skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig de 2010

F

Fageda f Es costum entendre per fageda, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són faigs / GEOBOT Comunitat vegetal (ecosistema) integrada per plantes de fulla tendre i caduca entre les quals domina el faig. S'estén per Europa i Asia, en llocs generalment humits. Als Països Catalans hi ha quatre menes de fageda: la fageda amb joliu,mancada d'arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma una garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb el·lèbor verd, d'estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, amb menys humitat, la fageda amb boix i la fageda amb lúzula, força empobrides , amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de roureda, com el boix, i cert caire mediterrani, en indrets no pirinencs (Collsacabra, les Guillaries, el Montseny, el Montnegre, el Montsec, els ports de Beceit, etc) amb grau d'humitat molt més baix.


Faig (m.) Hai (Vall d'Aran), BOT/FOR cas.: Haya, (Fagus sylvatica L., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli, de fins a 30(40) m. d'alçària, de tronc llis grisós, fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i femenines a parells dins involucres pedunculats Els fruits, en núcula, comestible, reben el nom de fages, són ovoides, marron lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants. Forma boscos densos a l'estatge montà plujós. Floració: III_V. Altitud: (300)500-1800(2000) m. La seva fusta és molt apreciada.

Faja, cas.: Hayuco, S'anomena faja a la grana del faig.

Falcó m AGR Mena de falç petita emprada per a tallar els raïms durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar, etc.

Falda f Conjunt de branques i brots tendres de l'exterior de la copa de l'arbre que es dirigeix cap a terra.

Falguera (f.) Pteridium aquilinum; Helecho común, / Qualsevol planta pteridòfita de la classe de les filicates, caracteritzades per la formació d'unes pseudofulles denominades frondes, enteres o profundament dividides, en les quals es formen els esporangis. Viu en ambients humits i ombrejats. La més coneguda és Pteridium aquilinum, amb rizoma llarg i horitzontal del qual surten les frondes, de fins a 2 m d'alçada, de limbe triangular amb divisions i subdivisions: tot el camí és vorejat de falgueres.

Farda f 1 1 Conjunt d'objectes que hom duu amb si en un viatge, una excursió, etc. 2 esp

Provisions de boca per a un viatge, una excursió, etc. 2 1 Conjunt de coses més aviat inútils que fan d'embaràs, de que hom podria prescindir, que enfarfeguen. 2 esp Malesa o brossa d'un bosc. 3 HIST Alfarda. 4 menjar de farda Menjar de carbassa, cebes, patates, fesols, etc.

Farda, Balorda, Fárrago Conjunt de la despulla del bosc.

Feix de Cobrir, És el nom que es dona a la Conca de Barberà al formigó.

Feix de Forn, Feix, Trossa; dit així a les comarques lleidatanes(Quan duia xumet): El destinat a fer la cuita a les rajoleries (Gironès, La Selva). Compost tant sols de brosta de bosc; excepcionalment de tota mena d'arbúcia, si la brolla és petita i de poc gruix. Fa mitja rova i L'unitat de venda és el cent. A Mallorca, fa un quintar mallorquí; la seva unitat de venda és la carretada de dotze feixos (quan duia dos xumets)

Feix d'un cap o de dos, S'anomenen feixos d'un cap aquells en que tota la ramassa de llenya queda en un cap i els troncs en l'altre, formant la seva base el conjunt de les corones. S'anomenen feixos de dos caps aquells en que la llenya hi està capiculada. Son de dos caps: Feixines i Feixos; son d'un cap: Costals i Amürades.

Feixina.- Feix de dos caps d'arbúcia i de brancada de l'arbre d'uns 10 pams d'alt i d'un gruix suficient perquè a pel de bou pesi un quinta. (quan duia xumet i fins i tot pantalons de golf) en els forns d'obra -i en els de pa- per això al Feix de Forn també se l'anomena Feixina.

Feixinaire, És el que fa feixina.

Feixinaires Treballador del bosc, que en el seu dia, ha fet treballs semblants al costaler. Ex.: feixos de bruc lligats amb branques tendrals de marfull.

Fel·lodermes (f.) BOT. Teixit cortical originat pel fel·logen, constituït per cèl·lules riques en clorofil·la i no suberitzades.

Fel·logen (m.) BOT. Meristema secundari que produeix súber cap a fora i fel·lodermis cap a dins.

Felipa, Travessa, (Ara són de formigó...) Tauló de roure, de caires vius, de mides apropiades per a la construcció i reparació de les vies de ferrocarril...(pag 163...). Fins els anys 60 hi havia els anomenats "cupos" -quotes- que era la quantitat de roure destinat obligatòriament a travesses, en funció de la tallada o treta que es feia.

Fenàs (pl. -assos) Gramínies herbàcies perennes; Llistó, Brachypodium ramosum; Fenàs de canonet, Oryzopsis miliacea; Fenàs de marge, Brachypodium phoenicoides,

Fenàs (pl. -assos) m BOT/FOR Gramínies herbàcies perennes. 1 Llistó,( Brachypodium ramosum).2 Fenàs de canonet. (Oryzopsis miliacea, família de les gramínies). Planta herbàcia perenne de rizoma fibrós, de tija de 60 a 120 cm., amb fulles linears acuminades i amb una panícula multiflora llarga i molt ramificada. És abundant en vores de camins, marges, etc. 3 Fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides, família de les gramínies) Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejant, tija de 30 a 80 cm., dreta, amb fulles linears llargues i amb una espiga de 6 a 12 espícules grosses. És l'herba dominant de la major part dels prats secs de Catalunya.

Fenassars m BOT Població de fenassos.

Figuera (f.) BOT / AGR, cas.: Higuera, (Ficus carica, fam. Moràcies). Arbre de fins a cinc m d'alt, de capçada ample, amb làtex lletós, de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres. Les flors son dins un receptacle piriforme. Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d'infructescència anomenat siconi, que correspon a la figa. es un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos. N'hi ha nombroses varietats: blanca, negra, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola,...

Figuera borda (f.) BOT. Cabrafiguera, (f.). BOT / FRUCT. Ficus carica, fam. Moràcies. Peu masculí de la figuera silvestre.

Fila Ampla, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 a 32 pams de llarg per 0,40 m. de gruix del cap gros i 0,27 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.

Fila, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 a 32 pams de llarg per 0,325 m. de gruix del cap gros i 0,225 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.

Files d'Esperiment o de Teulada,.-A Menorca s'anomenen files d'esperiment les llates barcelonines. S'utilitzen posant-les de biga a biga per asseure-hi al damunt els quarts, o siguin les pedres de pedrenys de serrar de què es formen els esperiments amb els quals s'enrajola o engrava el trespol. Es fan de pi o d'avet que hi és importat. Les files de teulada són les llates de teulada catalanes.

Filetó, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 a 32 pams de llarg per 0,225 m. de gruix del cap gros i 0,15 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.

Fillol-a m i f Camí, fil conductor, rec, etc, que arrenca o neix d'un de principal.

Fistonat-ada (a.) Es diu de la fulla de dents arrodonides i poc sortints.

Fita f 1 Senyal de pedra més o menys treballada, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.

A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la que abunda a l' indret i acostuma a muntar-les dretes. Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses. Les dimensions acostumen a ésser d'uns dos pams d'altura en les propietats rústiques i molt més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial. A voltes s'acoblen dues (o més) fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé intersecció de termenals. Modernament, si és el cas, es posen de pedra picada amb inscripcions. 2 Senyal situat a la vora d'una línea fèrria o carretera indicador de distància des de l'origen.

Flagell, És el nom empordanès de la terra que es treu d'una pila de carbó en rescaldar-la.

Floema m BOT Part del feix conductor formada pels tubs cribrosos i generalment també per les cèl·lules annexes, per fibres i per cèl·lules parenquimàtiques, que condueixen la saba elaborada.

Florejar.- S'entén per florejar un bosc fer-hi una explotació tocant sols els millors arbres o els mes apropiats per a una determinada utilització, i no els altres.

Flota d'arbres f FOR Grup d'arbres d'una determinada sp. Els acer sp es fan en flotes petites; no fan boscos.

Flota f 2 BOT Grup dens de bolets normalment originats pel mateix miceli i que es fan a la soca dels arbres o sobre

rabasses mortes. / FOR Grup d'arbres d'una determinada sp. Els acer sp es fan en flotes petites; no fan boscos.

Flotó m 1 Petita flota o grup. Un flotó de gent. Un flotó d'arbres, de bolets. 2 La gent sortia del teatre a flotons.

Fondal m Depressió, tros de terreny entre d'altres de més elevats.

Font d'un arbre.- Ferida sempre oberta, que plora, o és constantment humida. Sol venir d'una mala esporgada. Es l'inici de l'amargat (arbre amargat), al qual segueix el carossament.

Forcadura (f.) Punt d'unió de les branques mestres de l'arbre i el tronc o de les cuixes i el cos. / Obertura de les dues parts d'un objecte convergents en un punt.

Forcat, (Quan duia xumet o encara no).-S'entén per forcat un tronc d'uns 12 pams de llarg i d'un gruix suficient per resistir la feina que ha de fer, però que pugui ésser manejat per un sol home amb facilitat. Ha d'acabar amb forca poc oberta, i prop d'ella hi té dues entalles per recolzar-hi dos troncs o peus més prims d'alçada d'un home o un poc més. El seu altre extrem es recolza de manera que el forcat quedi horitzontal i serveixi per a serrar fusta al bosc, especialment d'alzina.

Formaires Treballadors del bosc que , en el seu dia, han aprofitat trons secundaris de faig per a fer-ne formes de sabates i esclops.

Formigó, Boïc (Lleida) Feix de dos caps, de brancada i arbúcia, d'un pam d'ample i 2,5 a 3 pams de llarg. S'utilitza per a cremar-lo en el camp cobert de terrossos. De vegades es fa solament amb arbúcia. A la composta o formigó empordanès, a més de branca i arbúcia, s'hi posa estella.

Formiguer, És altre nom que es dona al formigó.

Formigueres, És el nom que es dona als formigons a La Selva.

Fornell, És en nom empordanès de la pila de carbó.

Fracció de Cabuda, Coberta o Recobriment (Fcc). Superfície ocupada per la projecció al terra de la massa arbòria del bosc.

Frau 1 m Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell. 2 m AGR Espai que hi ha entre

dos arbres, dues plantes o entre dues fileres de plantes en el camp. 3 f Congost.

Frau f Congost.

Freixa de flor (m.) F. ornus, propi de la regió mediterrània oriental, però que reapareix a les muntanyes valencianes.

Freixa de fulla gran (m.) BOT/FOR cas.:Fresno común, Freno de hoja ancha, (Fraxinus excelsior L.. família de les Oleàcies). Arbre caducifoli de 10-40 m., comú a l'Europa central i que només es dona al nord de Catalunya, viu als boscs caducifolis humits, sobretot al estatge montà. Floració: IV-V. Altitud: (250)500- 1800 m.

Freixa de fulla petita (m.) BOT/FOR Erexu (Vall d'Aràn) cas.:Fresno de hoja estrecha, (Fraxinus angustifolia Vahl.=oxycarpa, família Oleàcies) Arbre caducifoli de 10-20(25) m. , mediterrani i de l'estatge montà submediterrani, que habita sobretot a la terra baixa del Principat i del País Valencià. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m.

Freixe, cas.: Fresno, (m.) BOT/FOR (Fraxinus sp, família de les Oleàcies). Gènere d'arbres caducifolis que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l'hemisferi nord. Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara. D'algunes espècies hom aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la del roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió. Les Ssp. presents als Països Catalans són: Freixa de flor (F. ornus), Freixa de fulla gran (F.excelsior) i Freixa de fulla petita (F. angustifolia=oxycarpa)



Freu m Estret entre dues muntanyes (Mallorquí)

Fullola f FUST Làmina molt prima de fusta que hom sol aplacar a una fusta no tant parençosa, generalment en ebenisteria.

Fumall m És el nom menorquí de culot. S'entén per culot el tros que no ha estat suficientment carbonat. Per fer-ne carbó s'ha d'empilar i coure una altra vegada.

Fusta Blanca.- Es la dels arbres de ribera.

Fusta de Botada.- La destinada a la fabricació de bótes i altres atuells per a guardar o portar líquids. S'utilitza principalment el castanyer i el roure. Mides: Per a pipa, 7 pams de llargada mínima, gruix de 0,025 a 0,030 m.,ample arreglar- segons la peça de on es treu-, amb tot, unes amb altres de costat fan cana 15 o 16 peces. Per a mitja pipa, llargada de 5,25 pams, gruix de 0,022 0,023 m., ample irregular, si bé, 18 o 19 peces fan cana. Per a barril usual, llargada de 4 pams, gruix de 0,012 a 0,020 m. i ample irregular, si bé, 22 0 24 peces fan cana. Per a samalisses usuals, llargada de 3,25 pams, gruix de 0,018 a 0,019 m. i ample irregular. A més d'aquestes 4 ordres de mides típiques, n'hi han d'altres menys corrents: pipa bordolesa ( és més petita que la usual), pinta, altres samalisses. En tota mena de fusta de botada la cana no fa 8 pams, sinó 9.

Fusta de l'Arbre.- S'anomena així a totes les seves peces que de fet poden servir per a pelats, i les que de fet poden tenir, sense pelar, una utilització que no sigui la de llenya o carbó.

Fusta Per a Tirar a l'Aigua.- (Quan jo duia xumet o encara no) És la que s'obra per a ser baixada aigües avall d'un riu. Baixa, gairebé sempre, en rai, i, excepcionalment, a peces. Les peces d'aquesta mena de fusta reben els següents noms: filetons, files, files amples, fustets curts, fustets llargs, vint-i- quatrers, doblers, seixanters.

Fustet Curt, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 pams de llarg per 0,325 m. de gruix del cap gros i 0,275 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.

Fustet Llarg, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 32 a 40 pams de llarg per 0,325 m. de gruix del cap gros i 0,275 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger