P

Pacana f Fruit del pacaner.

Palmelles, Son les peces del carro que aguanten l'empostissat i que en la caixa són pararel·les als capçalets. Han de tenir una llargada de 5 pams, una amplada de 0,08 metres i un gruix de o,04 m. L' unitat de venda és la carga.

Palustre adj 1 Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls. 2 Que habita en llocs pantanosos.

Panna f 1 CONSTR NAV cadascuna de les posts que formen el pla d'una embarcació menor. 2 PESC Boia formada per trossos de suro, emprada en diversos arts de pesca. 3 SUR Llenca de suro, de forma quadrangular, que hom arrenca de l'alzina surera en pelar-la.

Paquet, Quan el cescle es destina a la fabricació d'atuells que no són corbats, com determinades menes de caixons, no es venen per rodells sinó per paquets, en els quals els cescles no es lliguen en roda, sinó estirats. Cada paquet té 96 parells de cescles. Usualment els cescles fan 9 pams de llarg, però hi ha paquets amb cescles de 7 pams. Per als paquets només s'utilitzen cescles de castanyer. La seva unitat de venda és la carga.

Parençós-osa adj Que té una bella o una bonica aparença

Partel-les, S'anomenen partel-les les dues posts que resulten de serrar pel mig i de llarg a llarg les trossades que tenen de 20 a 28 cm. de diàmetre. També s'anomenen partel-les les pots costeres que resulten de tallar la trossada en forma aparte-lada, o sia traient del mig un sol tauló i donant a les porcions costeres un gruix d'uns 0,13 metres més que el del tauló del mig. La seva unit de venda és la dotzena.

Passada, Veure: període de pas.

Peça.- El suro, un cop arrencat de la surera, es divideix en peces, mitges peces i trossos de trenc. La peça fa 4 pams de llarg, la mitja peça, 2; els trossos de trenc són irregulars. La unitat de venda és la dotzena de peces.

Pecejar.- S'entén per pecejar, al Montseny, el fer a peces la llenya.

Pega f 1 Substància negra o d'un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà. Negra com la pega. Enganxar amb pega. 2 pega de sabater Pega mesclada amb cera verga. 3 pega dolça Extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles, de color fosc o negre, que hom consumeix com a llaminadura. 4 pega grega Colofònia. 2 Mala sort que sembla perseguir algú. Estar de pega! 3 fer-hi pega (una cosa posada en un cert indret, etc) No anar-hi gens bé, fer-hi lleig. 4 En temps, emprat com a combustible lent per a les torxes i com a impermeabilitzant per a les pells i bots de vi, per calefactar- impermeabilitzar- el casc de les construccions navilieres. S'obtenia a partir de llenya d'alzina i pi a través d'una combustió lenta dins un forn. El producte obtingut era una variant de quitrà i brea.

Peguera f Forn de pega, 1 Forn on es crema la llenya de pi per fer quitrà i pega. 2 Lloc on s'escalfa la pega

per a marcar el bestiar.

PEIN Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, amb l'objectiu....(Al buscador)

Peladors Treballadors dels boscos de sureres, que a l'estiu, fan la feina de llevar el suro i el pelegrí.

Peladures.- Tires de pell de l'arbre que s'arrenquen quan es pela essent encara tendre

Pelar l'alzina surera.- Operació de treure-li el suro o pell forana quan ja se li ha tret el pelegrí o ha estat espelagrinada algun cop.

Pelar, Treure l'escorça al pi un cop tallat; s'ha vingut fent tot just al tallar i desramar o, en tot cas, abans de desembocar. Últimament es fa més a la serradora.

Pelat,

Pelegrí, S'anomena pelegrí la pell forana o suro que produeix l'alzina surera quan encara no ha estat mai pelada.

Pell Forana, De fora, externa.

Pelló, Perelló, m Clofolla d'alguns fruits secs.

Penya (f.) Pedra molt grossa al descobert. / Conjunt de persones que solen concórrer en un club o en un café amb la finalitat de trobar-s'hi i conversar.

Penyal (m.) Penya elevada i aïllada.

Penyalar m Lloc ple de penyals.

Perelloner m BOT/AGR/FOR cas.: Piruétano, (Pyrus amygdaliformis, Pyrus spinosa Forsk, família de les Rosàcies) Petit arbre caducifoli, de 2 fins a 6 m d'alt, amb branques sovint espinoses, de fulles ovades o lanceolades, enteres, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits globosos, anomenats perellons. Es fa en bardisses, a la regió mediterrània plujosa i de l'estatge montà submediterrani. Floració: IV-V. Altitud: 100-1050 m.

Perera, P. silvestre o borda, BOT/FOR/AGR cas.: Peral, (Pyrus sylvestris, P.communis L., família de les rosàcies) Petit arbre caducifoli, de 2 a 15 m. d'alt, de tronc grisos quelcom vermellós, de rames abundoses i freqüentment espinoses per avortament de rametes. La copa és recollida; fulles ovades i bastant consistents, arrodonides, apuntades i amb vores finament crenades i de pecíol llarg. Flors blanques, anteres amoratades i cinc estils lliures. En el mesocarpi sol haver-hi unes concrecions llenyoses. Fruit en pom, la forma del qual, juntament amb la de les fulles,serveix per separar-ne varietats. Hom dona el nom de perera borda a les formes silvestres i subespontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana. Cultivat i a vegades subespontani a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies muntanyenques. Floració: IV-V. Origen: Europa oriental j Àsia occidental.

Període de pas, Temps entre dos tractaments silvícoles o passades- tallades discontínues de selecció per exemple- successius. Per ex.: en el PTGMF del 2003 hi ha: Ps, 12 anys; Qsp, 15 anys; Fs, 14 anys.

Perxada de llates Latizal

Perxada f BOT/FOR Plantació (millor dir Formació) densa d'arbres joves i prims, especialment de castanyers i d'avellaners.

Peu Dret, A Olesa s'anomena peu dret al brot que surt del tronc o les besses d'una olivera quan, per a créixer en amunt, no l'ha de circumval·lar poc o molt. / A peu dret: expressió emprada, referint-se a arbres de bosc, indicant tal qual estant, sense tocar.

Pi americà, (Pinus aristata, fam. Pinàcies). Oriünd del sud-oest dels Estats Units, és un arbre petit de fins a 15 m d'alt, amb fulles en grups de 5, apegaloses, i amb cons de 4 a 9 cm de llarg.

Pi blanc, Pi bord, Pi garriguenc, Pi mèlic,cas.: Pino carrasco, (Pinus halepensis Mill., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 10 a 20 m d'alçària i és de capsada arrodonida, poc densa i d'un verd clar, d'escorça grisa, de fulles de 6 a 16 cm, aparellades, i de pinyes nombroses, de 5 a 12 cm de llarg. De distribució mediterrània, forma boscs extensos a la terra baixa. Floració :IV - V. Altitud: 0 - 1200 m.

Pi cembra, (Pinus cembra, fam. Pinàcies). Natural dels Alps i dels Carpats, de fins a 25 m d'alçària, caracteritzat per l'escorça de color gris rogenc, pels brots recoberts d'un toment ataronjat brunenc,per les fulles quinades de 5 a 8 cm i pels cons allargats de 5 a 8 cm de longitud.

Pi d'Àustria, (Pinus nigra ssp nigra, fam Pinàcies). Propi de l'Europa sud-oriental, d'Itàlia central i d'Àustria; és un arbre alt, de fins a 40 m d'alçària, capçada piramidal, amb fulles geminades de 8 a 16 cm, punxents i rígides, i amb pinyes de 5 a 8 cm. La seva fusta és molt apreciada.

Pi de Canàries, Pino canario, (Pinus canariensis Sweet ex Spreng., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli, de 20 a 30 m. d'alçària, endèmic de l'arxipèlag canari i plantat sovint en parcs i jardins, escorça d'un bru rogenc i un xic fissurada, fulles ternades de 20 a 30 cm de llargària, pinyes ovoides, amb apòfisis piramidals. Floració: III - V.

Pi excels, cas.: Pino llorón del Himalaya, (Pinus excelsa, P. Wallichiana A.B. Jacks., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli, procedent de l'Himàlaia, de 20-30(50) m d'alçària, escorça de color gris brunenc, fulles en grups de cinc, penjants, flexibles i de 8 a 20 cm de llarg; cons cilíndrics de 15 a 25 cm. Cultivat com a ornamental. Floració: III-V.

Pi insigne, Pino de Monterrey, Pino insigne,(Pinus radiata D. Don, fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli,.originari del sud de Califòrnia, de 29 a 40 m d'alçària, amb escorça fissurada de color bru fosc, fulles ternades de 10 a 15 cm de llarg; cons cònico-ovoides de 7 a 14 cm de llargada. Conífera introduïda a Catalunya, com a arbre ornamental i forestal, amb una àrea ben definida i amb produccions elevades, als terrenys silicis, de cotes entre els 200 i 500 m. i amb pluviositat superior als 750 mm., de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, i sobretot la part de la Selva que compren els contraforts del Montseny i les Guilleries. Això és: contrades orientals humides , en sols àcids. Floració: II - IV.

Pi negre, cas.: Pino negro, (Pinus mugo subesp uncinata (Ramond ex DC.) Domin), fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 10 a 25 m d'alçària, però sovint més baix, té les fulles de 3 a 8 cm, aparellades, i les pinyes de 5 a 7 cm, amb apòfisis prominents i recorbades. Fa boscs, sobretot a l'estatge subalpí, als Pirineus i en certs punts dels Alps i de la serralada Ibèrica. Espècie arbòria que assenyala al nostre país el límit altitudinal del bosc, entorn els 2200-2300 m. Floració: IV - V. Altitud: (850)1300 - 2400(2700).

Pi pinyer(pinyoner), Pi ver, cas.: Pino piñonero, (Pinus pinea L., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 10 a 30 m d'alçària i capçada en forma de para-sol, escorça brunenca amb clapes d'un bru ataronjat, les fulles geminades de 10 a 20 cm de llarg, les pinyes de 8 a 14 cm de longitud, ovoides i brillants, amb apòfisis piramidals. És propi de la regió mediterrània i habita sols sorrencs silicis, a les brolles i dunes fixades de terra baixa no gaire allunyada del litoral. Forma masses importants a les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental, el Maresme, la Selva, l'Empordà i el Gironès. Floració: III - V. Altitud: 0 - 1000 m.

Pi rígid, (Pinus rígida, fam. Pinàcies). Propi de l'est d'Amèrica del Nord, ateny fins a 25 m d'alt, fulles en grups de tres, rígides i de 7 a 14 cm de llarg; pinyes de 3 a 7 cm de llargada.

Pi roig, Pi rojalet, Pi rojal, Pi bord, cas.: Pino albar, Pino silvestre, (Pinus sylvestris L. fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de talla gran de 10 a 40 m d'alt, fustals molt drets i nets desenvolupant-se en boscúria, port cònic a la primera edat. El tronc és gris-verdós de jove; al ser adult l'escorça és rogenca un xic ataronjada en el terç superior i en la base de les rames. És el pi de pela més prima. Sistema radicular ben desenvolupat, amb arrel principal i moltes secundàries. Fulles aparellades de 3 a 7 cm de llarg, d'un verd-gris-glauc, restant al arbre uns 3 anys. Prefereix terres silícies i fresques. Pinyes de 3 a 6 cm de llargada. És comú a les planes de Sibèria i de l'Europa septentrional i central i penetra a les muntanyes mediterrànies. Molt estès al nostre país, a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses en cotes entre els (200)600 i 1800(2000) m. Floració: V - VI.

Pi Ullat.- Aquell que està escapçat o amb el cap mort, o tant migrat que sols té creixent a les branques o besses.

Pi, cas.: Pino (m.) BOT/FOR (Pinus sp, fam. Pinàcies). Gèn, d'arbres perennifolis, fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast. Monoics amb flors estrobiliformes. Les femenines en madurar es lignifiquen i formen cons o estròbils pseudocàrpics (les pinyes). Aquests cons tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen tant sols d'esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors (pinyons). El pollen, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes. El gènere compren més de 100 espècies, distribuïdes per l'hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans: pi blanc, pi negre, pi pinyer, pi roig, la pinassa i el pinastre.

Picador, (Avui serrador).- Quan duia xumet i fins i tot ja pantalons llargs, gent que talla (amb destral).

Picar llenya, Picolar llenya. Trossejar-la.

Pícea, cas.: Pícea f BOT/(FOR) (Pícea abies (L.) Karsten., família de les Pinàcies). Arbre perennifoli, aciculifoli, de 20-50 m. d'alt, capsada cònica de color verd fosc, branques verticals, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides. Forma boscs extensos a la regió eurosiberiana Plantat localment com a arbre forestal, als estatges montà i subalpí, també cultivat com a ornamental. Floració: IV-V. Origen: centre i nord d'Europa.

Picolar v tr Tallar una cosa a trossets menuts, capolar.

Piles, És el nom que en algunes comarques, entre elles el Cardener, donen als formigons. N'hi ha de boïga i de conreu : les de boïga fan de 6 a 7 pams de llarg i les de conreu de 4 a 5. La seva unitat de venda és la carga,

Pimpoll, És el nom que es dona a Tortosa al pinetó.

Pimpollada, A Tortosa s'entén per pimpollada, el conjunt de pimpolls que hi ha plantats en un tros o poblant-lo..

Pinassa, Fuaca de pi, S'anomena pinassa la fulla de pi, de qualsevol mena de pi que sigui.

Pinassa, Pi gargallà, Pi nassarre, cas.: Pino negral, Pino laricio,Pino salgareño,( Pinus nigra subsp alzmannii (Dunal) Franco,Pinus laricio (Poir) fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de fins a 20 - 25 m d'alçària, capçada de figura piramidal i color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, pinyes petites estretament ovoides. Es fa a la muntanya mitjana,estatge montà submediterrani,sobretot en terreny calcari. Cobreix àmplies zones del centre i nord de Catalunya, entre els 500 i 1200 m. d'altitud. A les cotes baixes es barreja amb el pi blanc i a les altes amb el pi roig. Floració: III - V. Altitud: 250- 1500(1700) m.

Pinastre, cas.: Pino rodeno, Pino marítimo, Pino resinero, (Pinus pinaster, fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 20-30 a 40 m d'alçària, capçada cònica, d'escorça bruna rogenca i clivellada, fulles aparellades de 10 a 20 cm de llargada, rígides i punxants, pinyes ovato-còniques amb les apòfisis romboïdals i prominents. És propi de l'Europa sud-occidental, on és extensament plantat. Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a la serra d'Espadà. S'ha adaptat be als terrenys silicis, de manera que tendeix a desplaçar el pi pinyer i l'alzina surera. Es tracta d'una espècie introduïda a les comarques nord-orientals de Catalunya i ben adaptada, capaç de constituir boscos de gran producció. El seu hàbitat correspon als terrenys silicis per sota de la cota del pi insignis, fins arribar quasi al nivell del mar. Floració: IV - V. Altitud: 0 - 1500 m.

Pineda, Pinar, Indret poblat o plantat de pins. És costum entendre per pineda, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són pins./ f GEOBOT Bosc o arbreda de pins, les pinedes (formació vegetal o ecosistema) solen ésser bosc secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmesos. Actualment ocupen una gran extensió i són afavorides per l'home, directament per els diversos aprofitaments, i indirectament degradan les comunitats vegetals genuïnes. A la terra baixa es fa la pineda de pi blanc, que substitueix alzinars o aulets, carrascars i màquies; és la formació arbòria que ocupa més superficie als Països Catalans. La pineda de pi pinyer prospera sobretot en terrenys sorrencs o saulonosos del litoral o del domini de la surera. La pineda de pinastre, poc representada a Catalunya, es troba en indrets humits, en substitució de la sureda. La pineda de pinassa habita el domini de la roureda o rovira-el roure de fulla petita-sobre substrat calcari.´La pineda de pi roig és propia de muntanya. La pineda de pi negre es troba només a l'alta muntanya.

Pinetell, Pinetó, Pinoll, m Pi jove. Pi que si es tallés, es podria aprofitar tot ell per costal, pel poc ample de corona que té.

Pinetellada, Pinetonada.- Clap o pineda de pinetells.

Pinetó m Pi petit.

Pinosa, Bosc de pins molt poblat i d'extensió.

Pioner-a adj i m i f gal·l Capdavanter, que va al davant en el progrés. Així, el bedoll, abedul, betula sp.,tolera sòls molt àcids i pobres.

Piracant, cas.: Espino de fuego, BOT/FOR/JAR (Pyracantha coccinea M-J- Roemer, família de les Rosàcies) Arbust perennifoli i espinós d'1-2(3) m. d'alt, de fulles el·líptiques, de flors blanques, arranjades en corimbes, i de fruits petits, de color escarlata o vermell ataronjat. Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies plujoses, a l'Europa meridional submediterrània. Emprada en jardineria i per a fer tanques vives. Floració: V-VI. Altitud: 100-700 m.

Pla simple de gestió forestal (PSGF)

Pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF) / Cal elaborar-lo amb el programa METABOSC, que facilita gratuïtament el Centre de la

Propietat Forestal (CPF)

Plançó m AGR 1 Arbre nou destinat a esser trasplantat. 2 Branca plantada perquè arreli. 3 fig Fill.

Plançó, Estaca, Tany escapçat o afuat en sa part més gruixuda, quan és de bona mena i tendrer, per ser plantat amb l'objecte que arreli, rebroti i esdevingui amb el temps un arbre.

Plançoneda (f.) Lloc poblat o plantat de plançons.

Planifoli-òlia adj i m BOT Dit de les plantes de fulla ample i generalment caduca.

Plantar a portell AGR Plantar els arbres en rengles paral·lels de manera que els consecutius de cada rengle corresponguin als punts mitjans dels buits entre dos arbres del rengle immediat.

Plantes aviverades Al plantar, no immediatament, plantes d'arrel nua, cal aviverar-les, això és, cobrint les arrels amb terra humida en lloc ombrejat i arrecerat del vent

Plantes xucladores ...(Fanaleres, grosses flotes de roldó i altres plantes xucladores...)

Plàtan d'Orient, (Platanus orientalis, família Platanàcies). De Macedònia, Tràcia, Xipre, Anatòlia, nord de Pèrsia, Afganistan di l'Himàlaia.

Plàtan fals (m.) BOT. Falso platano, Arce blanco, (Acer pseudoplatanus L. família de les Aceràcies). Arbre caducifoli de 10 a 25(30) m. d'alçada, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara. Comú a Europa central, a Catalunya només es fa a les comarques més septentrionals, als boscs caducifolis humits de l'estatge montà. També es plantat en parcs i jardins. Floració: IV - V. Altitud: 800 - 1500 m.

Plàtan, Plàtan d'ombra, cas. : Platano, BOT/JAR/FOR; (Platanus hispanica Mill. Ex Münchh.,P. hybrida, família de les Platanàcies). Arbre caducifoli corpulent, de 10-40 m. d'alt, de capçada ample i d'escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pels i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Excel·lent arbre d'ombra, comú en parcs i passeigs i suporta molt bé la pol·lució atmosfèrica. Fusta de bona qualitat. Plantat i sovint també

subespontani als boscs de ribera de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: OBVI. Altitud: 0-1500 m.

Pluja àcida (Contaminació difusa global)

Poblament m Acció de poblar./ Establiment d'una població en un espai determinat.

Podall (m.) Falcó, podadora de fulla en forma de falç petita, per a podar.

Pollanc, A Olesa s'anomena pollanc el peu dret d'olivera nascut en forma que per a créixer en amunt ha de circumval·lar poc o molt el tronc en el qual ha nascut.

Pollancre del Canadà (m.) BOT/FOR (Populus canadensis, fam. de les Salicàcies). Arbre d'origen híbrid entre el pollancre i la carolina, amb caràcters intermedis. Compren moltes cultivars i és molt conreat a tot Europa.

Pollancre, Xop, Arbre Poll, BOT/FOR cas.:Alamo negro, Chopo, (Populus nigra L., fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli, de 10 a 30 m. d'alt, de capçada amb certa irregularitat, borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, flors en aments i fruits en càpsula; es fa als boscs de ribera de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies, en gran part d'Europa. Floració: II-IV. Altitud: 0-1300 m.

Poll-Auba, BOT/FOT És el nom mallorquí de l'alba.

Pollina f FOR És un quadrat que prop d'un dels extrems té dues entalles per a recolzar-hi dos peus d'una alçada de poc més d'un home; l'altre cap s'apoia a terra i té el nom de culassa. Serveix per a serrar fusta (Jo encara no duia xumet). Ha caigut en desús per tot on és fàcil serrar mecànicament.( En P. d'A en parlava, ho recordava de jove; també de la mula que, en una estança, al costat a on es feien embotits, voltava fent anar la trinxadora de carn....)

Pollís-issos m BOT/AGR Rebrot perjudicial que surt a la soca d'un arbre o a una branca feta.

Pols ambiental FOR/CLIM La massa arbrada del país està per damunt de les mitjanes europees. Segons Badia, Estrada i Vilanova (1978) l'absorció de pols ambiental pot ésser de 30 a 80 Tm/Ha/any en suspensió.

Pomera salvatge, BOT/FOR cas.: Manzano silvestre, (Malus sylvestris, Pyrus malus L., família de les Rosàcies) Petit arbre caducifoli, de dos a deu-dotze m d'alt, capçada baixa i extensa, més o menys espinós, de fulles ovals crenades i de pecíol curt, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de dos a tres cm de diàmetre, acerbs o dolcencs. Es fa en boscs i matolls d'una gran part d'Europa. Aquí, a les bardisses i als boscs caducifolis poc densos, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge subalpí. Floració: IV-V. Altitud: 100-1880 m-

Port m BOT/FOR 1 Hàbit. El port de les varietats d'ordi en el període vegetatiu pot variar des de ajagut o postrat fins a erecte. 2 Grandària i forma d'un arbre, d'una planta.

Possibilitat, FOR Renda anual capaç de produir-la el capital vol P=E/Torn+D/2; P= possibilitat; E=volum de la massa; D=creixement corrent anual de la massa, 1 a 3 % ( Ap. D'en Cas....) (No pel Fs i el Ps, crec). Producció d'una massa arbrada de superfície coneguda, referida a la unitat de temps ( un any o bé un període d'alguns anys (Del llib. de P.P.An...) . Hi menciona la fórmula austríaca per la seva claredat i per poguer-se acceptar per a tractaments de massa irregular i regular: P=I+(Er-En)/n; P=possibilitat; I=creixement corrent anual; Er=existències reals (actuals); En=existències normals o ideals. Segons la fórmula austríaca, en una massa en equilibri (Er=En), la P coincideix amb la I.

Post (f) FOR Peça de fusta plana, de certa llargada, menor amplària i poc gruix./ S'entén per post el tauló coster quan en sa part prima no té sinó de 0,03 a 0,05 de gruix. També son posts el bastard i la vuitena. La seva unitat de venda és la dotzena.

Post de Dotzena, f, FOR Fa 2 metres de llarg per 0,02 metres de gruix. La seva unitat de venda és la carga.

Post de Fulla, f, FOR És la que es serra uniformement d'un centímetre de gruix. Pot fer qualsevulla llargada, però s'acostuma a donar-li 10 o 12 pams.

Post de Setze, f, FOR Fa 2 metres de llarg per 0,02 metres de gruix. La seva unitat de venda és la carga.

Post Manresana, f, FOR Fa 2 metres de llarg però,o15 metres de gruix. La seva unitat de venda és la càrrega.

Pradell (m.) Prat petit.

Productivitat Potencial, f, FOR Màxim productiu d'un hàbitat determinat, que s'assolirà amb l'espècie més ben adaptada.

Promontori m Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.

Pruïna, f, BOT/FOR Eflorescència cerosa o cotonosa de l'epidermis d'alguns vegetals, com la de la pruna o lles fulles de col.

Prunyoner, cas.: Ciruelo silvestre, Escambron, BOT/FOR (Prunus domestica sbesp. insititia(L.) Bonnier & Layens, família Rosàcies). Arbre caducifoli de 2-10 m. Subespontani i naturalitzat sobretot a l'estatge montà; també plantat com a peu per a empeltar. Floració: IV-V. Altitud: 200- 1300 m.

Pseudoverticils, BOT/FOR Exemple en la ramificació del cirerer.

PTGMF, FOR Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal.

Puig (m.) Elevació més o menys pronunciada d'un terreny no gaire extens formant cim: es veu millor la plana des de dalt del puig.

Puiget (m.) Pujol, turó petit.

Pujol (m.) Puig petit.

Pungany, m, BOT/FOR És un dels noms empordanesos de l'escarrot o tenell.

Puntals, m, AGR Al Baix Empordà s'anomenen puntals els peu-drets i pollancs de l'olivera quan són de mida superior a la de mànec.

Puntejats Arbres poc nombrosos i dispersos dintre una massa