T

Tallada contínua, f, FOR El tractament de llevar arbres afecta a tota la superfície, a totes i cada una de les parts o unitats superficials- parcel·les- que té la finca o finques objecte d'aprofitament.


Tallada de millora, Aquella que al fer la intervenció o passada es treuen els peus dominats, amb malures, morts, caiguts i sel·lecció de tanys en el seu cas. Pot coincidir o fer- se simultàniament amb una tallada d'aprofitament, una discontínua de sel·lecció per exemple.

Tallada de millora, Espot entendre com a tals aquelles en que es treuen els peus dominats, morts, petats, caiguts o amb malures, deformats i, en el seu cas, es fa selecció de tanys.

Tallada discontínua, f FOR El tractament de llevar arbres no afecta a tota la superfície, a totes i cada una de les parts o unitats superficials- parcel·les- que té la finca o finques objecte d'aprofitament.

Tallada, (f.) FOR Acció de llevar tallant.

Tallador.- Es l'encarregat de tallar els arbres del bosc. Els talladors, endemés de tallar, han d'esbrancar, trossejar, xerracar a les mides, fer els pelats i les altres peces que surten de l'arbre, i el torrat.

Tàlveg m germ GEOMORF En una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura. En una vall drenada equival al llit per on corra l'aigua.

Tamariu, Tamarit, cas.: Taray, m BOT/ /FOR (Tamarix sp, família de les Tamaricàcies) Gènere de petits arbres o arbusts de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars, Creixen en terrenys humits salins de terra baixa mediterrània marítima. Floració: IV-V. Altitud: 0-100 m. El tamariu africà (T. africana), de branques rígides, de fulles d'un verd franc i d'inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental; (III-IV-10, vist a Menorca). El tamariu gal-lic (T. gallica), de fulles d'un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d'inflorescències estretes, es fa a l'Europa sud-occidental i a l'Africà nord-occidental, i també és plantat com ornamental.

Tany m BOT/FOR 1 Brot que surt a la soca d'un arbre. 2 Rebrot. / Branquillons més prims en la ramificació d'un arbre.

Tany Retret (Men.) m, BOT/FOR És el brot de l'any.

Tanyada f BOT 1 Conjunt de tanys d'una planta, d'una superfície de plantes. 2 Tany esponerós.

Tartera f, Tarter m Extensió de terreny, al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.

Tatxa, FOR Tauló de Cantó. / S'anomena tatxa al clau de suro que es fa saltar de l'alzina surera al tatxar-la.

Tatxar, v, FOR, Tatxar l'alzina surera és l'operació de fer-li saltar la tatxa per a veure si el suro és prou fet per a pelar-la. Es costum entendre que el suro és tant més fet com més dur i compacte resulta el de la taxa.

Tauló de Caires Vius, m, FOR Es el tauló central que queda en passar els quatre fils per la trossada, Té les dues cares serradisses de la mateixa amplada. Quan la trossada és molt ample, en lloc de passar-hi quatre fils se n'hi poden fer passar més, i surten dos o més taulons de caires vius. La seva unitat de venda és la dotzena.

Tauló, m, FOR S'entén per tauló el que resulta de serrar de llarg a llarg les trossades d'uns o,30 m de diàmetre, passant-hi quatre o més fils, espaiats uns 0, 09 m l'un de l'altre, deixant de banda els costers. L'unitat de venda és la dotzena.

Taulons costers, m, FOR, Els dels dos extrems de la trossada; tenen una sola cara serradissa i l'altre amb el gest natural de la trossada mateixa. En sa part més prima ha de tenir el gruix normal de tauló; en la més ampla pot tenir el que naturalment li doni l'arbre.

Taxa Ecològica, FOR En les propostes europees sobre aquesta taxa, es preveu recaptar-la mitjançant el consum de combustibles fòssils i que s'aplicarà als boscos. El PGPF (Pla General de Política Forestal) senyala com objectiu la creació i aplicació d'una taxa ecològica, de manera que els recursos obtinguts reverteixin en el sector forestal mitjançant el Fons Forestal de Catalunya.

Teia, f, FOR Cor o part interior del tronc de pi més saturada de reïna o rubina.

Teix,cas.: Tejo (m.),BOT/JARD/FUST (Taxus baccata L., fam. de les Taxàcies) Arbre perennifoli, de 5 a 15 m. dioic, capçada ovoido-cònica, d'un verd fosc; fulles dístiques, linears, decurrents i agudes; llavors envoltades d'un aril vermell. Típicament centreeuropeu; es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana mediterrània i a l'estatge montà, especialment sobre sòls calcaris. Floració: III-IV. Altitud: 500-1800 m. Freqüentment plantat en jardins i parcs. La fusta és apreciada en ebenisteria. L'aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa.

Tell argentat (m.) BOT/JAR (Tilia tomentosa, fam. Tiliàcies). De fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i es plantat als jardins.

Tell de fulla gran, (m.) BOT/FOR cas.:Tilo, Tilo común, (Tilia platyphyllos Scop., fam. Tiliàcies). Arbre caducifoli de 10-40 m.,de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana, boscs caducifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses; sovint cultivat. Floració: VI_VII(VIII). Altitud: (200)400-1400(1700) m.

Tell de fulla petita, (m.) BOT/FOR. cas.:Tilo silvestre, Tilo, (Tilia cordata Mill., fam. Tiliàcies). Arbre caducifoli de 5-15 m., de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos; creix en sols profunds a les comarques septentrionals del Països Catalans, boscs caducifolis humits de l'estatge montà plujós. Floració: VI-VII(VIII). Altitud: 300-1000 m.

Tell, Til·ler, (m.), Tilo, BOT/FOR (Tilia sp. família de les Tilàcies) Arbres caducifolis, amb flors de les quals es fan infusions tranquil·litzants, especialment amb les del tell de fulla gran (T. platyphyllos). Fins a 30 m d'alçària, fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estipules caduques; flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada; fruits en núcula. Les flors constitueixen la til·la. Floració: VI-VII(VIII).

Temperament, m, FOR/BOT Qualitat que defineix la capacitat d'una espècie arbòria per regenerar-se sota coberta.

Tendrejar, v FOR/SUR S'entén per tendrejar el suro el pelar la surera abans que el suro estigui prou fet o quan, per la massa ufana de l'arbre o les condicions en què ha crescut, és massa tou o pastós.

Tenell, Escarrot. Capoll, Caparrot, Penjador de Paners, Esporgall, Galet. Tros de branca que queda a l'arbre després d'haver-la tallada.

Tenell, m, FOR 1 Grop de la fusta. 2 Tros curt de la branca que queda al tronc després de treure-la al esporgar.

Termòfil-a adj 1 FISIOL Dit dels organismes que viuen en zones càlides i que no toleren bé el fred. 2 MICROB Dit dels microorganismes que presenten creixements òptims a temperatures més altes de 45ºC.

Terregada, f, FOR (Això quan era xic) Nom que es dona a les deixes de les piles de carbó; es compon d'engrunes, trossos desaprofitats, rescaldins i terra cremada.

Til·ler,m, Tilo, FOR (Veure Tell) Tilia platyphyla, T. Sylvestris,

Timba f 1 Precipici. 2 Casa de joc.

Tió (m.) FOR Buscall (loc.: buscai) gruixut destinat a cremar-lo. / Tronc d'arbre que es té a prop de la llar en temps nadalenc amb llepolies que els infants i cerquen després de copejar-lo.

Tipus d'edat, FOR En les masses monoespecífiques d'edat similar, cal distingir: masses joves, gairebé sense rendiment comercial; m. adultes, en ple rendiment, i m. madures, que estan per regenerar, tot mantenint l'ecosistema, amb arbres adults.

Tirassada, f, FOR Arrossegada (d'arbres, plançons,...)

Tòfona, cas.: Trufa, (f.) BOT/FOR Tuber aestivum (Tòfona blanca), T. brumale (T. magenca), T. melanosporum (T. negre), T. rufum (T. rogenca) .Fong del gènere Tuber, de cos fructífer subterrani, més o menys esfèric, de fins a10 cm. de diàmetre, molt preat en gastronomia. La tòfona negra és la més apreciada, molt aromàtica i escassa; de preu molt alt: també és coneguda com a tòfona del Perigord.

Toll m 1 Sot ple d'aigua, bassiot. Saltava d'una pedra a l'altre per evita els tolls de l'aigua de la pluja. 2 Lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment.

Tomaní, Tomanyí, cas.: Tomillo borriquero, Cantueso,Cantuezo, BOT/FARM, (Lavandula stoechas L., família de les Labiades). Arbust o mata perennifoli de 0,3-1 m., aromàtica, amb fulles linears, d'un verd blanquinós,, i amb flors púrpures arranjades en una espiga prismàtica compacte, coronada per bràctees violetes. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà sobretot en sòls àcids; en matolls,sobre terrenys silicis secs. Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques. Floració: V-VIII. Altitud: 0-1100 m.

Tombada de l'arbre FOR Per l'abatuda, fent prèviament l'entalla, fins els anys seixanta- abans de difondre's la motoserra- es fa amb destral grossa, pels més destres i dotats físicament. Ara, amb motoserra.

Torn, FOR Temps o edat de talla per a una Sp per a un aprofitament determinat. Ex.: pel P.halepensis, al Baix Llobregat-Ordal, 80 anys (Erc....,VII-88). Edat mitjana de la massa regular en el moment de dur a terme les darreres tallades. (Llibre de P.P.And...)

Torrat, FOR Tros de tronc o branca, d'ample des de un pam de corona a mida de costal (no més de mig pam), que es trosseja a 4 o 5 pams de llarg i serveix per a cremar o estellar.

Tòrrec El tòrrec de l'obac (l'aubaga).

Torrent m 1 HIDROG 1 Curs d'aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla en funció de precipitacions estacionals o ocasionals. 2 p ext Barranc, pendís,etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d'aigua ocasional. Hom hi distingeix tres parts principals: la conca de recepció, espècie d'embut on s'apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs, que serveix per a evacuar l'aigua i els materials, i el con de dejecció, format per l'acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant (a la plana o en una vall transversal). Per tal de controlar i disminuir els efectes de l'erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció i/o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs. 2 1 p anal Un torrent de lava. 2 Un torrent de llàgrimes.

Tortellatge, cas.: Viburno, m BOT/ FOR (Viburnum lantana L., família de les Caprifoliàcies) Arbust caducifoli de 1 a 2(5) m d'alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs. Es fa en boscs i bardisses, a la muntanya mitjana, a les boixedes dels estatges montà i subalpí i a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-V(VIII). Altitud: 150-1600(2100) m. Les branques són apreciades per a fer-ne bastons.

Tossal m 1 Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost, en una plana o aïllada d'altres

muntanyes. 2 Puig.

Tractament, m, FOR En l'àmbit forestal,sol referir-se a intervencions, principalment tallades, quan el context no indiqui

altre cosa.

Tractant m El qui tracta o comercia en una cosa, bestiar, grans, fusta, ...Tractant de ...

Transport dins el bosc, FOR Històricament, pels traginers, que amb matxos de bast, han transportat els materials, normalment amb sàrries, fins el carregador (placeta carregadora), punt on, en el seu dia, hi han arribat els carreters, per fer-ne el transport final. Avui és altre història......

Travessa, f, FOR (Ara són de formigó...) Tauló de roure, de caires vius, de mides apropiades per a la construcció i reparació de les vies de ferrocarril...(pag 163...). Fins els anys 60 hi havia els anomenats "cupos" -quotes- que era la quantitat de roure destinat obligatòriament a travesses, en funció de la tallada o treta que es feia.

Trementina, essència de, FOR QUIM ORG Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de l'oleoresina derivada de diverses espècies de pins. Els seus constituents principals són: el pinè i el limonè, i és coneguda comercialment com a aiguarràs.

Trementinaire Dona valerosa i ferma, / remeiera ambulant / amb gran coneixement / d'herbes / i remeis tradicionals. // Anava ben vestida / i, mai sola, amb / companya, / generalment aprenenta / a la qual un sou donava. // Sa parla expressiva i clara / amb una memòria gran / la feia tan agradable / com un bell trinat encant. // Era molt ben acollida / per tot arreu on passava, / fins i tot com de família / havia qui l'esperava. // Per doctors qualificada com joia de la natura / pel seu complement i / ajuda / en cures realitzades. // I sempre la seva conducta / era sincera i formal / i a les famílies més / pobres / no els cobrava ni un ral. Festa de les Trementinaires. Tuixén; Alt Urgell; 30-31-V-2009

Trèmol (m.) BOT/FOR cas.: Álamo temblón,( Populus tremula L., fam, Salicàcies). Arbre caducifoli de 10 a 15(20) m d'alçària, d'escorça llisa i d'un gris clar, de fulles arrodonides i sinuades, amb el pecíol lateralment aplanat, molt bellugadisses, i d'aments penjants que apareixen abans que el fullatge. De distribució holàrtica, als Països Catalans només es troba als Pirineus i en algunes muntanyes del Principat, puntejant amb altres ssp més nombroses, a petits claps o cobrint sovint les clarianes del bosc, viu als boscs caducifolis clars, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge subalpí. Floració: II-IV. Altitud: (100)300-2000 m.

Tremoleda f BOT/FOR Bosquet de trèmols.

Trencador, FOR/SUR Treballador que fa les peces de suro un cop arrencat de l'arbre.

Treta de Bosc, FOR Comprèn la seva tallada i totes les feines principals i suplementàries i les tragines que el comprador ha de fer o pot fer segons tracte fins a la de treure materialment de la hisenda del venedor o, en general, d'aquell qui l'ha concedit, ço que amb ell ha adquirit.

Treta, FOR Fer una treta, treure bosc, conjunt d'operacions que representa això, volum o quantitat que suposa,

Treure un Bosc, FOR Fer en un bosc el conjunt d'operacions que representa la treta. En el seu cas, fer una artiga o altre us.

Tronc de l'Arbre, Canó de Torada o Roll, FOR. La part que comença arran de terra i acaba, en aprimar-se, a mida de costal o, en el seu cas, fins a l'arrencada de les besses. El preparen els operaris de destral xica o d'esbrancar, fent la brancada, la branqueta i l'esporguim. També preparen el desembosc final. Avui es fa amb serra mecànica.

Trossada, FOR S'entén per trossada el tros d'arbre de ribera, de 12 pams de llarg i d'uns 0,10 m com a mínim de diàmetre, al qual no s'ha tret l'escorça. L'unitat de venda és el metre cúbic.

Tumell (Alt Urgell) Tunell (l'Empordà)- Amb aquest mot és designat el tros de tronc serrat en direcció perpendicular a la llargada. (tibós ?)

Turada, FOR S'entén per turada el tros d'arbre sense tortes al qual s'ha llevat l'escorça i té mida de pelat. Encara que la mida més corrent és la de 12 pams, la turada té en cada cas els pams que de fet se li donen i que solen no baixar de 7 o 8. ( Quan duia xumet.... Avui ?)

Turell, FOR S'entén per turell la turada que té 5 pams menys.

Turó m, cas.: Colina. Elevació rosta no gaire alta del terreny, muntanyola. Petits turons testimoni de llicorella grisa a la Plana de Vic.