skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig de 2010

S

Salabruga, Xipell, cas.: Brecina, Urce, Biercol, Caparza, (Calluna vulgaris Salisb., fam. Ericàcies)



Sàlic m BOT (Salix púrpura, família de les salicàcies) Arbust caducifoli de 2 a 5 m d'alçada, de branques vimínies, dretes, glabres, brillants, pruïnoses i de color purpuri o vermellós; de fulles lanceolades,acuminades i serrulades, sovint oposades, amb el revers glauc o grisenc, i d'aments oposats i sèssils. Es fa en salzedes i gatelledes, a una gran part d'Europa.


Salze blanc,cas Sauce blanco, m BOT/FOR (Salix alba L.,família de les Salicàcies). Arbre caducifoli dioic de fins a 20(25) m d'alçària, d'escorça grisa,

de branques dretes i flexibles, més o menys pubescents, de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, amb pels sedosos aplicats a la cara inferior, aments densos i cilíndrics, que apareixen al mateix temps que les fulles. Forma part de boscs de ribera de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies i també és plantat vora les sèquies. Es troba a quasi tot Europa.

Salze, Saule, cas Sauce p ext ( Salix sp, família de les salicàcies) Gènere d'arbres caducifolis i dioics, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d'un floc de pels, de disseminació anemocora. Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades.

Salzeda f 1 GEOBOT Comunitat vegetal pròpia dels llits fluvials, integrada per arbusts i arbres de fulla caduca, entre els quals

preponderen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre. 2 Plantació o poblament de salzes.

Sanguinyol, Sangrell, cas Cornejo,Cornizo, Sanguino, BOT/FOR, (Cornus sanguinea L. Família cornàcies). Arbust caducifoli de 1 - 4 m., de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs. Viu a les bardisses i als boscs caducifolis, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: IV - VI(VII). Altitud: 0 - 1200(1800) m.

Sarga (f.), cas Sarga, BOT/IND/FOR 1 (Salix elaeagnos Scop., família de les salicàcies). Arbust caducifoli de (1) 2 a 6 m d'alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d'aments petits i sèssils. És freqüent en vores de torrents, a l'Europa central i meridional; viu a les salzedes, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: II - IV. Altitud: 0 - 1700 m. 2 IND:/ Vímet prim tret de la sarga

Sarga, BOT/FOR Vímet prim tret del sarguer- Salix incana-, del qual es fan cistells, paneres,...

Sarguer, Sarga, BOT/FOR Salix incana; Mena de salze freqüent a les riberes./ Teixidor de sarga.

Sàrria, (f.) / Rip. pl. : Les sàrries. Receptacle còncau d'espart o palma que fa dues bosses grosses allargades per a penjar-li a banda i banda d'una haveria (bèstia de càrrega).

Sarrió, (m.) Sàrria petita i d'una sola bossa.

Saüc, Saüc racemós (m.) BOT/FOR Sauco, Sauco racemoso (m.), (Sambucus nigra L., Sambucus racemosa, fam. de les Caprifoliàcies). Arbust o arbret caducifoli de 2 a 4(10) m d'alçària, amb la medul·la de les branques groga, de fulles oposades, compostes i imparipinnades, amb 5 o 7 folíols ovats, lanceolats, acuminats i dentats, i de flors d'un blanc groguenc, odoríferes aplegades en corimbes tirsos densos i grossos, i de fruits bacciformes rodons i vermells, negres a la maturitat. La medul·la, blana i blanca, es emprada per a fer talls histològics. Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries. Es fa en vorades i clarianes de boscs de faigs i d'avets, bardisses humides de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies més o menys humides. Floració: II - VI. Altitud: 0 - 1600 m.

Saule m reg, 1 BOT Salze. (Veure salze) Segons a on es llegeix: les saules...2 BIBL Nom de Pau abans de la seva conversió. És una forma hel·lenitzant del nom hebreu Saül.

Sauleda, Salzeda f reg 1 GEOBOT Comunitat vegetal pròpia dels llits fluvials, integrada per arbusts i arbres de fulla caduca, entre els quals preponderen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre. 2 Plantació o poblament de salzes.

Savina, cas.: Sabina, f BOT/ FOR Juniperus sabina; es dona aquest nom al Juniperus sabina, menys abundant que el Juniperus phoenicea, Sabina suave o Negral. 1 (Juniperus phoenicea, família de les Cupressàcies) Petit arbre o arbust perennifoli de fins a 8 m d'alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes. És monoic i fa gàlbus globosos i de color vermell fosc un cop madurs. Creix en màquies i garrigues i en roquissars, alzinars esclarissats, darrera dunes litorals, etc, a la regió mediterrània.Floració: II-III. Altitud: 0-1900 m. 2 savina de muntanya (Juniperus sabina, família de les Cupressàcies) Arbust perennifoli i dioic, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbus globosos o oblongs, d'un blau negrós i pruïnosos. Es fa per damunt dels 1000 m, a les serralades de la regió mediterrània. 3 savina turífera (Juniperus thurifera, família de les Cupressàcies) Arbre de fins a 20 m d'alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l'any, amb gàlbuls globosos, color blau negrós i recoberts de pruïna. La seva àrea de distribució abasta zones de la peninsula Ibèrica, Alps ocidentals i d l'Atles.Als Països Catalans, només es troba a l'Alcalatén.

Savinar m GEOBOT/BOT/FOR Comunitat vegetal en què predomina la savina.

Secall, FOR Qualsevol branca o branqueta seca de l'arbre.

Selecció, Tria, cas.:Entresaca

Selva Bosc vigorós poc alterat per l'home.

Sequoia roja, S. de la costa, cas.: Secuoya roja, S. Siempreverde, (Sequoiadendron giganteum (Lindl.) Bichholz, Sequoia sempervirens, família de les Taxodiàcies). Arbre perennifoli de 50-80(100) m. Cultivat com a ornamental. Floració: I-III. Origen: Amèrica del Nord.

Serra (f.) GEOMORF Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.

Serralada (f.) GEOMORF Cadena extensa de muntanyes.

Server, Servera, cas.: Serbal, (m.) Serbal común, BOT/ORN (Sorbus domestica L., fam. Rosàcies) Arbre caducifoli , de 5-12 (20) m. d'alt, fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (serves) en pom, piriformes. Propi de la Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa, sobre substrat calcari Els fruits son comestibles només un cop madurs madurats en palla; també s'utilitzen per fer licor i com a ornamental. Floració: IV-VI. Altitud: 100-1400 m.

Sibau, FOR És el nom que es dona a Menorca a la pila baixa de carbó (carbonera?) (Quan duia xumet).

Silvicultura (f.) Estudi de la cura del bosc i llur aprofitament racional.

Sistema de Informació Geogràfica.- Sistema informàtic que permetrà, al S. de Parcs i Jardins, la identificació de cadascun dels elements espacials del verd en la cartografia de la ciutat. L'objectiu és aconseguir una gestió centralitzada dels espais verds i l'arbrat viari. L'accessibilitat d'aquest sistema informàtic es farà tan des de terminals en xarxa com des de dispositius mòbils de treball per tot el territori.

Siti de la Sitja, FOR És el nom menorquí de la plaça en què es fa la pila de carbó (carbonera) (Quan duia xumet)

Sitja, FOR És el nom que es dona a Menorca a la pila alta de carbó.(carbonera ?) (Quan duia xumet)

Sobrepuig (m.) Acció de sobrepujar. / Allò en què una cosa sobrepuja una altre. L'adquirent de sobrepuig...

Sobretany, BOT/FOR Tany que surt d'un altre tany.

Sòc, FOR Qualsevol tros de soca o tronc ja tallat o separat de l'arbre o del tros principal.

Soca, Rabassa, Casporra, FOR/BOT Conjunt de la part de l'arbre enfonsada d'arran de terra en avall i de les arrels útils per a qualsevol aprofitament, principalment la clàvia, bitxac o, en general, arrel mestra en els arbres que en tenen./ Part del tronc d'un arbre o arbust pròxima a les arrels./ Part del tronc que resta a terra amb les arrels quan hom talla l'arbre. / Part inferior del tronc, la porció més baixa de la qual és la rabassa, de on arrenquen les arrels.

Socaire Treballador del bosc que aprofita les soques, per ex.:del bruc per a fer pipes.

Solana, FOR Tros del terme on el sol toca més durant el dia.

Solell, FOR Vessant orientat cap a migdia.(contraposat a obaga o bagueny)

Soques allistades Soques en llista.

Sotabosc m, FOR Conjunt de vegetals, no arboris, que es fan a l'interior del bosc, sota el cobert de les capsades.

Subarbust m BOT Mata

Submediterrani-ània adj GEOBOT Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que es troben a la regió mediterrània, però que tenen el seu òptim fora d'ella.

Subrem m, cas.: Tranzón, Part del rem.

Substància al·lelopàtica

Sumada.- A Menorca la llenya, principalment de pi, es ven a sumades. La sumada són tres quintars de llenya verda, i és la carga o viatge d'una bèstia. La carga de carbó s'anomena també sumada; el carbó no es ven a sumades, sinó a cargues. (Quan jo duia xumet...)

Superfície no inventariable, S'entén per això: els matollars, els rocams, els erms, les pastures, les zones humides i les superfícies, que amb ús

forestal actual, hagin de ser transformades per a ús agrícola.

Sureda f GEOBOT És costum considerar sureda, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són alzines sureres. Bosc de sureres. Es fan en contrades de clima marítim humit (La Selva, Serralada Litoral,...), sobre substrat silícic. La sureda poques vegades forma boscs purs; generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures. La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altre planta.

Surera, Alzina Surera, (f.) BOT/FOR/IND Suro,cas.: Alcornoque, (Quercus suber L., fam. Fagàcies). Arbre perennifoli de 5-15(20) m d'alt, d'escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla. Fa boscs clars: sobre substrats silícics en sòls àcids, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental. Floració: IV-V. Altitud: 0-1200 m. S'han treu el suro, en pannes, en torns de 12 a 14 anys; se n'origina una important indústria.



Suro m BOT/SUR Part exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses; les seves cèl·lules són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat. El més espès i emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d'haver estat pelada o escorçada. En la surera, la primera pela dona el suro anomenat pelegrí; les posteriors cada vegada que el seu gruix és de 25 mm. .....

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger