skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig de 2010

G

Gàlbul m BOT/FOR Fruit pseudocàrpic estrobiliforme propi de les cupressàcies. És arrodonit, indehiscent i carnós o lignificat.


Galet m AGR 1 Tros d'una rama que resta a l'arbre al tallar-la. 2 Peduncle d'una fruita, especialment el raïm, per hom la talla.

Galet, Gallet, m, BOT/ FOR Altre nom del gatell. També s'anomena així el cap de l'arbúcia tallada a dall o podall.

Gal-la f BOT/ZOOL/ADB Cecidi de creixement definit.

Galzeran (m.) BOT/FOR cas.: Hierba de San Bonifacio. Arbust (Ruscus aculeatus, de la família de les Liliàcies) amb tiges transformades en fil·locladis (d'aspecte de fulla), amb baies rodones i vermelles. Es troba als alzinars.

Garric, Coscoll, Brúcol, m, cas.: Coscoja, Chaparro, BOT/FOR (Quercus coccifera, família de les Fagàcies) Arbust o arbret perennifoli de 50 a 200(400) cm d'alt, de fulles coriàcies, de color verd clar lluent, sinuades i espinoses, i de fruits en gla. Creix a les garrigues i màquies de la terra baixa mediterrània. Floració: IV-V. Altitud: 0-1300 m.

Garriga f GEOBOT Comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals predomina el garric. Procedeix de la degradació de l'alzinar o de la màquia, i es fa sobre sòls profunds.

Garrofer,Garrover, (m.)BOT / AGR cas Algarrobo,(Ceratonia siliqua L. fam, de les Lleguminoses, subfam, Cesalpinàcies) Arbre perennifoli de 4 a 10 m d'alçària, de soca grossa, de fulles imparipinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa). Es fa, conreat, subespontani o naturalitzat en terrenys calcaris de la regió mediterrània, a les màquies seques i poc fredes. Floració: VIII-XI. Altitud: 0-600 m.

Garroferar (m.) AGR/FOR Lloc plantat de garrofers.

Garrofí (m.) BOT / AGR Llavor del garrofer.

Gatell m, cas Sarga negra, BOT 1 Ament dels salzes. 2 (Salix atrocinerea, Salix cinerea L. família de les Salicàcies) Petit arbre caducifoli de 2 a 6(10) m d'alçària, de fulles oblongues,

tomentoses al revers, i d'aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles. És freqüent a les vores dels corrents d'aigua dels boscs de ribera i a les torrenteres de l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses. Floració: I - III. Altitud: 0 - 1800 m

Gatelleda f 1 GEOBOT Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals predomina

el gatell. Es fa als fons de valls i vores de rius de la muntanya mitjana i àdhuc de la terra baixa, sota un clima general bastant humit. 2 Lloc poblat o plantat de gatells,

Gatosa f,cas Tojo BOT/FOR (Ulex parviflorus Pourr., família de les Papilionàcies) Petit arbust perennifoli de 0,3 a1,5(2) m.,fortament espinós, intensament verd, de fulles escasses i molt petites i flors grogues i abundants. Creix a les brolles de la terra baixa mediterrània. Floració: (X)XII-II(V). Altitud: 0-1250 m.

Gatosa, Gatova (Mall), Sarothamnus catalaunicus; Escobón, Retama negra,

Gatsaule, cas Sauce cabruno, m BOT/FOR (Salix capraea L. família de les Salicàcies) Petit arbre de 3 a 10 m d'alçària, de fulles el·líptiques, tomentoses i blanquinoses pel dessota i d'aments oblongs. Viu en indrets frescs i humits dels Pirineus.

Gavella, Conjunt de feixines o feixos destinats als forns d'obra, calç o aprofitaments similars.

Gebrada f 1 Acció de gebrar. 2 l'efecte.

Gebrar v 1 intr Glaçar-se la rosada. Aquest nit gebrarà. 2 tr ALIM Cobrir els dolços amb una capa de sucre semblant

a rosada congelada.

Gebre m Rosada glaçada. / Cristalls de glaç procedents de la rosada i/o boira que quan fa suficient fred es deposi-te'n damunt les superfícies, les plantes, arestes dels objectes,...En valencià és freqüent dir-ne rosada blanca.

Gerd- a adj Tendre i fresc. La gerdor més patent de les primeres hores. / Grèvol gerd.

Gerd m BOT Gerdó.

Gerdera (f.),cas Frambueso BOT 1 (Rubus idaeus L., família de les Rosàcies) Planta liana, caducifòlia, llenyosa, de tiges de 60-100 a 120(150) cm de llargària, proveïda d'agullons fins, de fulles compostes de tres o cinc folíoles, flors blanques en ramells pauciflors i fruits vermells, carnosos, de sabor agradable, emprats en la preparació de melmelada i xarop. La glaçada li ha mort la gerdera que teia al pati. Viu a les clarianes dels boscs humits de l'estatge montà plujós i del subalpí. Floració: V-VII. Altitud: 800-2200 m. 2 gerdera silvestre, Nabiu. Ericàcia muntanyenca de flors axil·lars i fruits refrescants d'un blau fosc (Vaccinium mirtils)

Gerdó m BOT Infructescència comestible, vermella o groga, de la gerdera.

Gestió Forestal Sostenible (GFS) (Definició adoptada per la DECLARACIÓ IBÈRICA SOBRE ELS PRINCIPIS PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS BOSCOS) Seguint les línies marcades a la Conferència d'Hèlsinki (1993), es considera com una gestió i utilització dels boscos i dels terrenys forestals que, utilitzant la tècnica forestal, és capaç de mantenir globalment la seva biodiversitat, la seva productivitat, la seva capacitat de regeneració, la seva viabilitat i la seva capacitat de satisfer, actualment i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials pertinents i que té en compte les repercussions potencials dels canvis climàtics sobre els ecosistemes forestals.

Ginebre,Ginebró, cas.: Enebro m BOT/ FOR, 1 (Juniperus communis, subespècie communis, família de les Cupressàcies) Arbust o petit arbre aciculifoli, de 0,5 a 15 m, dioic de fulles linears i punxants, tot l'any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior. Les llavors i la polpa que les envolta formen l'anomena't ginebró, emprat en la fabricació de licors. N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot als llocs humits de la muntanya mitjana. Es fa als boscs clars i als matollars, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge alpí. Floració: III-V. Altitud: (20)100- 2400(2750) m. 2 Càdec.

Ginebró m BOT 1 Gàlbul de ginebre, gros i rodó com un pèsol, de pela pruïnosa i color blau negrós. Intervenen en els processos de fabricació de la ginebra. 2 (Juniperus communis, subespècie nana, família de les Cupressàcies) Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit. Es fa només a l'alta muntanya. 3 Càdec. 4 Ginebre.

Ginesta de Montpeller, cas.: Escobón, BOT/FOR, (Genista monspessulana (L.) L. Johnson, família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli d'1-3 m. Viu

als boscs poc densos i a les brolles de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-VI. Altitud: 0-600 m.

Ginesta patent, cas.: Hiniesta borde, BOT/FOR, (Genista patens DC., família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli d'1-3 m. Viu als boscs poc densos

de l'estatge montà submediterrani i de les contrades mediterrànies, en sòls àcids. Floració: IV-VI. Altitud: 100- 1500 m.

Ginesta sessilifòlia, cas.: Rubiana redonda, BOT/FOR, (Cytisophyllum (L.) O. F. Lang, família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,5-2 m. Viu a les rouredes i a les boixedes de l'estatge montà submediterrani i de les contrades mediterrànies. Floració: IV-VII. Altitud: 400-1500(1900) m.

Ginesta, Retama de olor, f BOT/FOR 1 (Spartium junceum, família de les Papilionàcies). Arbust quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses. Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars o aulets degradats. Emprada per la fixació de dunes?. 2 Flor de ginesta.

Ginestell, cas.: Piorno catalán, 1 (Sarothamnus arboreus subesp. Catalaunicus (Webb) C. Vic., Genista cinerea, G. scoparia, fam. Papilionàcies). Arbust baix, de color verd cendrós, amb branques fines i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues perennifoli d'1 a 3 m. Viu a les brolles i al boscs clars i prats calcaris de les contrades mediterrànies plujoses marines, muntanya mitjana, en sòls àcids. Floració: II-V. Altitud: 0- 800 m. 2 Gòdua. 3 Gòdua catalana.

Ginjoler, m, BOT/FARM (Ziziphus jujuba, família de les Ramnàcies). Arbust o petit arbre de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells. Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis.

Glauc-a adj Verd blanquinós.

Gleva f Pa de terra compacte, generalment cohesionat per les herbes i arrels, que s'aixeca tot llaurant i cavant.

Glever m AGR Terreny glevós, - cobert d'herbes - sense arbres ni arbusts.

Gòdua f cas.; Retama de escobas, BOT/FOR, 1 (Sarothamnus scoparius (L.), Vimm. ex Koch, família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli de(0,5)1-2(3) m. de fulles inferiors

trifoliades i superiors simples, flors grosses i grogues i fruits en llegum de marge pubescent. Planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana. Viu a les landes i a les brolles de clima marítim, a l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses, en sòls àcids. Floració: IV-VII. Altitud: 0-1500(1950) m- 2 gòdua catalana (Sarothamnus arboreus, catalaunicus, ssp launicus, família de les Papilionàcies) Arbust semblant a la gòdua, de fulles trifoliades i fruits sense pels. Habita en sòls silicis de la terra baixa mediterrània.

Goja f FOLK Aloja, dona d'aigua, fada. Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca. És una derivació del mite de l'esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l'aproximen a les variants germàniques d'aquest mite. La imaginació popular les descriu com dones de gran bellesa, ricament vestides, que habiten en palaus o coves sota les aigües. Solen dansar de nit o rentar roba als marges de rius i estanys i estendre-la a la llum de la lluna; el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada. ...(espill caigut de mans d'una goja)

Gorja f 1 Pas estret entre cingleres. 2 Gorg.

Grèvol, Boix grèvol, (m.) cas.: Acebo, BOT/FOR/JAR,.(Ilex aquifolium L., família de les Aquifoliàcies) Arbust o petit arbre perennifoli de 2 a 10(15) m. d'alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil-lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells. Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana, boscs i landes de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: V-VII. Altitud: (100)300-1850 m.

Grop m 1 1 FUST Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l'arbre. És produït per la secció de la part del tronc on s'origina el brot d'una branca. 2 Concreció envoltada d'un material diferent o menys dur.

Gual (m.) Paratge on un riu o riera és poc profund i de llit ferm per on pot ésser travessat caminant.

Guia, Cappare, S'anomena guia l'ull de l'arbre o el brot o brots principals més tendrals i de creixent.

Guinder m BOT/AGR (Prunus cerasus, família de les rosàcies) Petit arbre de fins a 5 m d'alçària, de fulles ovades, agudes, coriàcies i serrades, de flors blanques i de fruits drupacis, anomenats guindes. Emprat per contenir esllavissades.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger