skip to main | skip to sidebar

dissabte, 15 de maig de 2010

R

Rabassa f 1 Part de la soca d'un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. (Part baixa de la soca). 2 Soca grossa i seca destinada a ésser cremada.


Rabassa f S'entén per rabassa la soca de l'olivera, i, per extensió, la de la noguera i, també, a la de qualsevol arbre.

Rabassó, FOR/BOT Es el nom que es dona a la soca del bruc di alguns altres arbusts.

Rabassut-uda adj FOR De molt gruix o volum, relativament a la seva alçada.

Rabissell-s Caps ?, puntes ?

Rai, FOR És l'empostissat que es forma amb les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Les peces i bigues s'uneixen entre sí amb grills de bedoll.

Raig del Carro, Rau (Men.) Brendoles (Mall.).-Cada una de les peces que uneixen el botó amb les corbes. Son fetes de fusta d'alzina i, com les corbes, grosses, mitjanes i petites, essent sempre de 0,80 m. de llarg. El raig ha de fer en el cap gros de 0,07 a 0,15 m. I en el cap petit de 0,04 a 0,07 m.

Rama de Marina, FOR/BOT És el nom menorquí de l'arbúcia.

Rama, Ramassa, FOR/BOT Conjunt de branquillons i branques que no arriben a tenir mida de mànec i que encara sostenen fulla. Una branca sola, amb fulla, també s'anomena rama.

Ramatge m veg. brancatge.

Rambla f 1 GEOMORF Curs d'aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial. El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca i al de torrent ala Catalunya humida. 2 Areny d'una rambla. 3 p ext. Sòl vegetal que es forma a l'areny d'una rambla. 4 Camí o carrer destinat a passeig.

Ramera, FOR És el nom menorquí de la capça.

Rampant m Terreny rost.

Ratllat del suro,

Rau, FOR És el nom menorquí del raig de carro.

Raure el Bosc, FOR En algunes comarques, Conca de Barbarà, l'Alt Urgell,..., de netejar el bosc en diuen raure el bosc.

Rebedor, FOR Es dona aquest nom a la persona que acut en representació del comprador o venedor a pesar, comptar o amidar les unitats venudes objecte de tracte.

Reboll, m, FOR Renadius de roure o alzina d'una soca. / Reboll (m.) Brot d'un arbre, especialment el que surt de la rabassa. /Arbre jove nascut de la rabassa d'un altre, / Coscoll. Garric.

Rebordonir-se, v pron, FOR/BOT Restar una planta com aturada en el seu desenvolupament, seca di esquifida.

Rebordonit, Rebordoniment, m, BOT/FOR 1 Acció de rebordonir-se. 2 Estat d'una planta rebordonida.

Rebrot m BOT/AGR/SELV Brot nou. Brot de creixement ràpid que neix a la part baixa del tronc o a la rabassa en els punts de tallada de l'esporga de l'arbre. / sin. compl. (brolla); lluc; mamantó.

Rebuig, FOR És el nom que es dona al suro de pitjor qualitat. En fer el rusquer es posa en pila a part.

Recobriment, FOR veure Fracció de Cabuda Coberta.

Recular, AGR Al Vallès s'entén per recular o escapçar una olivera, esporgar-la tallant-li les branques o barres més altes i poc tendrals.

Redol m 1 D'una superfície més o menys plana, una porció de contorn aproximadament

circular, la porció que hi ha tot al volt d'un punt determinat. 2 Erol.

Regeneracio, f, BOT/FOR 1 Acció de regenerar o de regenerar-se. 2 l'efecte.

Rem de Bosc, Tornall, Mesura d'una feina manual; consideració d'una part del bosc. Treball a fer, feina, sobretot si és llarg i feixuc.

Rematant, FOR Tractant en boscs. Contractant de fusta.

Renadiu- iva adj, BOT/FOR 1 Que reneix. Renaixent. Va reprendre la tasca amb delit renadiu. 2 Planta, fruit, etc, que reneix sense ésser sembrat de nou. Canyes renadiues.

Renoc, BOT/FOR S'anomena renoc, en un arbre, el ressecament produït per un mal gest o una ferida que no s'ha pellat o que es va podrir. Renoc-a adj. Dit de la planta o animal que presenta senyals de no desenvolupar-se be, de no arribar a ésser mai bo per res.

Renovellament m, BOT/FOR 1 Acció de renovellar; 2 l'efecte. Quan una planta jove, d'un a quatre anys, vigorosa i ben adaptada,

pateix un dany mecànic o presenta una deformació irrecuperables, es pot fer un renovellament, això és, "tallar a ran" ( un a dos cm per damunt del coll de l'arrel) amb l'objectiu de induir la rebrotada de la part Aérea i triar-ne un.

Renovellar v tr Donar nou vigor, animar d'una força nova.

Repicar les arrels Al plantar amb planta d'arrel nua es repiquen, això és, s'eliminen amb un tall net els 5-10 cm finals de les arrels principals; d'aquesta manera, a més d'afavorir l'arrelament, es segueix l'estat sanitari (secció tallada blanca, blanca, homogènia, no seca)

Rescaldar, FOR És l'operació que es fa a les piles de carbó en essent cuites, per apagar-les, pulveritzant la terra que les cobreix.

Rescaldins, FOR, Són els petits trossos de carbó que es fan seguir quan es rescalda. Treta la pila els rescaldins solen quedar a la plaça fins que, amb l'acció del temps, es colguen o pulveritzen,

Resina (f.) FOR/BOT/QUIM ORG, Substància viscosa secretada per algunes plantes ( com els pins) que, en contacte amb l'aigua, se solidifica adquirint aspecte vitri. / Producte de síntesi química, de característiques similars a les resines.

Retús-usa adj BOT Dit dels òrgans laminars d'apex truncat i emarginat. Fulles retuses.

Riba f Vora de la mar, d'un riu, d'un llac.

Riber m Terra que deixa el riu.

Ribera f 1 Terrenys pròxims al riu o al mar. 2 Riba. 3 Vall, conca.

Ridorta f BOT/FARM/FOR 1 (Clematitis flammula, família de les Ranunculàcies) Liana de tres a cinc m de llargària, (a voltes més?) de fulles oposades i

bipinnades, de flors blanques,oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en poliaqueni. Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d'Europa. Té propietats vesicants. 2 Vidalba.

Riera f Curs natural d'aigua generalment intermitent per manca d'aigua a l'estiu, de vessant d'extensió comarcal i de cabal inferior al riu.

Ripícola adj ECOL Que habita les riberes i vores de riu.

Ritidoma m BOT En l'arrel i en la tija, conjunt de teixits morts de l'escorça situats per fora del fel-logen. En alguns cassos es desprèn en forma de plaques (ritidoma esquamós) o en forma de franges anulars (ritidoma anellat); en altres cassos no es desprèn.

Robinia, (Falsa) acàcia, cas.: Robínia BOT/ORN/FOR, (Robinia pseudoacacia L., família de les Papilionàcies). Arbre caducifoli de 10-25 m. d'alt, fulles impari-

pinnades amb folíols ovals i enters, d'estípules transformades en espines; de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum Cultivat en talussos i camins; naturalitzat als boscs més o menys humits de l'estatge montà i contrades mediterrànies. Floració: IV-VI. Origen: Amèrica del Nord.

Rodal m 1 Tros d'un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi ha. 2 Cada un dels vint districtes rurals d'Elx.

Rodalia f 2 GEOG Territori que compren un petit grup de centres de poblament, amb unes afinitats grans, en el sentit humà i de l'economia elemental, centrats per una població que exerceix atracció sobre la resta del grup.

Rodell, FOR S'entenen per rodells els feixos de cescles juntats i lligats de forma rodona. Son de diversa mena, segons la llargada dels cescles....(pag.. 156...El nombre de parells de cescles -que diu el llibre- és el convingut pels diferents interessats en la venda i fabricació de rodells, a les Guillaries, comarca a on hi ha principalment les bagues de castanyers. Al convenir això, jo ni xumet duia....)

Rodellers, Roders, FOR Nom que es dona als treballadors que fan rodells.

Roders FOR Treballadors del bosc, que en el seu dia, han preparat rodells a les perxades i plantacions de castanyer, per encerclar embalatges per el transport ultramarí.

Ròdol(s) (m.) Espai més o menys circular entorn d'una cosa,

Roldó, Roldor (m.) BOT/FOR, cas.: Emborrachacabras, (Coriaria myrtifolia, fam. Coriariàcies). Arbust coriaci de fruits negres, bacciformes, i de fulles emprades per a adob de pells.

Roldor, m, cas.: Roldón, 1 BOT (Coriaria myrtifolia L., família de les Coriariàcies) Arbust caducifoli de (1)1,5 a 3(4,5) m d'alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovato-lanceolades,enteres i quasi sèssils, flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, fruits formats per cinc aquenis negres i lluents, embolcallats pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós. Es fa típicament en bardissars, a la terra baixa de la regió mediterrània oriental i és comú al Principat de Catalunya, a les contrades mediterrànies i a l'estatge montà. Floració: III-IV. Altitud: 0-1000 m. Els fruits són metzinosos i solen ocasionar enverinaments per la seva semblança amb les mores. Les fulles, assecades i moltes, són emprades per adobar les pells, i la roldorassa com adob en agricultura. 2 TEXT Nom donat al sumac després d'haver-ne extret el taní que contenia.

Roll (o Rull) m FUST 1 Tronc d'arbre del qual hom ha separat la brancada i les arrels i del qual hom pot treure bigues i posts. 2 Porció de tronc d'arbre tallada en sentit diametral i que té forma cilíndrica, més llarg que gruixut.

Romaní, Romer(Lleida), cas.: Romero m 1 BOT/FARM/ALIM (Rosmarinus officinalis L., família de les Labiades) Arbust perennifoli de 50 a 150(200) cm d'alt,

molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules. Es fa en brolles i llocs secs de la regió mediterrània, sobretot en sòls calcaris. Floració: I-XII. Altitud: 0-1400 m.. És conreat com ornamental i per a l'obtenció d'essència. És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc. Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment. (El rei dels arbusts per J. V.). 2 romaní mascle BOT Esteperola.

Romeguera f 1 BOT 1 Esbarzer 2 romeguera de rostoll Romegueró. 2 fig Cosa o persona que hom troba pel camí i

destorba d'arribar d'hora

Romeguerar m Esbarzerar, especialment de romegueró. / Lloc on creixen romegueres.

Romegueró m BOT (Rubus caesius, família de les Rosàcies) Planta arbustiva perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i tomentoses pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses. Es fa en indrets humits, generalment sobre substrat calcari, a tot Europa.

Rompre, AGR/FOR Per rompre un tros de terra s'entén l'operació d'arrencar-la fent gleves, per a deixar-les assecar i cremar-les al mateix tros després d'apilar-les d'arrels enfora. També es diu que es romp la terra al arrencar un bosc.

Rompuda, AGR Es diu que es fa una rompuda quan es romp un tros de terra. La distinció principal que hi ha entre una rompuda i una artiga consisteix en que la rompuda es fa en terres sense arbres i destinades a ser rompudes periòdicament, i l'artiga es fa en terres de bosc amb arbres, o sols excepcionalment per a fer una plantació d'arbres o vinya.

Ronyar, Rusclar, FOR És l'operació que consisteix en fer saltar amb alguna eina la part granulada que té l'escorça d'alzina quan és vella. A la garrotxa ho solen fer dones.

Roser de flor petita, cas.: Rosal silves- tre, BOT/FOR (Rosa micrantha Borrer ex Sm. In Sowerby, fam. Rosàcies) Liana caducifòlia de 1-3,5(4) m. d'alt, de fulles glanduloses al revers i de flors d'un rosar pàl·lid, Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies plujoses i de l'estatge montà. Floració: V-VII. Altitud: 0-1650 m.

Roser englantiner, cas.:Rosa mosqueta, Espècie de roser silvestre. (Rosa sempervirens L. Família de les Rosàcies). Liana perennifòlia d'1-5 m. Viu als alzinars i a les bardisses de les contrades mediterrànies. Floració: V-VII. Altitud: 0-1200 m.

Roser, m cas.: Rosal, BOT/JARD (Rosa sp. Família de les Rosàcies). Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de tiges casi sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinòrrodon. La majoria de rosers de jardí són d'origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals R. chinensis, R. odorata, R. multiflora i R. wichuraiana, de l'Àsia oriental, R. moschata i R. foetida, de l'Àsia occidental, i R. gallica, d'Europa. Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten gran varietat de formes, colors i aromes.

Ròssec, Rossegall (Mall.), FOR Canal de cingle o d'alta margenada per la qual s'estimben els arbres, o les seves peces, en fer una treta. o s'hi fa el ròssec sense estimbar. És el camí això? No, és un ròssec de fa temps, el camí passa, donant el vol, va per aquí..

Rost-a. Rampant 1 adj Que fa pendent. Un camí rost. Una pujada molt rosta. 2 m Terreny que té una pendent considerable.

Van pujar rost amunt. Rodolarem rostos avall. / El rost d'un congost.

Rotllo de Sitja, FOR És el nom mallorquí de la plaça on es fa la pila de carbó.

Roure africà (m.), cas.: Quejigo, Roble andaluz, (Quercus canariensis Willd., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 10 a 30 m d'alçària, amb fulles marcescents, el·líptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica, boscs caducifolis de les contrades mediterrànies plujoses amb sòls àcids, i a les muntanyes nord-africanes. Floració: IV-V. Altitud: 50.900 m.

Roure cerrioide, cas.: Roble, (Quercus cerrioides Willk & Costa, Q. Faginea ssp cerrioides, família de les Fagàcies) Arbre caducifoli de 5 a 25 m. d'alt,amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses; és natural del nord-est de la península Ibèrica, fa boscs a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-V. Altitud: 0-1600 m.

Roure de fulla gran (m.), cas.: Roble albar, (Quercus petrae (= Q. Sessilliflora), fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 15-30(40) m, d'alt, amb fulles grosses, obovades, sinuades i glabres, es troba en una gran part d'Europa, però escasseja als països mediterranis, als boscs caducifolis de l'estatge montà plujós, sobretot en sòls àcids. Floració: IV-V. Altitud: (200)500-1800 m.

Roure de fulla petita, R.valencià, (m.), cas.: Quejigo, Roble Carrasqueño, (Quercus faginea Lam. ssp valentina, fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 5 fins a 15 m d'alçària, amb fulles menudes, ovades, dentades i finament tomentoses al revers; es troba a la península Ibèrica, fent boscs a l'estatge montà i a les muntanyes mediterrànies sobretot en sòls calcaris, i escassament a Mallorca. Floració: IV-V. Altitud: 0-1600 m.

Roure martinenc (m.) cas.: Roble, Roble pubescente, (Quercus pubescens Willd.=Q.humilis, fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 5 a 25 m d'alt, amb fulles sinuades i tomentoses pel dessota, creix a l'Europa submediterrània. És el que hi ha, sembla ésser, al Ripollès. Floració: IV-VI. Altitud: 0-1600(1875) m.

Roure penol (m.),cas.: Carballo, BOT/FOR ( Quercus robur L., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 15 fins a 40(45) m d'alt, amb fulles obovades, lobulades, glabres i subsèssils, és comú a una gran part d'Europa, però en els Països Catalans només es fa en algunes comarques del nord del Principat, en boscs de l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-V. Altitud: 100-1200 m.

Roure reboll (m.),cas.: Melojo, Rebollo, ( Quercus pyrenaica Willd., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 3 fins a 15(20) m. d'alçària, amb fulles oblongues, profundament pinnatífides i densament tomentoses, és propi del sud-est d'Europa, però als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa; llocs de l'estatge montà i sòls àcids. Floració: V-VI. Altitud: 950-1500 m.

Roure, Reure (Men.), (m.) cas.: Roble, (Quercus sp, fam. Fagàcies). BOT/FOR/FUST/ADOB. Arbres monoics, caducifolis, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla. Habita les regions temperades de l'hemisferi nord i, als Països Catalans se'n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana. La fusta de roure, dura, compacte i de color terrós groguenc, és molt emprada en fusteria i en ebenisteria, especialment la del roure de fulla gran i la del roure pènol. Tan l'escorça com la fusta i les glans contenen tanins que són emprats en adoberia. Les glans són un aliment excel·lent per al bestiar porcí.




Roureda f GEOBOT Bosc de roures. Les rouredes són comunitats forestals (ecosistemes) sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, amb predomini dels roures. Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals. La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat. La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià. La roureda de roure martinenc es troba al estatge montà submediterrani de les comarques del Principat amb clima discretament plujós i de tendència continental. La roureda de roure pènol es fa sobre sòls silicis, humits i profunds de les planes i fons de vall de les comarques catalanes més plujoses.

Roureda, Rovira, FOR Terreny poblat o plantat de roures. És costum entendre per roureda, el bosc en que gairebé tots els arbres són roures.

Rova (f.) Unitat de pes: un quart de quintar.

Rubiana o Ginestrella Borda BOT/FOR És el Cytissus sessifolius;

Ruderal adj GEOBOT Propi dels medis molt influïts per l'home; camins, runes, etc.

Rull, FOR Tros de canó o branca molt gruixuda o bessa, xerracat i sense pelar, de no més de quatre pams.

Ruscla, FOR És el granet de l'escorça d'alzina vella, tret ja de l'escorça.

Rusclaire, FOR Es la persona que treu la ruscla de l'escorça.

Rusclar, Ronyar, FOR És l'operació que consisteix en fer saltar amb alguna eina la part granulada que té l'escorça d'alzina quan és vella. A la garrotxa ho solen fer dones.

Rusquer, Nom que es dona a la pila de peces o trossos de suro

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Glossari forestal Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger