fet el 1928, amb l'esperit que els ciutadans "llegeixin el llibre obert de la natura". El nombre d'espècies d'arbres i arbusts arboris és d'uns noranta.

Móra, f. 1.-BOT. 1.- Fruit sincàrpic de la morera. 2.- Pluridrupa de l'esbarzer. 2.-ICT. Xucla.

Mores de Rostoll,

Mostra.- En el carbó de pes s'entenen per mostres els trossos de carbó més granat que es posen en la capa superior del sarrió, immediatament sota l'embalai. A Mallorca, de posar mostres de carbó se'n diu caratjar la sàrria.

Mota.- Conjunt de rebrots d'una soca d'alzina o roure.

Multi funcionalitat dels Sistemes Forestals. Descrita per Dietrich (1953) i ampliada per Rojas (1885). Les diverses funcions estan confrontades entre si (no tant sols la productiva amb la resta) amb més o menys manifestació segons llocs. El sector forestal es planteja la necessitat de monetaritzar les externalitats econòmiques, que formen part del valor complet del bosc i que el mercat sol tergiversar, a partir dels avantatges que reporten a la societat post industrial

Multimodals, Espècies multimodals.- Amb dos creixements a l'any. Es paralitza la crescuda a l'estiu i a la tardor te lloc la segona (com l'herba). És el cas del P. Radiata = P. Insignis, i, segons climes, el P. Halepensis.

Muntanya (f.) Elevació gran natural del terreny que es destaca vivament del que la circumda.

Muntanyola (f.) Muntanya poc alta.

Murta, Murtra, cas Mirto f BOT (Myrtus communis L., família de les Mirtàcies) Arbust perennifoli de 1 a 3 m d'alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses. Els fruits, anomenats murtons, són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles. Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani. Floració: V - VII. Altitud: 0 - 600 m