skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig de 2010

E

Ecologia f Part de la biologia que estudia les nombroses correlacions existents entre els organismes vius i el seu medi ambient, en condicions naturals. Entre la autoecologia, que estudia l'efecte de l'entorn sobre cada individu, i la sinecologia, que s'ocupa de tota la comunitat (biocenosi, biocenologia) o de l'espai vital (biòtop, biotopologia) , es troba l'ecologia, que tracte dels efectes dels factors canviants sobre el conjunt de la població, l'ecologia de poblacions o demoecologia. La primera definició d'ecologia fou donada per Ernst Haeckel (1834-1919), com el cos de coneixements que fan referència a l'economia de la natura


Ecosistema m ECOL Conjunt de tots els organismes com unitat funcional (biocenosi) que poblen un determinat espai vital (biòtop), amb la totalitat de factors inanimats d'aquest espai vital. La ciència que estudia l'estructura, el funcionament i l'evolució dels ecosistemes és l'ecologia.

Eixamorar (v.t.) Fer eixugar lleugerament (una cosa) fent-li perdre l'excés d'humitat. Llenya eixamorada per a carbonar.

Eixarmada, En algunes comarques- Conca de Barberà,.. -de la terra en la qual s'hi fa una artiga, quan ja està apariada, se'n diu eixarmada. A Mallorca també.

Eixarmar (v.t.) Fer net d'esbarzers, brolla, etc.

Eixarmar, A Mallorca i a Menorca, de treure l'arbúcia d'un bosc, arrencant-la o esmatasant-la, se'n diu eixarmar.

Eixarmins, A Mallorca es dona aquest nom a allò que es treu del bosc fent una eixarmada.

Emarginat-ada adj BOT Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l'àpex una osca o esmotxadura poc profunda.

Embadigar.- Vol dir fer un badiguer.

Embalai, S'entén per embalai el petit feix de ramassa o arbúcia amb què es cobreix el carbó dintre el sarrió.

Embalum, És altre nom que es dona a l'embalai a bona part de Catalunya.

Emborrim, (Quan duia xumet).-Capa tendra amb què es cobreix la pila de carbó, abans de tirar-hi la de terra; ha d'ésser completament tendre; es posa directament sobre els trossos destinats a ser carbonats, i damunt d'ell, la terra. El millor emborrim és el que es treu de les parts mes primes de la ramassa de l'alzina; però pot fer-se amb fanals, falgueres o, en últim cas, amb ramassa de ginebró o bruc. Per poder-se utilitzar ha d'ésser tendre i premsat, és a dir, havent passat uns dies apilat amb pes al damunt. Al Baix Empordà no es coneix l'emborrim; la pila, si es pot, es cobreix de rama o pollenc i, si no, directament de terra, arrencada fent gleva o bé de terrossos amb el rostoll encara.

Embosta f, Almosta f El que cap en la conca de les dues mans juntes. Les rabasses de bruc, per a fer pipes, es cullen a mida d'embosta. Garolera dixit, seient a l'Oficina una bona estoneta, i com si hi hagués recança de despedir-nos; la temàtica és llarga i queden coses a dir...

Embrostar, (Quan duia xumet).-A Menorca, on no és costum dir que es cobreix una pila de carbó, es diu que s'embrosta quan s'hi posa la gruixa o capa de branquilló trossejat i la d'emborrim; i que es tapa quan s'hi posa la de terra.

Empriu-iva 1.- m. Ant. 1.- Emprament. 2.- Ús, aprofitament d'una cosa material, de béns immobles o d'accessoris d'altri.

Encastellar, Crestallar, Apilar la fusta per a assecar-la.

Encenall m 1 FUST Cadascun dels trossos prims de fusta que es fan quan hom treballa amb el ribot o altre eina semblant

i que surten enrotllats en espiral. 2 p ext Objecte fàcilment combustible. 3 foc d'encenalls fig Cosa de poca durada.

Endèmic-a adj BIOGEOG/ECOL Dit de l'espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada. Es produeix amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l'aïllament ambiental que en condiciona la propagació.

Enforcadura f BOT Punt on arrenquen les besses o branques principals d'un arbre. Veg. Creuera.

Engabiar el pi.- Quan, en esporgar un pi, en lloc de tallar-li les branques, se li deixen, per tal que prenguin gruix, i el que s'esporga son aquestes branques.

Engabiar.- De fer un badiguer també se'n diu engabiar la fusta.

Ensitjar v tr Posar el producte en una sitja. Soques de bruc per a pipes:...."arrencar les soques senceres i netejar i arrodonir cada dia les que s'arrenquin, ensitjant-les de seguida, tot acotxant-les amb rama mentre no les pugui ensitjar"

Entalla, per comptes. Tronquet d'un gruix com el dit gros de la mà, que serveix per a portar els comptes en aquells tractes de bosc en els quals el preu és un tant per unitat d'utilització. L'entalla s'utilitza fent-li al damunt una osca o senyal per cada unitat pesada, amidada o comptada, i partint-la després de llarg a llarg en dos trossos, dels quals se'n queda un el venedor i l'altre el comprador; o bé es queda l'un aquell que ha fet la feina i l'altre el propietari dels arbres. Si els interessats són mes, es parteix en més trossos (per la dificultat no sol fer-se).Quan s'ha de comptar, s'encaren els trossos en que l'entalla s'ha partit, i, si s'ajusten, el compte d'unitats que resulta de les senyals que té l'entalla fa fe.

Entalla-es.- Part del canó de l'arbre tallat , que queda inútil i separada quan se'l xerraca per a fer-li el cap rodó. També es coneix per entalles a cadascuna de les entrades que es fa al arbre o boscall amb destral o serra mecànica al tallar-lo o aterrar-lo i també a les petites penques de fusta o estellicots que salten al tallar amb destral o senceres al fer-ho amb serra mecànica. Amb les dues entalles que es fan al arbre per a tallar-lo es governa, dins els límits del que és possible, la seva caiguda.

Entaular, A l'Alt Urgell, de fer badiguers, o gàbies de fusta, se'n diu entaular fusta

Entollar v 1 tr Convertir en toll. 2 tr Omplir de tolls. 3 pron Formar toll o tolls.

Enverar (v. i.) veg. verolar.

Equació de Cubicació.- Relació que lliga el volum de fusta amb el diàmetre i l'alçària de l'arbre.

Erable (m.), cas.: Aciron, Arce real, ( Acer platanoides L., família de les Aceràcies) BOT./ FUST/FOR. Arbre caducifoli, de capçada robusta, de 10 a 30 m. d'alçada. Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb cinc lòbuls acuminats i sinuats, i flors d'un groc verdós, en corimbes drets. Els fruits són disàmares d'ales gairebé horitzontals. Natural d'una gran part d'Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes, als boscs caducifolis de l'estatge montà plujós. Floració: IV-V. Altitud: 1100-1750 m. El tronc, serrat amb cilindres, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per aplacar en interiors de mobles i emprada per a plafons de vagons de tren i dels vaixells.

Erol, Redol m 1 AGR Tros de terra on hom sembra algun llegum, cols, raves, etc 2 BOT Flotó o conjunt de bolets disposats en anyell, originats d'un mateix miceli, el qual creix centrífugament a partir d'una espora inicial.

Erola f Una erola és una plaça, per al filòleg Joan Coromines.

Erola o plaça carbonera S'hi empilaven els troncs d'alzina, tallats de dimensions mitjanes- les bitlles- en la disposició escaient perquè fos correcte tot el procés de carbonar. Es cobrien de branques di terra- l'embalall- . Això era la pila, que un copo preparada s'encenia di la llenya cremava de manera incompleta fins a reduir a 1/4 o 1/5 el seu pes inicial en carbó. Un bon carboner reduïa una Tm de llenya en 1 o 1,5 càrregues de carbó, es a dir, 180 a 240 Kg, depenent de lo més o menys tendral de la llenya. Durant els primers dies calia bitllar la pila cada tres o quatre hores, això és. alimentar-la afegint-hi més bitlles. El procés podia durar de 15 dies a 1 mes, segons les dimensions de la pila.

Esbancada, És el nom mallorquí de la rompuda.

Esbarzer, m. Romeguera, BOT cas.: Zarza, Zarzamora, 1 (Rubus fruticosus, R. Ulmifolius Schott., família de les Rosàcies) Planta liana semicaducifòlia arbustiva (perenne) d'1-10 m, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes. Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, convexos, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d'un toment blanc al dessota. Les flors, rosades, o ocasionalment blanques, són reunides en panells paniculats o racemosos. Els fruits, bacciformes, formen una infructescència anomenada mora, vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible. és l'espècie característica de la bardissa, bé que també és en unes altres formacions vegetals. Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: VI-VIII. Altitud: 0-1650 m. 2 Nom de diverses espècies del gènere rubus.

Esberlar v 1 1 tr Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons una línia de mínima resistència. 2 pron Cal collir els albercocs que ja comencen a esberlar-se.

Escala, S'entén per escala un tronc d'arbre, acabat en forca, d'unes dues alçades d'home i d'un gruix que permet ésser manejat verd per un sol home amb facilitat, en el qual tronc es fan de tros en tros unes entalles per a apoiar-hi els peus, i és utilitzable per l'escorçaire o esporgador per a arribar a la part alta del pi que s'ha d'escorçar o de l'arbre que s'ha d'esporgar.

Escamisada, S'entén per escamisada la ferida que es fa a la surera en l'operació de pelar-la, si amb les eines de pelar, s'arriba a l'escorpit.

Escarrot, Tanell (Plana de Vic) m Tros de branca que queda al arbre després d'haver-la tallada, en esporgar. Pròpiament, es fa en el pi;

per extensió s'aplica el nom a altres arbres.

Escarrotxa, S'entén per escarrotxa l'escorça del pi pinyoner. / f BOT. Escorça gruixuda de certs arbres i certs fruits-

Escata Escorça rugosa dels arbres.

Escatir (v. t.) És el nom que es dona, a l'Empordà i a la Garrotxa, a l'operació d'esporgar l'olivera.

Escatir v tr 1 1 Tallar una cosa supèrflua, no aprofitable, etc. 2 AGR Esporgar. 2 1 Cercar d'aclarir alguna cosa discutint o indagant. Després de beure una mica, ens posàrem a escatir si els àngels tenen sexe. 2 Dilucidar. Encara no han pogut escatir qui ho ha fet.

Esciòfil-a adj ECOL Dit de les plantes que viuen a l'ombra.

Escolítids m ENTOM Família d'insectes de l'ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l'extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes. Causen importants estralls sobretot en coníferes, en que obren galeries.

Escorça f Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses. Normalment hom entén per escorça el conjunt de teixits situats per fora del càmbium, bé que a vegades hom en restringeix el sentit aplicant el nom als teixits produïts pel fel·logen

Escorça, Carrotxa, Pela, Pell que es pot treure del pi sense fer-li cap ferida, o sia sense que l'arrencada li faci plorar reïna. També se'n treu de l'alzina, però sols quan es talla o arrenca, perquè, a diferència del pi, no se li pot treure sense llevar-li la capa per la qual circula la saba.

Escorpit, Es diu escorpit la segona pell que té l'alzina surera, es a dir, la que hi ha immediatament després del suro.

Escruix, Mot usat en les locucions: 1.-A escruix. A preu fix i sense reserves, aplicat a la venda dels arbres d'un bosc, per exemple. 2.-En escruix. SUR Dit del suro no trencat, tal com els peladors l'han tret de l'arbre.

Escruixidor, cas.: Escobón prieto, Rascavieja, BOT/FOR, (Adenocarpus telonensis (Loisel.) DC. Família de les Papilionàcies). Petit arbust perennifoli de 0,5-1 m., de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós Viu a les brolles, d'estepes i brucs, de les contrades mediterrànies plujoses, sobretot en sòls àcids, silicis. Floració. V-VII. Altitud: 50-650 m.

Escurçó (m.), Víbora, ZOOL. Qualsevol dels rèptils ofidis de la família dels vipèrids. Té el cap ample, ben diferenciat del cos, amb dues dents on s'obren sengles glàndules verinoses. Als Països Catalans es troben tres espècies del gènere Vipera; la més comuna i perillosa és l'escurçó pirinenc (V. apis) de fins a 50 cm, amb ziga-zaga dorsal sobre fons grisós i el cap triangular. És freqüent al nord del Principat

Esglevar, Equival a artigar.

Esllucar v Treure els rebrots o llucs d'una planta.

Esmatassar, Esmodegar (Gi).-S'entén per esmatassar el tallar, no pas arrencar, l'arbúcia del bosc, les bardisses, i les plantes i herbes que es poden tallar amb dall i res més.

Espadat-ada (a.) Extremament costerut, rost, dret, escarpat, quasi vertical.

Esparraguera boscana, cas.: Esparraguera triguera, BOT/FOR, (Asparagus acutifolius L., família de les Liliàcies). Arbust o mata de 0,5-1(2) m. d'alt, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxants, turions prims comestibles i baies negres; Viu a terra baixa, preferentment als alzinars, i a les garrigues de les contrades mediterrànies. Floració: VIII-IX. Altitud: 10-1000(1300) m-

Espècie acompanyant Referint-nos a plantacions, quan a l'espècie principal s'hi afegeix una o varies ssp auxiliars. E. a, de proximitat: avellaner, saüc. E. a. mitja distància: alzina, surera, palmera tipus Trachycarpus...

Espècies micorrizades, Vegetals que tenen les arrels, amb caràcter simbiòtic, unides a fongs. Unió moltes vegades específica.

Espelagrinar v tr Pelar per primera vegada una alzina surera traient-ne el suro pelegrí.

Espinal, És el nom menorquí de l'arç blanc o negre.

Espinavessa, cas.: Espina santa, Espina de Cristo, BOT/FOR, (Paliurus spina-christi Mill.,P.australis, família de les Ramnàcies). Arbust caducifoli, espinós, de 2-3(4) m. d'alt, de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l'una llarga i dreta i l'altre curta i corbada. Les flors pentàmeres, petites i de color groc, reunides en ramells axil·lars. Els fruits són carcèruls terminats en disc Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: VI-IX. Altitud: 10-400 m.

Espiorc, És un dels noms empordanesos de l'escarrot o tenell.

Espollar v tr 1 AGR Treure les branques seques dels arbres. veg. esporgar. 2 RAM Treure els polls.

Esporga "en verd" De juny a agost.

Esporga de formació Mirar de dalt a baix.

Esporga de qualitat Mirar de baix a dalt.

Esporga d'hivern Augmenta l'emissió de rebrots indesitjats o pollissos a la primavera vinent; donaran lloc a nusos al tallar-los.

Esporgadís, A Menorca s'anomena esporgadís a les deixes de l'arbre que no serveixen per carbó ni per llenya.

Esporgar v tr 1 AGR 1 Podar. 2 Netejar una planta de les branques inútils o supèrflues. sin compl. escatir;

espollar.2 fig Esporgar d'errors una teoria, un llibre.

Esporguim, Sarambulles, S'entenen per esporguims els branquillons i tanys esporguinyats (tallats)

Esporguinyar, Tallar els branquillons de les branques i els tanys de les besses i canó que tenen la mida de branquillons..

Esquena, Capa externa del suro natural.

Esquerdissos, Són els rulls de fusta que, un cop fets, resulten inútils, sobretot per haver-se esquerdat, i s'han de considerar llenya.

Esquerrot Estartany.

Estaca, Plançó, Tany escapçat o afuat en sa part més gruixuda, quan és de bona mena i tendrer, per ser plantat amb l'objecte que arreli, rebroti i esdevingui amb el temps un arbre.

Estació GEOBOT 1 Lloc on creix una determinada espècie vegetal. 2 Conjunt de factors que actuen sobre els vegetals en una localitat geogràfica determinada. (Clima, sol,...)

Estaques d'Alzina, S'entén per això el tros d'alzina ben llucat, de 5 pams de llarg i de 3 a 5 cm. de diàmetre. La seva unitat de venda és el cent.

Estartany.- Estartany és altre nom amb què es designa l'esquerrot. Al Baix Empordà s'aplica, principalment, aquest nom al galet de l'arbúcia tallada.

Estassada (f.) Acció o efecte d'estassar.

Estassada de sotabosc, Localització de l'acció d'estassar a tal lloc, afectant a tots o part dels vegetals no arboris que hi ha sota les capsades.

Estassar, Esmatassar, v tr 1 SEL Tallar, no pas arrancar, l'arbúcia del bosc, les bardisses, i les plantes i herbes que es poden tallar amb dall i res més. 2 AGR Tallar l'herba, les bardisses, les maleses, etc, d'un terreny.

Estatge m GEOBOT Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que se superposen (es succeeixen) en una regió (de muntanya) a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura.

Estella.- Torrat partit pel llarg, amb massa i tascons, i qualsevol boscall partit d'aquesta mateixa manera.

Estellar, Asclar llenya.- Fer estelles.

Esteller, (Quan duia xumet).-És el nom que es dona al lloc on s'obra la fusta d'alzina, quan s'obra al bosc, i aquell en que es fa l'estella. Si al bosc hi ha places de piles de carbó no ocupades, s' entén que els estellers s'hi han de fer, a menys que portin una excessiva incomoditat o despesa de transport.

Estepa blanca, cas.: Jara blanca, Estepilla, (Cistus albidus L. família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de (0,3) 0,4-0.8(1) m., de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d'un toment blanquinós, i de flors roses Viu a les brolles i als erms de les contrades mediterrànies marines. Floració: (I)IV-VI(VII). Altitud: 0-1400 m.

Estepa borrera, cas.:Jaguarzo morisco, (Cistus salviifolius L., família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de 0,2-0,7 m., de fulles ovades o el·líptiques di de flors blanques Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls àcids; és silicícola i característica de la brolla d'estepes i brucs. Floració: III-VII. Altitud: 0-1500 m.

Estepa d'arenal, cas.: Jaguarzo blanco, BOT/FOR, (Halimium halimifolium (L.) Willk. Família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de 0,3-0,6(1) m. d'alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls àcids. Floració: IV-VI. Altitud: o-325 m.

Estepa de muntanya, cas.: Estepa, (Cistus laurifolius L., família de les Cistàcies). Arbust perennifoli d'1-1,5(2,5) m., molt olorosa, de fulles ovades i glutinoses, i de flors blanques, és característica de la brolla d'estepes i brucs i es dona en terrenys silicis de la zona mitjana Viu a les brolles de les muntanyes mediterrànies i de l'estatge montà submediterrani, en sòls àcids. Floració: V-VII. Altitud: 450-1700 m.

Estepa f 1 BOT (Cistus sp, família de les Cistàcies) Gènere d'arbusts de fulles enteres i oposades, de flors grosses amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular. 2 Vasta planura erma. 3 GEOBOT Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental. L'estepa típica és la d'Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere stipa.

Estepa negra, cas.: Jaguarzo, BOT (Cistus monspeliensis L., família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de 0,5-80(1,5) m. D'alçada, olorosa, viscosa, de fulles sèssils lanceolades o linears, i de flors blanques. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls àcids. Floració: (I)IV-VI. Altitud: o-1000 m.

Estepa-Joana, És el nom menorquí de l'Hypericum balearicum.



Esternoc, tanell, Esternoc és altre nom amb què es designa l'estartany, escarrot o tanell.

Estibar.- Posar llenyes, fustes,.....en piles ordenadament fetes. L'estiba es distingeix del badiguer en què quan s'estiba no es deixen espais perquè hi circuli l'aire. Estibar llenya i sobretot fustes verdes és un mal costum.

Estimball, Corredora.- Canal de cingle o d'alta margenada per la qual s'estimben els arbres, o les seves peces, en fer una treta.

Estimbar v 1 1 tr Fer caure daltabaix d'una timba. 2 pron Caure daltabaix d'una timba. 2 p ext 1 tr Fer caure d'una certa

altura. 2 pron S'estimbaren marges avall.

Estructura.- Forma d'organitzar-se les masses.

Eucaliptus, cas.: Eucalipto, BOT/FOR/ ORN, ( Eucalyptus globulus Labill. , família de les Mirtàcies). Arbre perennifoli de 20-30 m. Cultivat com a ornamental i com a arbre forestal. Floració: X-VII. Origen: Austràlia.

Évol, cas.: Ergo, BOT, (Sambucus ebulus L., família de les Caprifoliàcies). Mata herbàcia perenne, de 50 a 100 cm d'alçada, d'olor fort i desagradable, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, de tiges buides i fruits amoratats, negres a la maturitat, ; freqüent per hortes i terrenys humits.

Evònim, cas.: Evónimo, BOT/FOR (Evonimus europeus L., família de les Celastràcies). Arbust o arbret perennifoli, molt ramificat, de 2-6 m., amb fulles

oposades, ovades, o amplament lanceolades, agudes i de marge crenat o serrat, amb ramells de 3 a 8 flors tetràmeres, d'un blanc verdós, i amb fruits capsulars de color vermell ataronjat. Viu en una gran part d'Europa; aquí, a les bardisses i als boscs caducifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses, del Principat. Floració: IV-V. Altitud: 60-1300 m.

Existències Informació quantitativa de caràcter estàtic que reflecteix la quantitat i qualitat de la massa forestal.

Externalitats f El bosc és un típic emissor de factors o fets externs denominades externalitats, no compensats pel mercat. La gent - la societat - treu uns beneficis no presents en els balanços que fan referència als guanys i despeses privades. Trobar formes de valoració de les externalitats positives dels boscos com a via vers ordenació i gestió sostenibles.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger